Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els tentacles metàl·lics de l’alta velocitat espanyola fa temps que donen voltes a la idea de connectar Madrid i Lisboa, la cirereta del model radial d’infrastructures. De fet, el projecte fa més d’una dècada que es cou a la Moncloa, però arran de la crisi econòmica del 2008, el govern portuguès se’n va desmarcar completament.

En la darrera cimera hispano-portuguesa, Pedro Sánchez va insistir novament en l’execució d’aquesta obra faraònica. Tanmateix, a l’altra banda de la taula, el primer ministre portuguès, António Costa, que exercia d’amfitrió, li va expressar les seves reserves.

En aquest sentit, Costa va recordar que el seu executiu prioritzava el corredor Atlàntic: Lisboa – Porto – Vigo. I així ho va deixar palès en la conferència de premsa posterior, en la qual no es va voler mullar públicament a favor del TGV Madrid – Lisboa. ‘Estic segur que un dia Portugal no estarà apartat de la península ibèrica d’alta velocitat’, va ser el seu únic missatge.

En la declaració de la cimera, ambdós governs es van comprometre a continuar treballant en la connexió Madrid – Lisboa, però també en l’enllaç entre Porto i Vigo. En quins terminis? No es va especificar.

El corredor Atlàntic es mou

D’ençà de la cimera, el govern portuguès s’ha oblidat de les ambivalències i ha deixat clara la seva prioritat: el corredor Atlàntic. En aquest sentit, la ministra de Cohesió Territorial, Ana Abrunhosa, ha revelat que durant la trobada hi va haver friccions perquè la Moncloa volia imposar el TGV entre les dues capitals, tot i saber que els plans portuguesos eren distints.

“La nostra prioritat no és la connexió entre Madrid i Lisboa, perquè a Madrid hi anem en avió. Ja tenim connexió. La nostra prioritat, efectivament, és l’eix Atlàntic, Lisboa, Porto i Vigo […] El govern del Regne d’Espanya ens va posar en una situació que no és fàcil quan gairebé ens va imposar la connexió entre Madrid i Lisboa, tenint en compte que no és la nostra prioritat […] El govern portuguès no vol que la solució sigui imposada. I així ho vam transmetre en la cimera ibèrica, això és molt important”, ha explicat Abrunhosa en unes jornades.

Però no tot són paraules, l’executiu de Costa també ha fet passos determinats per a fer possible la connexió amb Galícia. En el programa d’inversions 2030, el govern detalla que vol finalitzar el projecte abans d’acabar aquesta dècada. A més a més, el pla obté consens més enllà de l’executiu, i el Partit Socialdemòcrata, la principal formació de l’oposició, hi ha donat el vist-i-plau.

Per què Galícia?

Lisboa mira cap a Galícia com qui mira un germà. Els lligams culturals, sentimentals i econòmics superen amb escreix la frontera que els separa. Preguntat per aquests vincles, el ministre portuguès d’Infrastructures, Pedro Nuno Santos, va respondre: “Crec que per a qualsevol portuguès del nord i per a qualsevol gallec és fàcil d’entendre. Amb qui tenim més relacions econòmiques i d’afinitat els portuguesos? Qualsevol a qui ho demanis respondrà ràpidament: amb els gallecs i amb Galícia.”

I mentrestant, el corredor Atlàntic va agafant forma sobre el paper. El govern de Costa ja ha pressupostat bona part de la línia: la connexió d’alta velocitat entre Lisboa i Porto es preveu que costi uns 4.500 milions d’euros, i entre Braga i Valença en costarà un 900 més. Resta pendent, doncs, de pressupostar la connexió entre Porto i Braga. Una volta hagin acabat les obres, el recorregut entre Vigo i Porto es podrà fer en menys d’una hora –poc més de dues fins a Lisboa–, molt per sota de les dues i mitja actuals. “Serà una autèntica revolució a una banda i una altra de la frontera”, assegura Nuno Santos.

L’eterna sortida sud

El gruix de la inversió l’haurà de fer Lisboa –es podrà cobrir amb fons europeus—, però del govern espanyol en depèn una obra clau: la sortida sud de Vigo, que ha de permetre d’escurçar considerablement el trajecte. L’obra consisteix en un túnel de manera que la connexió d’alta velocitat amb La Corunya, en comptes d’acabar-se a l’estació d’Urzáiz, travessi Vigo i es dirigeixi cap a Valença (ara els trens han de recular fins a Redondela abans de baixar cap a Portugal).

La Moncloa fa anys que té el projecte de la sortida sud sobre la taula, però mai no ha volgut posar-la en marxa, tot i que la Junta i el batlle de Vigo ho han reclamat de manera reiterada. El cost de l’obra és d’uns 200 milions i previsiblement es podria finançar amb fons europeus.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.