Oriol Ponsatí-Murlà, resposable d’Edicions de la Ela Geminada ens dóna la notícia: ‘Amb El camí que porta a ciutat, presentem, per primera vegada en traducció catalana d’Alba Dedeu, aquesta primera novel·la, que constitueix tota una revelació del geni creatiu de la gran narradora italiana Natalia Ginzburg. Coincidint amb el centenari del seu naixement (1916-2016), Edicions de la Ela Geminada ha adquirit els drets de les cinc novel·les breus d’aquesta autora italiana: La strada che va in città, È stato cosí, Valentino, Sagittario i Le voci della sera. Publicarem totes cinc novel·les de manera espaiada al llarg del 2016 i el 2017.’

El camí que porta a ciutat arribarà a les llibreries el 7 de setembre. Mentrestant, podeu llegir-ne un avançament: el prefaci (que l’autora va escriure l’any 1964) i el primer capítol.

El camí que porta a ciutat és la primera novel·la publicada per Natalia Ginzburg, escrita durant la Segona Guerra Mundial, la tardor del 1941, mentre vivia confinada amb el seu marit en el petit poble de Pizzoli (als Abruços). Tot i tractar-se de la primera obra, alguns dels temes que caracteritzaran la producció literària de Natalia Ginzburg ja hi apareixen perfectament definits: la distància entre el desig i la realitat, la solitud que persegueix els personatges, la innocència de la protagonista davant una societat carregada de prejudicis, l’intent frustrat de revolta…

Al prefaci, hi descobrim una part del procés d’escriptura d’aquesta obra. Diu Ginzburg:

«Vaig escriure una vegada i una altra les primeres pàgines, intentant ser tan directa i tan seca com fos possible. Volia que cada frase fos com un cop de fuet o una bufetada. […] La noia que parla en primera persona era una noia que em trobava sempre per aquells camins. La casa era casa seva, i la mare era la seva mare. Però en part també era una antiga companya meva d’escola que feia anys que no veia. I en part també era, d’alguna manera fosca i confusa, jo mateixa. […] I el camí, el camí que partia el poble pel mig i corria, entre els camps i els turons, fins a la ciutat de L’Aquila, s’havia introduït també a la meva història, de la qual jo encara no sabia el títol, perquè, després d’haver tingut tants títols al cap durant anys, ara que escrivia una novel·la no sabia quin títol posar-li.»

Amb aquesta novel·la breu, Natalia Ginzburg emprenia una carrera literària que la convertí en un dels narradors europeus més importants del segle XX.

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb