Colau Collboni

Tres setmanes després de les eleccions municipals, s’ha girat la truita. Ada Colau serà reelegida, amb tota probabilitat, batllessa de Barcelona. Si no hi ha sorpreses, la candidata de Barcelona en Comú rebrà els vuit vots del PSC i els de Manuel Valls, Celestino Corbacho i Eva Parera per a desbancar Ernest Maragall, candidat d’ERC i guanyador de les eleccions. Els socialistes, amb Jaume Collboni al capdavant, tornaran a formar part del govern de Colau un any i mig després d’haver-ne estat expulsats pel suport a l’aplicació del 155.

En aquell cas, la direcció dels comuns va mantenir-se al marge de la consulta a les bases, que van decidir de fer fora Collboni i el PSC. Ara la direcció ha donat per fet el pacte amb Collboni i s’ha posicionat clarament a favor de l’acord amb els socialistes, tot condicionant el vot de les bases.

Maragall no ha pogut convèncer Colau de fer un govern conjunt i ha acusat els comuns de mirar només les cadires i passar per alt les propostes programàtiques. En una última maniobra, el candidat d’ERC ha ofert una batllia compartida, dos anys ell i dos anys Colau, però aquesta opció necessitaria el suport de JxCat a Colau per a poder ser efectiva, atès que els republicans i els comuns sumen vint regidors. Maragall pot ser elegit per minoria perquè és el candidat més votat, però Colau necessita assolir la majoria de vint-i-un.

El PSC recupera poder

L’entrada dels socialistes al govern municipal farà guanyar encara més poder al PSC a Barcelona i l’àrea metropolitana. El repartiment de càrrecs no acaba a l’ajuntament barceloní, sinó que va més enllà. L’AMB i la Diputació de Barcelona tenen càrrecs ben remunerats i aporten poder als partits, i un acord amb els comuns pot permetre que els socialistes avancin posicions. Maragall advertia d’aquesta possibilitat ahir, deixant entreveure possibles aliances també amb Ciutadans en aquestes institucions, habitualment allunyades del focus públic.

A més, el PSC podrà marcar de prop les polítiques de Barcelona en Comú. Collboni va ser molt crític amb el mandat de Colau durant la campanya electoral, tot i que el PSC havia format part del govern durant bona part de la legislatura. Per la seva banda, la batllessa en funcions va impugnar les conseqüències que han tingut dècades de governs socialistes a Barcelona. Ara, novament, els comuns tornen a pactar amb el PSC tot i les crítiques.

Qui tindrà la clau de la governabilitat?

Esquerra Republicana pot tenir la clau de la governabilitat a la ciutat. El pacte entre els comuns i els socialistes tot just arriba als divuit regidors, tres menys que la majoria absoluta del consistori. Per tant, el govern de Colau i Collboni sempre necessitarà, com a mínim, tres vots per a tirar endavant les propostes principals. ERC pot optar per fer una oposició que consisteixi a votar sempre contra el govern municipal per desgastar-lo i fer-li pagar la jugada d’haver apartat Maragall de la batllia, o bé pot llepar-se les ferides i negociar amb Barcelona en Comú i el PSC per tirar endavant propostes amb el suport extern dels deu regidors republicans.

Si ERC opta per la primera via, el blocatge, Colau i Collboni tindran problemes als plens. Les aliances amb JxCat i el PP seran sempre molt limitades o inexistents, mentre que la cerca de tres vots dels sis regidors de Valls-Ciutadans pot desgastar molt els comuns de cara a les pròximes eleccions.

Trencament entre Valls i Ciutadans?

El suport de franc de Manuel Valls a Colau per a evitar que Maragall sigui batlle pot costar-li el trencament amb Ciutadans. Valls s’ha distanciat de la política de pactes amb Vox d’Albert Rivera i Inés Arrimadas, que no volien donar els vots per fer Colau batllessa. Si més no, això han dit públicament. La veritat és que Ciutadans pot permetre’s que els seus tres regidors votin contra Colau, però facilitar-li l’accés a la batllia amb els tres independents, Valls, Corbacho i Parera.

La jugada de Ciutadans a Barcelona, situant Valls al capdavant d’una candidatura que amagava les seves sigles després d’haver guanyat el 21-D, ha sortit escaldada després del discret resultat de l’ex-primer ministre francès, que només va aconseguir un regidor més que Carina Mejías el 2015. Ara el distanciament causat pel suport de Valls a Colau i pel posicionament contrari als pactes de Cs amb Vox pot portar a un trencament.

La irrellevància de JxCat i del PP

Probablement, Junts per Catalunya i el PP no tindran cap paper rellevant a l’Ajuntament de Barcelona aquests quatre anys vinents. JxCat ha tret el pitjor resultat a Barcelona, passant dels deu regidors de CiU el 2015 a només cinc i perdent qualsevol opció de ser decisiu. La formació hauria tingut un paper important en cas d’acord entre ERC i Barcelona en Comú, que sumarien vint regidors i en necessitarien sempre un per a assolir la majoria absoluta al ple. En un govern Colau-Collboni, JxCat no té res a dir-hi i s’haurà de limitar a fer oposició.

Per últim, el PP va vorejar el ridícul, a una quarantena de vots de quedar fora del consistori. La irrellevància del PP fa temps que és un fet a Barcelona.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.