25.10.2019 - 21:50
|
Actualització: 26.10.2019 - 10:04
Aquest dissabte a les 13.00 s’havia de jugar al Camp Nou el clàssic entre el Barça i el Reial Madrid. Tanmateix, el partit s’ha ajornat, de moment, fins al 18 de desembre. El Comitè de Competició de la Federació Espanyola va decidir-ho després de la petició de Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional (LFP).
Més enllà de la preocupació per la seguretat i les protestes d’aquests dies a Barcelona, hi ha un rerefons polític que Tebas mateix va admetre en una entrevista a l’agència EFE, recollida a l’As, en què ho definia com una ‘qüestió d’estat’. ‘Hem facilitat al govern [espanyol] aquesta situació’, deia Tebas. Segons que publicava El Mundo, el govern espanyol estava preocupat que l’independentisme ‘instrumentalitzés’ el clàssic, un dels esdeveniments de l’estat amb més visibilitat internacional. El diari atribueix a Tebas un rol catalitzador de la maniobra i diu que estava en ‘plena sintonia’ amb la Moncloa. Tanmateix, el Tsunami Democràtic ja ha anunciat una acció sorpresa el dia que es jugarà el partit.
Tebas estava preocupat per un possible problema de ‘seguretat i polític’. ‘Vam transmetre la nostra opinió a les més altes instàncies del govern d’Espanya, perquè enteníem que no era un problema esportiu i prou’, afegia. Abans de trucar al FC Barcelona, Tebas va parlar-ne amb el Reial Madrid i va proposar de jugar el partit al Santiago Bernabéu, però el club blanc s’hi va negar.
Ambdós clubs estan en desacord amb Tebas. Aquesta setmana, abans que la data quedés finalment fixada, han acusat la LFP de ‘demorar injustificadament la data del partit’ i a Tebas de tenir ‘ocurrències improvisades’. El serial encara no s’ha acabat. La LFP insisteix que el partit no es jugui el 18 de desembre i amenaça de portar-ho a la justícia. En el rerefons, hi ha la guerra soterrada entre Tebas i la Federació Espanyola, que fa anys que dura.
Un rerefons polític marcat per les protestes
La periodista de Catalunya Ràdio Sònia Gelmà considera que la decisió va ser precipitada. Ho veu així: ‘Tebas va rebre un suport per darrere, pressions del govern [espanyol] i a través del Comitè de Competició de la federació. És evident que Tebas no era l’únic interessat que no es jugués aquest clàssic’.
Tothom sap de quin peu calça Tebas. És seguidor confés del Madrid, ex-membre de Fuerza Nueva i simpatitzant de l’extrema dreta. L’òptica política ha pesat en la decisió, segons Sònia Gelmà. ‘Probablement, Tebas va imaginar-se que la seva joguina, el seu producte estrella, el clàssic, seria un gran aparador per als independentistes i ell no ho podia permetre.’
El cap d’esports de l’Ara, Toni Padilla, diu: ‘Tebas sempre s’excedeix en les seves funcions, perquè permet que la seva visió política de l’estat condicioni moltes vegades les seves decisions.’ Coincideix amb Gelmà que Tebas ha volgut evitar que el Camp Nou canalitzés la protesta contra la sentència i diu que el president de la Lliga té un ‘problema’ amb la llibertat d’expressió. En aquest sentit, el cap d’esports d’El País, Ramon Besa, també veu precipitat l’ajornament del partit: ‘Que la fotografia del partit sigui la que vol la Lliga i no la que expressi el camp em sembla intervencionisme. El camp s’expressarà.’
A més, Besa considera que les eleccions espanyoles del 10 de novembre hi han influït: ‘Hi ha una cosa cabdal, el 10-N. Si no hi hagués eleccions, potser no s’hauria proposat de suspendre el partit. Amb un govern estable, tothom hauria assumit que gestionaria el clàssic. Han donat una puntada de peu a la pilota. Abans només hi havia un problema, però ara s’encavalca amb partits de la copa del rei, l’horari de difusió a l’Àsia… tot plegat em sembla una ximpleria.’
I remata: ‘No hi havia cap motiu per a la suspensió o, aparentment, cap motiu que ho justifiqués. Si el Barça i els Mossos es responsabilitzen de la gestió del partit, quin és el problema? Una cosa és el que passa al camp i una altra el que passa a la ciutat. S’ha barrejat política, ordre públic, tranquil·litat esportiva…’
L’impacte d’ajornar el clàssic
El partit estava fixat per a les 13.00, una bona hora per a veure’l des de l’Àsia. Segons que explicava Tebas en una entrevista a l’ABC, l’ajornament implica suspendre una cinquantena d’actes amb operadors internacionals que tenien com a objectiu promocionar la lliga espanyola. També havien de venir desenes de periodistes d’arreu del món i altres persones relacionades amb els mitjans de comunicació i les xarxes socials asiàtiques. ‘Repercuteix en els nostres patrocinadors d’aquesta zona del món. Hi havia molts acords d’activació planificats. Per exemple, Ibèria participava en un esdeveniment multitudinari a Xangai’, afegia.
