El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Aquesta setmana que comença arriba a les llibreries La ciutat de la por, de Joan Crespi i Martí, una novel·la d’aventures ambientada a la Xina, que es va publicar per primera vegada l’any 1930. Ara arriba una nova reedició a càrrec de l’editora Males Herbes. Llegiu-ne un fragment.

Els editors Ricard Planas i Ramon Mas ens expliquen que poca cosa se sap de Joan Crespi i Martí, que La ciutat de la por va quedar finalista al premi Les Ales Esteses de l’any 1930, premi que va guanyar Xavier Benguerel, i va ser publicada, de manera pòstuma, el mateix any. A La ciutat de la por s’hi troba un imaginari colonial molt concret i una manera de fer literatura popular en català, que es veuria interrompuda per la Guerra Civil.

L’argument: Albert Garriga, un fill d’industrials àvid d’emocions, viatja a la Xina dels anys 20, concretament a la regió de Canton, que de seguida se li mostra molt diferent de tot allò que havia imaginat. Aquest serà el punt de partida d’una aventura trepidant on no faltaran societats secretes, ciutats subterrànies, tortures recaragolades i persecucions a vida o mort.

Segons els editors de Males Herbes, amb aquesta obra, Joan Crespi i Martí va aportar un punt de vista irònic a la novel·la d’aventures, descregut i conscient de les trampes de la cultura popular i els prejudicis colonials. Poc es podria imaginar que les seves agudes reflexions sobre els estrangers i l’exotisme no perdrien vigència en ple segle XXI.

L’editor de Males Herbes, Ricard Planas, explica que la publicació d’aquesta obra s’ha donat gràcies a una conjunció de factors: ‘Com  moltes altres coses, vam descobrir La ciutat de la por de Joan Crespi i Martí gràcies al llibre Els malsons dels nostres avis, d’en Sebastià Roig. El vam comprar en una llibreria de vell i de seguida vam descobrir una novel·la que tenia tot el regust de l’aventura clàssica, dels llibres de Jules Verne, Emilio Salgari i, sobretot, de les històries de Fu Manxú de Sax Rohmer. Mentre treballàvem en la publicació de Michelíada, vam descobrir que el mestre Munné-Jordà n’havia fet una reedició a Pòrtic l’any 1987 i en vam parlar. Ens sentíem fascinats pel misteri que aquest llibre amaga, com a obra única i pòstuma del seu autor, i com a «rara avis» en el seu context, ja que La ciutat de la por té més a veure amb els serials i el «pulp» americà de l’època que amb la novel·la popular catalana.’

Continua Ricard Planas: ‘Finalment, en Carles Prado-Fonts (que signa el postfaci), professor de literatura xinesa del s. XX i investigador del grup ALTER de la UOC  i amic de l’editorial, ens va comentar l’originalitat d’algunes de les seves premisses. Quedava clar que aquest llibre necessitava una nova reedició per a una nova generació de lectors i continuar fent allò que per a Males Herbes és primordial, establir ponts entre passat i present i ajudar a construir una nova tradició.’

L’editor acaba dient: ‘En aquest volum hem volgut fer patent aquesta carambola entre persones que estimem i coincidències en el temps. La nova reedició de La ciutat de la por ha sigut una feina col·lectiva, el joc d’influències i coincidències entre una colla de «freaks» de diferents generacions i entorns amb ganes de reivindicar una obra insòlita i una literatura popular que ja no es fa.’

coberta ciutat por

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.