24.08.2026 - 21:40
|
Actualització: 31.08.2026 - 21:36
Barcelona ha viscut una expansió important de centres d’estètica aquests darrers anys, en particular de “locals de bellesa” i manicura. Establiments amb noms com ara Ungles i Estètica o Beautiful Nails han proliferat a tots els barris i ja representen un centre d’estètica de cada quatre tipificats al darrer cens de locals comercials en planta baixa de l’ajuntament, del 2024. En conjunt, el registre consultat per l’ACN compta 1.880 negocis d’estètica en funcionament, 700 més que no pas l’any 2014, un augment de prop d’un 60% en menys d’una dècada. El Gremi d’Estètica de Catalunya constata l’interès creixent de la població per aquests serveis “com un estil de vida” i recomana d’anar sempre a locals “de confiança”.
“Nails” o “Saló d’ungles”. Són dos exemples de noms de locals que ofereixen serveis de manicura i pedicura trets del cens de locals en planta baixa amb activitat econòmica de Barcelona. Cartells d’aquesta mena són cada vegada més habituals als carrers de la ciutat, tal com corroboren també les dades. Al cens del 2016 hi havia 121 locals en actiu que incloïen el servei “d’ungles”, un 10% dels prop de 1.200 negocis d’estètica oberts a la ciutat aleshores. Vuit anys després, la xifra s’ha elevat fins a prop de 1.900, sobretot per l’obertura d’establiments amb manicura i pedicura, ara gairebé 400 (un centre d’estètica de cada quatre a la ciutat).
El districte que més ha notat l’expansió dels centres d’estètica (de tota classe) és l’Eixample. Avui hi ha gairebé el doble de locals d’estètica que no pas el 2016: s’hi ha passat de 260 establiments a 509. La xifra també duplica la segona àrea de la ciutat amb més oferta d’aquesta mena, que és Sarrià-Sant Gervasi, amb 247 locals d’ungles, una vuitantena més que no pas el 2016. Sant Martí, el tercer districte en nombre, és el segon on més ha crescut el negoci aquests últims anys: de 117 a més de 200.
De fet, actualment no hi ha cap districte amb menys d’un centenar d’aquesta mena de locals: per exemple, a Gràcia el cens en recull 165 d’actius; a Ciutat Vella, 145; i a Nou Barris, la zona amb menys oferta, n’hi ha 106. En tot cas, la taca s’ha anat escampant gairebé per tota la ciutat entre el 2016 i el 2024.
Esteticistes i “inversors”
La presidenta del Gremi d’Estètica de Catalunya, Sílvia Giralt, constata a l’ACN “l’increment” sostingut dels centres d’estètica a Barcelona i a Catalunya, incloent-hi els negocis d’ungles esmentats i també les clíniques i els centres de tractament facial i corporal i els de cirurgies. S’explica, diu, per una tendència de la població a considerar la cura “del cos i de la pell” com un nou “estil de vida”, “per salut”. Quant al boom particular dels locals d’ungles, l’inscriu en la mateixa dinàmica social, però també al fet que és un servei econòmicament “assequible”.
Giralt fa una distinció entre locals oberts per persones formades i especialitzades del sector de l’estètica i allò que anomena “inversors”. “La diferència és que quan un inversor obre un negoci, no té coneixements de l’estètica ni del sector, només sap de números; el professional de l’estètica, en canvi, es forma per poder créixer empresarialment.”
En aquest sentit, tot i que al gremi no consten denúncies per mala praxi (si més no dels establiments agremiats), Giralt recomana als usuaris de centres d’estètica que sempre optin per locals “de confiança”, “certificats” i amb “normatives vigents”. I aconsella: “Que comparin preus: si veuen que hi ha serveis de cost molt baix, alguna cosa vol dir.”
Barcelona Comerç defensa el “mix comercial”
Sense voler “criminalitzar cap sector”, la fundació Barcelona Comerç apunta que l’únic risc d’aquest fenomen és la “massificació” d’un determinat tipus de negoci. “Els eixos comercials van sorgir amb la idea d’oferir continuïtat comercial i diversitat d’oferta, i si aquest mix es trenca la potència se’n ressent”, avisa Pròsper Puig, president de l’entitat.
Sobre això, l’única cosa que exigeix l’associació que aglutina els comerciants dels principals eixos barcelonins és que l’administració tingui “celeritat” en la regulació dels tipus d’usos comercials i també que vetlli perquè l’activitat que es desenvolupa en aquests locals es correspongui amb la llicència d’activitat que tenen i no s’hi facin “unes altres coses”.
Regulació especial a Ciutat Vella
Fins ara, l’ajuntament només ha intervingut per limitar el creixement d’aquests negocis a Ciutat Vella. Va ser precisament l’any 2024 (el darrer del qual el cens comercial ofereix dades) quan va decidir de suspendre llicències per a noves obertures comercials, entre més, de salons de pedicura i manicura a tot el districte de Ciutat Vella, per un any i prorrogable un any més.
La mesura, segons l’ajuntament, es va adoptar d’acord amb un procés de revisió de l’ordenança d’activitats municipal, amb nous epígrafs diferenciats “per a millorar el control d’aquestes activitats a la ciutat”. La política concreta amb els locals d’ungles no s’ha estès, de moment, a la resta de districtes.
Nota metodològica
El recompte de “centres d’estètica” en actiu s’ha tret del cens de locals en planta baixa destinats a activitat econòmica de la ciutat, de l’Ajuntament de Barcelona, que distingeix aquest nom d’activitat.
Sobre l’activitat concreta dels salons d’ungles i manicura, no té ara mateix cap epígraf concret al cens i el nombre s’ha estimat, doncs, considerant els establiments que inclouen les paraules ungles, uñas i nails al nom. En aquest sentit, la xifra podria ser fins i tot més alta que no pas la que ha calculat l’ACN, atès que hi pot haver locals d’ungles que no ho indiquen explícitament al nom.
D’una altra banda, també hi ha un grup d’establiments reduït que ofereix alhora el servei d’ungles i el de perruqueria, però que l’ajuntament situa ara mateix en l’epígraf de la segona activitat.
