‘Avui és un dia trist’: l’article de Jaume Asens

  • El tinent batlle de l'Ajuntament de Barcelona denuncia la situació de vuit interns empresonats al CIE de la Zona Franca

VilaWeb
Redacció
28.07.2016 - 17:44
Actualització: 28.07.2016 - 23:45

La setmana passada el jutge denegà a l’Ajuntament de Barcelona l’autorització per a entrar al CIE de la Zona Franca, però avui s’ha sabut que hi ha vuit persones tancades en aquesta presó. Un d’aquest vuit interns és un venedor ambulant que ha estat visitat per activistes de SOS Racisme, entitat que ho ha denunciat. Jaume Asens, tinent batlle de l’Ajuntament de Barcelona, ha escrit un text a les xarxes denunciant aquesta situació i explicant les limitacions que té el govern municipal per a actuar-hi.

Us l’oferim a continuació:

«Avui és un dia trist. Ha transcendit que al CIE ja hi ha vuit persones internes. És una mala noticia per a tots els qui portem anys en la lluita contra el tancament d’aquest autèntic forat negre de la democràcia.

Una d’elles és un jove senegalès que es dedica a la venda ambulant no autoritzada. Sobre aquest cas, cal aclarir un parell de coses. En primer lloc, que tenia una prohibició d’entrada a l’estat espanyol associada a una deportació que va patir el mes de novembre. Malgrat això, va aconseguir tornar a Barcelona. La guàrdia urbana el va identificar en una operació rutinària contra la venda ambulant no autoritzada. A partir d’aquí, cal aclarir que es va posar en marxa el mecanisme que marca la Llei en aquests casos. La Policia Nacional incoa l’expedient i li passa al jutge. Llavors hi han dues opcions. La primera, ordenar el seu internament al CIE. La segona, acordar la seva llibertat i aplicar mesures alternatives atès el seu arrelament. El jutge va triar, malauradament, la primera opció. I ho va fer, tot i saber que el CIE no disposa de llicència d’activitats i les condicions mínimes de seguretat no estan garantides pels Bombers de Barcelona.

Tot això succeeix en el marc d’aplicació de la Llei d’Estrangeria. Una llei molt criticada per ser profundament discriminatòria, que dificulta enormement la regularització dels veïns d’origen estranger i els condemna a una situació d’exclusió.

Com a ajuntament tenim un marge competencial molt limitat, però estem fent l’impossible per superar-lo i garantir els drets de les persones migrants que viuen a Barcelona. I ho fem guiats per la ferma convicció que han de ser veïns i veïnes de ple dret a la ciutat. Entre altres iniciatives de suport a les persones en situació irregular, cal destacar (1) l’augment del pressupost del SAIER per garantir un assessorament jurídic gratuït i de qualitat en el procés de regularització de la seva situació; (2) el reforç de l’empadronament, perquè les persones sense domicili fix o en situació de precarietat també puguin empadronar-se a la ciutat i accedir als serveis municipals en igualtat de condicions; (3) la posada en marxa de 51 plans d’ocupació que permetran la inserció sociolaboral i regularització de persones que es dediquen a la venda ambulant no autoritzada; (4) accés universal a la targeta sanitària sense més requisits i demora que estar empadronat; (5) accions de reivindicació dels seus drets polítics amb mocions aprovades al Plenari i que insten el Govern de l’Estat a modificar la Llei d’Estrangeria.

D’altra banda, estem esgotant totes les vies possibles per tancar el CIE: un cop l’ordre de cessament sigui ferma seguirem amb les mesures d’execució forçosa i, si cal, portarem el CIE a judici. I a tot això, cal sumar la feinada de sensibilització i incidència –tant a nivell estatal com internacional– per denunciar l’absència de vies segures per a les persones refugiades.

Tot això, des d’un ajuntament i en un any de govern en minoria. Segurament se’ns podrà retreure que quan vàrem entrar a la institució no teníem prou experiència. Que no hem sabut respondre amb la rapidesa necessària a les expectatives generades. Però el que crec que és totalment injust és acusar al govern municipal d’hipocresia o doble moral. A no ser que es faci amb un afany de desgast partidista, que molts cops acaba perjudicant també els propis col·lectius afectats.»

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any