24.07.2026 - 16:17
|
Actualització: 24.07.2026 - 17:39
L’autonomia diferenciada, una de les grans reformes impulsades pel govern de Giorgia Meloni, avança al parlament italià enmig d’una confrontació territorial cada vegada més dura. La majoria de dretes ha avalat els acords preliminars amb el Vènet, la Llombardia, el Piemont i la Ligúria, quatre regions del nord que reclamen més autogovern.
Després de l’aprovació del Senat, la Cambra dels Diputats hi han donat el vist-i-plau. En el cas del Vènet, el text ha rebut 161 vots a favor i 109 en contra, sense abstencions. El govern i la Lliga ho presenten com un pas decisiu en una reivindicació històrica, però les regions del sud ho interpreten com l’amenaça d’una Itàlia encara més desigual.
La batalla se centra sobretot en la sanitat. El president de la Pulla, Antonio Decaro, ha anunciat que la seva administració prepara un recurs en contra i ha demanat a les altres regions meridionals que s’hi afegeixin. Decaro sosté que la transferència de més poders a les regions amb més capacitat econòmica pot deixar els territoris més fràgils en inferioritat de condicions per a retenir metges, finançar hospitals i garantir les prestacions sanitàries.
“El dret de guarir-nos és en perill”, ha advertit. Segons Decaro, l’autonomia pot permetre que les regions més riques ofereixin complements salarials més alts als professionals sanitaris, fixin tarifes més elevades per algunes prestacions i reforcin la seva capacitat d’atreure pacients d’uns altres territoris. Això, diu, faria créixer encara més la mobilitat sanitària del sud cap al nord. Quan un pacient de la Pulla és atès en un hospital de la Llombardia, és el sistema sanitari de la seva regió d’origen que ha de compensar econòmicament la regió que l’ha atès. Si les tarifes augmenten, la factura per a les regions exportadores de pacients també augmenta.
Al mateix temps, els territoris amb més recursos podrien oferir condicions laborals més atractives i captar metges, infermers i especialistes formats en unes altres regions. El resultat, segons el govern de la Pulla, seria un cercle viciós: menys personal als hospitals meridionals, més pacients obligats a desplaçar-se al nord i més recursos transferits als sistemes sanitaris de les regions receptores.
Quatre regions al capdavant
Els acords preliminars negociats pel govern afecten el Vènet, la Llombardia, el Piemont i la Ligúria. Les matèries incloses són la protecció civil, les professions, la previsió complementària i integrativa i, amb més condicionants, la tutela de la salut i la coordinació de les finances públiques. Els esquemes van arribar al parlament aquesta primavera i han estat examinats per totes dues cambres durant el juliol. Tanmateix, els vots no impliquen encara el traspàs efectiu de les competències. Són actes d’orientació política que permeten que el govern continuï negociant amb cadascuna de les regions.
El ministre d’Afers Regionals, Roberto Calderoli, ha celebrat l’aprovació com una nova passa cap a l’objectiu final. Ara, el govern haurà de redactar les enteses definitives, tornar-les a negociar amb les regions i enviar-les novament al parlament.
Per tant, la reforma encara no és culminada. Cada entesa definitiva haurà de ser aprovada per una llei específica i obtenir la majoria absoluta tant a la Cambra dels Diputats com al Senat.
La gran reivindicació de la Lliga
L’autonomia diferenciada és una reivindicació antiga de la Lliga, el partit de Matteo Salvini, i una peça important de l’equilibri intern del govern Meloni. Mentre els Germans d’Itàlia han impulsat una reforma presidencialista per reforçar el cap del govern, la Lliga ha fet de l’autonomia territorial la seva principal exigència política. El ministre Calderoli l’ha definida repetidament com la seva “raó de vida”. La reforma permet que les regions ordinàries assumeixin funcions addicionals de l’estat mitjançant el procediment previst per l’article 116 de la constitució italiana.
El president del Vènet, Alberto Stefani, considera que el vot parlamentari és un resultat històric per a la regió. Defensa que el Vènet no demana privilegis ni tractaments de favor, sinó la possibilitat de gestionar directament unes competències que creu que pot administrar amb més eficàcia. Segons Stefani, l’autonomia no divideix Itàlia ni crea ciutadans de primera i de segona. Al contrari, diu que acosta les decisions a la població, reforça la responsabilitat dels governs territorials i permet que cada regió demostri la seva capacitat administrativa.
El precedent del Tribunal Constitucional
El projecte, tanmateix, ja ha estat limitat pel Tribunal Constitucional italià. El desembre del 2024, el tribunal va declarar inconstitucionals unes quantes parts de la llei Calderoli, aprovada aquell mateix any per regular el procediment de l’autonomia diferenciada. La sentència va establir que les regions no poden rebre blocs sencers de competències de manera genèrica. Cada traspàs s’ha de referir a funcions específiques, ha d’estar justificat d’acord amb el principi de subsidiarietat i ha de ser examinat individualment. També va anul·lar el sistema previst inicialment pel govern per determinar els nivells essencials de les prestacions.
Aquests nivells, coneguts per la sigla italiana LEP, són els serveis mínims vinculats als drets civils i socials que l’estat ha de garantir a tot el territori. Inclouen qüestions com ara l’assistència sanitària, l’educació, el transport o els serveis socials. El tribunal no va anul·lar completament la reforma, però va deixar clar que l’autonomia no pot traduir-se en una transferència indiscriminada de matèries ni posar en qüestió la igualtat dels ciutadans. El procés ha de demostrar que cada funció és gestionada més eficaçment per la regió i que el traspàs no perjudica la cohesió econòmica i social de l’estat.
Les regions de la Pulla, la Campània, la Toscana i Sardenya ja havien impugnat la llei davant el Constitucional. Ara la Pulla estudia una nova batalla jurídica, aquesta vegada contra el contingut i el procediment de les enteses preliminars.
