06.08.2026 - 09:19
|
Actualització: 06.08.2026 - 09:20
Els avions elèctrics podrien començar a operar vols comercials a Europa a partir del 2030, sobretot en trajectes curts. Tanmateix, l’arribada al mercat encara depèn dels avenços tecnològics, la inversió, les infrastructures i l’adaptació de la regulació.
Una anàlisi de l’Agència de la Unió Europea per a la Seguretat Aèria (EASA) assenyala que el 25% dels vols europeus cobreix distàncies inferiors a cinc-cents quilòmetres. La pròxima generació d’aeronaus elèctriques podria cobrir aquests trajectes, mentre que els models híbrids podrien arribar fins als mil quilòmetres.
El responsable de polítiques d’aviació, transport marítim i combustibles baixos en carboni de la Federació Europea de Transport i Medi Ambient (T&E), Tom Taylor, explica en una entrevista amb EFE que la tecnologia dels avions elèctrics avança “a grans passes”, sobretot en la densitat de potència dels motors, la propulsió distribuïda i la integració de les bateries a les ales.
En l’àmbit internacional, es podrien cobrir trajectes com ara Londres-Dublín, la ruta aèria més transitada d’Europa, Roma-Sardenya i Atenes-Santorí.
Unes quantes empreses europees ja treballen en el desenvolupament d’aquests avions. VÆRIDION prepara un avió elèctric de nou places, amb una autonomia prevista d’entre quatre-cents quilòmetres i cinc-cents, i espera obtenir el certificat per a transportar passatgers el 2030. AURA AERO desenvolupa un model híbrid elèctric de dinou places.
Amb tot, aquests prototips encara semblen lluny d’igualar la capacitat de transport dels avions convencionals.
Obstacles reguladors i financers
Segons Taylor, l’obstacle principal no és solament tecnològic, sinó també regulador i financer. Les taxes aeroportuàries actuals, calculades segons el pes, poden perjudicar els avions elèctrics per la densitat de les bateries.
“Uns canvis normatius específics haurien de garantir que aquests avions nets paguessin una taxa per seient igual o inferior a la de les aeronaus convencionals”, diu. També reclama que els aeroports disposin de prou electricitat i hidrogen per a permetre’n el desplegament.
L’expert també alerta de l’anomenada “vall de la mort” de l’aviació neta, el període en què les empreses emergents necessiten finançament per a passar dels prototips a la producció comercial.
“La UE ha d’oferir una estratègia coherent que dugui els nous actors innovadors del laboratori al mercat i garanteixi que puguin accedir a subvencions, capital i préstecs per a fabricar aeronaus, bateries i infrastructures”, afirma.
Facilitar la transició
T&E proposa de crear un subprograma específic dins TechEU, el programa de finançament del Banc Europeu d’Inversions centrat en la innovació, la sobirania tecnològica i el lideratge digital i ecològic de la UE. Segons l’organització, podria mobilitzar fins a dos mil milions d’euros mitjançant el cofinançament.
També proposa d’habilitar entorns de proves en condicions reals perquè les empreses puguin demostrar la tecnologia als inversors.
Taylor considera que les administracions han de facilitar aquesta transició i evitar que els combustibles fòssils continuïn “gaudint d’avantatges econòmics” respecte de les alternatives netes. També reclama que es destinin més fons de recerca a les tecnologies elèctriques i híbrides.
“Crear un entorn legislatiu que doni suport a les aeronaus de zero emissions i a les híbrides és cabdal perquè aquestes tecnologies deixin de ser una opció marginal i es converteixin en la norma”, conclou.