També va explicar que havia rebut queixes de televisions d’arreu del món, especialment asiàtiques. Tot i que l’impacte econòmic d’un ajornament així és difícil de quantificar, es pressuposa que és molt gran. ‘El dany és terrible’, afegia Tebas.
Sònia Gelmà diu que el Barça perd diners amb l’ajornament, perquè ha de retornar les entrades venudes i possiblement haurà de rebaixar el preu de les noves si el partit s’acaba jugant un dimecres en comptes d’un dissabte o un diumenge.
Pel que fa a la Lliga, pot acabar rebent demanda judicial per incompliment del contracte televisiu. Segons que explica Toni Padilla, el contracte televisiu estipula que el clàssic d’anada s’ha de jugar en un horari per al mercat asiàtic i el de tornada en un horari per al mercat americà. ‘Si s’incompleix, això podria acabar als tribunals, tot i que no ha de passar necessàriament. La Lliga va signar un contracte perquè, durant deu temporades, es jugués un partit als Estats Units; l’any passat no n’hi va haver i no hi ha hagut cap denúncia als tribunals’, recorda.
El precedent de l’1-O
El Primer d’Octubre de 2017, el Barça va jugar un partit de lliga contra Las Palmas a porta tancada. La LFP s’havia negat a suspendre’l i va obligar el Barça a jugar si no volia exposar-se a sancions disciplinàries i a perdre els tres punts. Sobre aquest episodi, s’ha explicat en diversos mitjans que la junta directiva va decidir de no jugar-lo atesa la situació excepcional al país, però que el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, va consultar-ho amb el vestidor i la majoria dels futbolistes van optar per jugar. Davant la manca d’acord, finalment, el Barça va tancar el Camp Nou al públic. La decisió de jugar en un dia en què la policia espanyola i la Guàrdia Civil reprimien centenars de votants del referèndum va acabar amb dues dimissions a la junta directiva.
Sobre l’1-O, deia aquesta setmana Tebas a EFE: ‘Ja ens preocupava què pogués passar en qualsevol partit que es jugués a Catalunya, perquè havíem viscut l’experiència del primer d’octubre i havíem de preveure qüestions d’ordre públic. […] Tenim un departament d’intel·ligència que rastreja fòrums, els entorns digitals, i es va veure que el clàssic era un lloc especial, delicat pels grups que causen violència a Barcelona per generar conflicte’. La realitat, però, és que públicament cap grup ni entitat no havia pres cap iniciativa respecte del partit, més enllà del soroll a les xarxes socials.
Toni Padilla compara aquell cas amb l’actual: ‘Tebas, en funció de si li interessa, decideix si s’ajorna un partit o no. L’1-O es va encaparrar que no, i ara en canvi ha decidit que li interessa. I d’altra banda, treu conclusions de l’1-O: jugant-se a porta tancada, va saltar un espontani al camp, què podria passar ara?’
Hi podia fer res, el Barça?
El Barça havia defensat que el clàssic podia jugar-se. El club és responsable de la seguretat dins l’estadi. Per la seva banda, els Mossos, a cada partit contra el Madrid, organitzen un operatiu especial perquè es considera un esdeveniment d’alt risc. Aquesta setmana els decibels de la protesta s’han reduït, i en aquest context no sembla que el fet que es jugués el partit hagués de suposar cap problema d’ordre públic.
‘Una vegada que s’hi fica pel mig el govern espanyol, el Barça té poques opcions. El Barça podria haver-se plantat i dir que no jugava, però segurament hauria perdut el partit i tres punts de sanció. Però si no es va fer l’1-O, ningú no esperava aquest nivell de contundència’, reflexiona Sònia Gelmà. Afegeix: ‘El Barça temia que el partit entrés a l’agenda de les protestes independentistes. Eren conscients que s’exposaven a una possible invasió de camp. Tinc la sensació que al Barça ja li ha anat bé que s’hagi ajornat el partit, tot i que és una puntada endavant. Aquesta era la sensació al club la setmana passada, no sé si ara tenen la mateixa.’ ‘El club no hi pot fer res, a part de presentar al·legacions’, diu Toni Padilla.
Per la seva banda, Ramon Besa critica que el Barça s’hagi quedat en terra de ningú. ‘El club va fer veure que l’incomodava que el partit s’ajornés, però no s’hi va negar totalment. En canvi, Valverde va dir que no veia cap motiu per a no jugar. Va ser més valent Valverde des de la naturalitat d’allò que deia que no el club per allò que es pogués dir. Per no disgustar la Lliga i la Federació, el Barça va fer relacions públiques’, diu.
