El poeta Marià Manent

Aquesta setmana entrant arribaran a les llibreries L’aire daurat i Com un núvol lleuger (interpretacions de poesia xinesa), del poeta Marià Manent (Barcelona, 1898-1988), en una edició i introducció a cura de D. Sam Abrams. Publica el volum Adesiara, dins la col·lecció De cor a pensa. Deia Manent que en la poesia xinesa “s’hi troben aquells sentiments elementals que han servit sempre de primera matèria a l’alquímia poètica”. Aquests volums van tenir molta influència i acceptació entre els lectors catalans, en les diferents edicions que es van anar fent durant tot el segle XX. Ara tocava tornar-les a fer arribar a les llibreries, perquè des de la dècada dels vuitanta del segle XX que no s’havien tornat a editar.

Llegiu un plec de poemes de L’aire daurat, de Marià Manent, en l’edició d’Adesiara que arribarà a les llibreries a partir del 2 de desembre.

Del volum ens en parla l’editor d’Adesiara, Jordi Raventós:

“A penes podria amagar-se la fama que et donen els versos”: tornen les interpretacions de poesia xinesa de Marià Manent

Aquest vers inicial, que va escriure un poeta de la dinastia Song fa gairebé mil anys, apareix al nou volum que acabem de publicar i que reuneix els dos extraordinaris reculls d’interpretacions de poesia xinesa que Marià Manent ens va llegar el segle passat: L’aire daurat (1928, amb tres reedicions més: 1946, 1947 i 1986) i Com un núvol lleuger (1967, reeditat el 1985). I dic extraordinaris per no dir mítics, atès que, quan van aparèixer per primer cop, van despertar autèntica admiració entre els lectors catalans, no tan sols per la senzillesa i la sensibilitat singulars que només saben expressar els grans poetes orientals, sinó sobretot per la fluïdesa i l’excel·lència dels versos catalans, només a l’abast d’un mestre de la poesia i de la traducció com era el poeta barceloní.

El mateix Manent va deixar escrit, al pròleg a L’aire daurat, que “la lírica xinesa revela, al fons de les seves peculiaritats pròpies, la unitat bàsica de l’esperit humà. S’hi troben aquells sentiments elementals que han servit sempre de primera matèria a l’alquímia poètica”. I, certament, tal vegada no tindríem prou paraules per a explicar per què uns poemes tan allunyats de nosaltres –en el temps i en l’espai– ens poden arribar a fascinar d’aquesta manera. En ells, segons que va dir l’eminent Joan Teixidor el 1967, la poesia és un luxe inaudit, i només quan l’art arriba a aquest extrem de refinament tenim la sensació que no pot ser alterat pel pas del temps.

Crec que el crític D. Sam Abrams, que ha tingut cura d’aquesta nova edició i n’ha fet la introducció, resumeix d’allò més bé les aportacions d’aquests dos reculls de Manent a la nostra literatura, aportacions que han fet de L’aire daurat i Com un núvol lleuger tot un referent. Són aquestes: “El fet de demostrar i defensar la vigència i l’actualitat imperibles de la lírica xinesa clàssica. O de posar en relleu el pòsit de comuna humanitat que uneix, en el fons, les tradicions líriques d’Orient i Occident, malgrat les aparents diferències. O d’emprar, des d’un punt de vista metaliterari, la poesia xinesa com a pretext per mirar de contribuir a la consolidació de la modernitat poètica del segle XX en moments crucials i decisius de gran complexitat.”

Per això mateix han esdevingut clàssics, i per això mateix ara els hem recuperat en un sol volum, perquè pugueu gaudir novament de la bellesa de les coses senzilles.
Jordi Raventós

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.