27.03.2021 - 21:50
Juny del 2020. L’artista Eugenio Ampudia presenta l’espectacle Concert pel biocè al Gran Teatre del Liceu, a l’estrena del qual assisteixen, palplantats, 2.292 plançons d’arbres asseguts còmodament a les butaques. Un quartet de corda interpreta la peça de Puccini Crisantemi. La BBC en parla amb grans elogis: “Que original!” Però d’original no ho era gaire, si tenim en compte el treball de fons i dilatat en el temps, que l’artista Perejaume havia anat fent més de cinc anys abans. Ho vam explicar a VilaWeb a l’article “Butaques i arbres al Liceu, copiar Perejaume”.
L’any 2015 l’artista Perejaume ja havia realitzat una escenografia molt, molt semblant (en aquest cas amb plançons d’arbres autòctons), per il·lustrar el cartell del 29è Festival Castell de Peralada; i quatre anys més tard, el 2019, per cloure la Biennal del Pensament del CCCB es va presentar, dit amb paraules del mateix artista “una peça escènica amb públic humà confrontat a un públic forestal”. El mateix any apareixia editat en una edició petita, cent exemplars, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs el text El “potser” com a públic, en què, diu: “Reflexiono explícitament sobre la possibilitat dels arbres i les plantes com a públic.” Tot i que el text és anterior a l’edició del llibre, inclou una imatge de la instal·lació del CCCB.
Ara, Tushita Edicions ha recuperat aquest text, El “potser” com a públic, de Perejaume, per fer-lo arribar al gran públic. Alhora, hi afegeix la traducció espanyola feta per Orlando Guillén.
Llegiu les primeres pàgines d’El “potser” com a públic, de Perejaume, publicat per Tushita Edicions, que està a punt d’arribar a les llibreries.
Explica l’editor de Tushita, Enric Soler i Raspall, per als lectors de VilaWeb: “Perejaume habitualment ‘montnegreja’. És aquí, a redós dels boscos del Montnegre que ara ens separen, on han coincidit les nostres passes. Dic que ens separen, perquè Tushita Edicions es troba radicada a Sant Celoni i l’artista Perejaume viu a Sant Pol de Mar i crea a Can Basuny, un antic mas del Montnegre, costes amunt. De seguida que Ton Barnils, aleshores editor de Dau, ens va presentar, la nostra singladura editorial va començar a anar paral·lela als camins de l’amistat. Primer van venir les Paraules locals, un recull de conferències de Perejaume sobre l’agrarietat i la relació de les persones i el medi natural (especialment el rural). Després, Fonts líquides i fonts lignificades, on endegava una interessant reflexió sobre els rajos: els d’aigua, els de saba i els de l’escriptura. I ara, amb aquesta edició bilingüe d’El “potser” com a públic, setè llibre de la col·lecció Quarteres i tercer d’aquest autor en aquesta mateixa col·lecció de pensament, art, noves creacions i escriptures tangencials, endega pensaments que fan transitar cap al límit la paraula i funcionalitat del mot ‘públic’.”
Conclou l’editor: “Perejaume, com sempre, ens agrada perquè ens fa pensar. Obre portes i endega camins, un rere un altre, cap a llocs ignots on cadascú ha de saber arribar. És un pensador que engrandeix el saber de cadascú i per això convé publicar tot allò que tingui a bé d’escriure.”
