L'escriptor Joaquim Ruyra.

Adesiara vol tornar a posar d’actualitat la narrativa de Joaquim Ruyra (Girona, 1858 – Barcelona, 1939), tot recuperant un dels seus llibres més emblemàtics, La parada. Inclou una introducció de Lluïsa Julià, que posa en context aquest autor central de la narrativa catalana moderna i tot un referent per a les generacions posteriors –de Riba a Gaziel i Pla, d’Espriu a Rodoreda i Calders.

Llegiu un fragment de La parada de Joaquim Ruyra (Adesiara).

L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, explica als lectors de VilaWeb alguns aspectes importants del llibre i l’obra de Ruyra:

Reivindiquem Joaquim Ruyra, recuperem La parada

La setmana que ve arribarà a les llibreries La parada, una de les obres més conegudes de Joaquim Ruyra i, com apunta Lluïsa Julià en la lluminosa introducció que encapçala el volum, ‘un dels llibres centrals de la tradició narrativa en llengua catalana’. No cal estendre’s gaire a enumerar els grans autors de casa nostra que van ser deutors de Ruyra: n’hi ha prou d’esmentar Pla, Gaziel, Rodoreda o Calders. I el fet que La parada –publicat per primera vegada el 1919– explori amb una brillantor fora del comú els paisatges interiors, la vulnerabilitat, la incertesa o el misteri deu ser un dels motius principals de la fascinació que ha generat aquest llibre al llarg de les dècades i que esperem que continuï generant en el lector actual.

El volum inclou narracions de diversa extensió i de diferents gèneres (de la impressió al relat, de la novel·la curta a l’apòleg), algunes de les quals són conegudíssimes: ‘El vals final’, ‘D’una olor’, ‘La mirada del pobret’, ‘El primer llustre d’amor’, ‘La fi del món a Girona’, ‘El malcontent’ i la que dóna nom a tot el llibre: ‘La parada’, una nouvelle en què tres minyons es proposen muntar, al cor de la nit, una parada de caça per capturar ocells, amb tots els elements de misteri, basarda i aventura que les tenebres i la curta edat dels protagonistes comporten. Aquí, el contrast entre el nen cultivat que explica la història i en Xaneta, el pescadoret murri, esparpillat i enginyós que viu plenament, orgànicament, en contacte amb la natura és brutal, fins i tot, no cal dir-ho, en la manera d’expressar-se (en el parlar dialectal d’en Xaneta podem comprovar com s’expressaven al carrer els nens dels pobles catalans en altres èpoques no tan allunyades de la nostra!). És, sens dubte, la figura més carismàtica del volum i, podríem afegir, de més d’una generació de lectors. Gabriel Ferrater, en l’anàlisi que va fer del llibre, ja remarcava el grau de vitalitat, el grau d’imaginació espontània i el grau d’adequació amb la terra i amb els fets elementals de la vida que presenta el personatge. I a fe que tenia raó, perquè és una d’aquelles lectures que no deixen indiferent.

Si encara no ho heu fet, llegiu La parada, perquè val molt la pena. Per això hem volgut recuperar aquest llibre excel·lent; per això reivindiquem Joaquim Ruyra, un dels escriptors més grans que ha donat aquesta terra.”

Jordi Raventós

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.