12.05.2020 - 10:30
|
Actualització: 12.05.2020 - 13:34
El guió de la política municipal badalonina ja fa temps que encadena una mà de tombs inesperats que ho trastoquen tot. Guanyem Badalona ha decidit de no acceptar l’oferta del PSC de repartir-se de manera equitativa la batllia els tres anys vinents. La formació de Dolors Sabater exigia als socialistes que la seva candidata encapçalés l’ajuntament durant dos anys. D’aquesta manera, el ple per a elegir un nou batlle en substitució d’Àlex Pastor és una incertesa absoluta. En cas que no hi hagi una candidatura amb majoria absoluta —s’hi presenten Albiol, Sabater i Guijarro (PSC)—, el dirigent del PP tornarà a ser batlle de la ciutat perquè la seva formació va ser la més votada a les eleccions del maig.
Durant el ple, Sabater ha emfasitzat que Badalona necessita un govern progressista com el que va encapçalar ella el 2015 per poder encarar la crisi del coronavirus 2019. I ha assenyalat que un govern en minoria del PP d’Albiol és el pitjor que pot passar a la ciutat en aquests moments.
D’una altra banda, Rubén Guijarro ha retret a Guanyem que hagi fet un ‘ús partidista’ de les negociacions i ha anunciat que la seva proposta de vice-batllia sí que ha estat signada per ERC, En Comú Podem i JxCat. ‘Des d’aquí mantinc l’oferta a la senyora Sabater’, ha dit, tot i que no ha retirat la seva candidatura.
El regidor de JxCat Roger Torrent ha estat molt crític amb el desacord i ha fet una nova crida perquè PSC i Guanyem es posessin d’acord. ‘Un govern de setze regidors és el millor govern que pot tenir aquesta ciutat. Si podem aturar el ple, fem-ho, i seguem tots una altra vegada’, ha dit, tot garantint que votaria la candidatura de Sabater.
Les negociacions
El PSC i Esquerra van fer públic ahir que no veurien amb mals ulls un repartiment de la batllia entre Sabater i Rubén Guijarro per a la resta de mandat. ‘Això ha canviat el marc de les negociacions’, segons l’ex-batllessa. Ara, Sabater no està disposada a acceptar el repartiment que demana el PSC: creu que Guanyem ha de governar més temps (ha parlat d’una divisió de dos anys i un, per exemple). La resposta del candidat socialista, Rubén Guijarro és que només votaran a favor de l’ex-batllessa si hi ha un pacte signat abans del ple, cosa que no ha passat.
El camí fins aquí
Les eleccions del 2019 van deixar una aritmètica local amb les mateixes proporcions, si fa no fa, que el 2015. Els 11 regidors del PP d’Albiol, primera força, seguits dels 7 de la coalició entre Guanyem i ERC, que quatre anys abans havien anat separats. 6 per als socialistes, 2 per als comuns, 1 per a JxCat. Van ser dies d’infart: Sabater va presentar candidatura i va demanar el suport de totes les forces que considerava de progrés, inclòs el PSC, i va assegurar que no retiraria la candidatura. Però Pastor va aguantar fins al final i minuts abans del ple d’investidura, sense la presència dels socialistes a la taula de negociació, Guanyem i els comuns van acordar que donarien suport a Pastor per impedir que Albiol tornés al poder.
Però els maldecaps per a Sabater no s’acabaven pas aquí. Menys d’una setmana més tard, Esquerra va trencar la coalició contra tot pronòstic, tot i que deia que volia mantenir la ‘unitat estratègica’ amb Guanyem. Els motius? Que, atesa la inflexibilitat que havien detectat en el PSC durant les negociacions, preveien una legislatura dura: ‘L’existència de dos grups permetia una visualització superior en el plenari’, deien. ‘Volem enviar un missatge més clar i directe als ciutadans.’ Sabater va refusar la decisió, dient que no era encertada ni s’efectuava en un moment pertinent. Encara, un mes després, el bloc d’esquerres que l’havia entronitzada l’anterior legislatura i que havia fet fora Albiol s’acabà d’esquerdar del tot. Els comuns van segellar un pacte de govern amb Pastor que va dur la seva dirigent, Aïda Llauradó, a ser primera tinent de batlle.
Però la sorpresa grossa encara havia d’arribar. A final d’abril d’enguany, enmig del confinament per l’estat d’alarma, Pastor va ser detingut pels Mossos d’Esquadra a l’Eixample de Barcelona, perquè haver incomplert la quarantena, conduir sota els efectes de l’alcohol i atemptar contra l’autoritat. El batlle va renunciar al càrrec de la comissaria estant, en una carta tramesa pel seu advocat a l’ajuntament, i el PSC el va suspendre de militància. Llauradó va esdevenir batllessa provisional i Albiol i Sabater varen proposar-se per a tornar a governar la ciutat.
Tot i l’aparent posició de debilitat de què partia, el PSC va decidir de mantenir l’aposta i presentar la candidatura del segon de Pastor, Rubén Guijarro, per a continuar a la batllia. Després de les crítiques internes que Guanyem havia rebut per haver cedit davant el PSC l’última vegada, aquests darrers dies Sabater ha reiterat que mantindrien la candidatura fins a l’últim moment. Els socialistes van provar uns quants estratagemes per a no cedir davant Guanyem i van oferir a Esquerra de repartir-se el mandat, però els republicans ho van declinar, tot insistint que eren les formacions de Sabater i Guijarro que s’havien de posar d’acord.
