Barcelona, destí per al turisme de les drogues

  • Els veïns de Ciutat Vella denuncien com es degrada la qualitat de vida del districte

VilaWeb
Marta Valls Ribas
04.08.2018 - 22:00
Actualització: 05.08.2018 - 00:11

Un noi jove s’està palplantat al mig de les Rambles de Barcelona. Amb les mans a les butxaques va repetint, fluixet i com si ho digués a l’aire: ‘Coffeshop? Marihuana? Heroïna?’ És vora mitjanit d’un dimarts d’estiu i les Rambles són plenes de gent, molts turistes que encara no saben què faran aquesta nit.

Alguns d’ells faran cas al noi que els ofereix drogues i aniran a parar als coffeshops, com s’anomenen en l’argot de carrer. Són locals que simulen els clubs cannàbics però que en comptes de ser una associació de fumadors amb les llicències necessàries s’hi ven i s’hi consumeix tota mena de drogues sense cap control. Per guanyar la clientela, fan servir captadors, que es col·loquen als carrers més turístics de Ciutat Vella i repeteixen el nom de les drogues que els clients hi poden trobar per un preu ben accessible: una dosi d’heroïna costa entre cinc i deu euros.

D’ençà del començament del mandat, el govern de l’Ajuntament de Barcelona ha localitzat seixanta-una associacions cannàbiques il·legals, de les quals ha tancat quaranta-vuit. Quant a les que encara resten obertes, el consistori espera que arribi l’ordre judicial per a clausurar-les o per a accedir-hi a fer-hi la inspecció corresponent. Els veïns denuncien que la presència d’aquests locals, situats principalment a Ciutat Vella, degraden la qualitat de vida al barri.

‘Barcelona s’ha venut com un destí turístic barat, lligat a la precarietat laboral del sector i on tot és possible: anar despullat per carrer, beure a tot arreu i, fins i tot, prendre drogues dures. És un turisme molt poc respectuós amb l’entorn, i els veïns n’estem farts’, denuncia una de les veïnes del Gòtic, vinculada a les entitats del barri. ‘Jo estic molt preocupada, perquè fins i tot a la meva filla, que només té dotze anys, li ofereixen drogues pel carrer’, continua.

No és l’única que es queixa. Entitats i col·lectius veïnals del Gòtic i del Raval denuncien constantment la presència de coffeshops i drogues als barris. A més, la policia demana als veïns que els passin tota la informació actualitzada dels punts que tenen localitzats per a detectar els nous locals il·legals que apareixen nous.

Al seu torn, la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, argumenta que en aquesta legislatura, ‘el pressupost municipal es destina, únicament, a promoure un turisme sostenible’. Malgrat això i independentment de què faci el consistori, avisa Pin, els promotors turístics privats són lliures de vendre pacs exclusivament d’oci per a visitar Barcelona.

La problemàtica amb els clubs cannàbics il·legals, se suma, per als veïns de Ciutat Vella, al fenomen dels narcopisos –pisos ocupats on es venen i consumeixen drogues, propiciat a causa de gran nombre d’immobles buits al districte. Entre una cosa i l’altra, els veïns han de conviure amb crits i baralles constants, captadors de clientela que ofereixen drogues a tothom i a tothora, i individus que en consumeixen a l’espai públic. ‘Jo no em mouré del Raval, no penso anar-me’n, m’encanta el barri  i té coses fantàstiques, però si tingués fills, probablement ja no hi seria’, reflexiona Eulàlia Salvador, veïna del Raval.

Segons l’ajuntament, el consum d’heroïna a la ciutat no ha augmentat en els últims anys, sinó que es manté estable. Per quantificar-ho, es basen amb les dades del departament de salut pública, que fa servir com a mesura el nombre de xeringues que es troben a l’espai públic i amb el nombre d’usuraris que freqüenten les sales de dispensació d’heroïna que té el consistori. Pin sí que reconeix que, encara que en el conjunt de la ciutat el consum es manté estable, ‘al Raval hi ha hagut un repunt, que es va notar especialment l’estiu passat’. Per a Pin, un dels problemes dels últims anys, és que la droga és més present al carrer. ‘De droga, n’hi ha hagut sempre. Però només la presència de punters fa que la percepció sobre la quantitat de drogues interpel·li molt més directament els veïns’, comenta.

Els veïns del centre no comparteixen la tesi municipal, perquè argumenten que no es pot quantificar el consum de drogues basant-se, tan sols, en aquests dos indicadors. ‘Jo fa divuit anys que visc al Gòtic i no havia vist mai el barri amb aquest nivell de degradació. Trobo xeringues pels carrers; persones drogades dormint en matalassos, que són gent malalta que no estan ben atesos, i cada dos per tres individus que m’ofereixen drogues. Cada setmana sento d’uns veïns que se’n van, perquè aquí ja no s’hi pot viure’, diu resignada la veïna del Gòtic, de qui prefereixo no donar el nom.

Els turistes, públic potencial
Els turistes que visiten la ciutat són els grans clients potencials per als clubs cannàbics il·legals. Molts arriben a la capital catalana disposats a passar-ho bé, a donar-ho tot en una nit de marxa, atrets per la idea de Barcelona com a ciutat lliure, que mai no descansa i on la festa mai no s’acaba. De dia, la imatge d’individus col·locats que dormen per les cantonades corre entre les associacions i col·lectius veïnals.

A això, s’hi sumen els preus tan assequibles de la droga, un parc d’habitatges amb molts locals i pisos desocupats, i que a l’estat espanyol, a diferència dels altres països europeus, només és delicte vendre o comprar heroïna, però no consumir-ne. Segons els cossos policials, a més, xarxes internacionals de tràfic de drogues han començat a actuar darrerament a Barcelona.

De fet, les batudes antidrogues a l’Àrea Metropolitana de Barcelona dels darreres anys només ha fet desplaçar els principals punts de venda de drogues. ‘Els traficants i consumidors no desapareixen, sinó que es mouen en l’espai’, apunta la regidora.

Difícil de perseguir
‘La sensació dels veïns és d’impotència davant de la impunitat amb què actuen els traficants pel barri’, lamenta la veïna del Gòtic. En el cas dels clubs cannàbics il·legals, l’ajuntament assegura que ja hi actua.

Encara que, per exemple, detenir els captadors de clients és molt difícil, perquè no porten drogues ni propaganda a sobre i, per tant, és molt complicat acusar-los de res. ‘Fer de punter és il·legal, però de què el puc acusar, d’estar al mig del carrer dient “marihuana, haixix?”‘, diu Pin. I afegeix que la policia ja actua per recollir proves que els inculpin i permeti aturar aquesta pràctica que molesta directament els veïns.

Malgrat tot, gràcies a l’organització veïnal, que col·labora conjuntament amb el consistori i amb els cossos policíacs, Mossos d’Esquadra i guàrdia urbana, les actuacions contra les drogues als barris del centre és més eficaç, ràpida i efectiva que l’estiu passat. A més, diuen els veïns, d’alguna manera ha servit per a enfortir la xarxa veïnal que demana viure en un espai digne al centre de la ciutat. ‘Si alguna cosa hem après de tot plegat, és que si ens quedem sols, només passem por. Si ens ajuntem, ens sentim més forts per a fer-hi front’, opina Salvador. Tot sovint, els veïns es manifesten en contra de la presència de traficants, especialment al Raval i al Gòtic, per fer-los evident que no els volen als barris.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any