L'escriptor Llorenç Villalonga

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries la novel·la de Llorenç Villalonga, Andrea Víctrix, amb la qual l’escriptor va obtenir el premi Josep Pla el 1973. La recuperació és obra de l’editorial AdiA. Es considera una anomalia en l’obra literària de Villalonga, perquè planteja una distopia futurista: Llorenç Villalonga situa aquesta obra de ciència-ficció a la Mallorca (Turclub) del 2050. S’avança al seu temps per descriure, com si fos un oracle, la decadència  i l’autodestrucció de la civilització que ens ha tocat viure. Diàlegs vius i intel·ligents, humor cruel i ironia punyent. Un ésser androgin, Andrea Víctrix, encantador i monstruós a parts iguals, ens condueix al llarg del relat per mostrar-nos aquest futur pròxim basat en el consumisme i la destrucció constants de l’humanisme. El protagonista és un congelat de 1965 que reneix dins la Mallorca de 2050 i no entén ben bé quins són els referents i el camí d’aquesta nova societat destructiva.

Llegiu un fragment Andrea Víctrix, de Llorenç Villalonga (AdiA).

L’editor d’AdiA, Pau Vadell, explica: ‘Des de fa uns anys la literatura de ciència-ficció s’ha convertit en realitat: Crisi sistèmica, corrupció, pandèmies, control social… Llorenç Villalonga es va avançar al seu temps i va publicar el 1974 aquesta obra, guardonada amb el premi Josep Pla, però que em consta que va ser escrita uns anys abans. Aquest fet demostra el risc que és aquest text dins l’obra de l’autor mallorquí.’

Continua Vadell: ‘Així i tot, l’obra segueix plenament el pensament i les obsessions polítiques  de l’autor. Potser en aquesta intenta dibuixar  amb més llibertat que mai, un escenari de futur apocalíptic, però no menys real. Ens parla del control social, de la defensa del consumisme, dels efectes de boom turístic (ja imperant a l’illa), de la drogaddicció plena, etc. Es tracta d’una crítica ferotge al seu temps i al model de societat que s’imposa. També ens mostra un caire molt més hedonista i llibertí de la societat des d’una posició conservadora. S’esplaia a bastament, però, en la descripció de nous models sexuals i la gestió del plaer. Un estira-i-arronsa constant entre el que és nou i el que és vell encarnat en Andrea, la deessa del plaer.’

I conclou: ‘Ens feia molta il·lusió poder publicar des de Mallorca aquesta obra introbable i que tan bé descriu el moment d’incertesa actual. Ens hi podrem sentir tots més o menys identificats amb el moment que ens ha tocat viure.’

I en l’epíleg, Ramon Mas escriu:

‘Seria absurd negar que Andrea Víctrix és una anomalia. Ho és dins la tradició predominant, però també ho és, si més no en aparença, dins el conjunt d’obres del seu autor. Estem acostumats a relacionar Llorenç Villalonga amb un cert tipus de narrativa psicològica, sovint crítica i fins i tot satírica, però mai allunyada de la realitat, de manera que una novel·la de ciència-ficció política com Andrea Víctrix, hereva de les distopies de la primera meitat del segle passat, sembla difícil d’encaixar-hi. Potser per això quan es parla de la trajectòria de l’escriptor de Palma s’acostuma a negligir l’existència d’aquest llibre, o, en el millor dels casos, és mencionat de passada.’

‘Ell mateix afirmava que si amb Mort de dama havia volgut retratar la societat mallorquina de la seva època, i amb Bearn n’havia buscat els antecedents retrocedint a finals del s. XIX, amb Andrea Víctrix el que volia era especular sobre el futur de l’illa. A més, és innegable que estem davant d’un dels llibres on l’autor expressa amb més llibertat les seves opinions sobre el món que l’envolta, una novel·la en la qual va treballar durant més d’una dècada, i que, encara que se li resistís, es negava a donar per perduda.’

‘Però, com deia, Villalonga porta la qüestió al seu propi terreny. A Turclub la idea d’estimular sensualment la població i convidar-los a la pràctica d’orgies col·lectives és emprada, principalment, per a neutralitzar el concepte de família. La família era el nucli dur de l’Espanya catòlica i franquista (que, encara que no es mencioni directament, és l’època d’on procedeix el narrador, i per tant el model de societat que defensa). Tanmateix, segons els ideòlegs turclubins la unitat familiar pot suposar una nosa, sobretot perquè podria deslegitimar el poder de l’estat. Així doncs, a la Mallorca futura imaginada per Llorenç Villalonga, el sexe es col·lectivitza per tal d’aconseguir que fins a l’aspecte més íntim de les vides de les persones pertanyi a la comunitat. En aquest context el paper d’Andrea és similar al de Jesucrist, ja que la humanitat expia els seus mals a través d’ella, encara que no ho faci mitjançant l’amor, sinó el desig carnal.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.