10.09.2020 - 09:21
El Tribunal de Comptes de la Unió Europea ha denunciat que hi ha un ‘forat negre‘ en el registre de les inversions estatals de la Xina a Europa. Revisant l’estratègia de la UE davant l’expansió econòmica de la Xina, els auditors han detectat que falten dades sobre quants diners inverteixen les companyies xineses a la UE i, especialment, si aquests provenen d’ajudes públiques de Pequín. Per això, reclamen més transparència en un informe publicat avui. D’altra banda, la institució supervisora acusa una desena de governs europeus de tancar acords d’inversió amb Pequín d’esquena a Brussel·les.
‘Els estats membre de la UE actuen bilateralment amb la Xina segons els seus interessos nacionals i alguns sense informar o coordinar-se amb la Comissió Europea’, lamenta l’informe.
Sobretot, veuen amb preocupació els pactes que han tancat des del 2015 països de l’est, però també Grècia i Itàlia, amb Pequín per participar en la coneguda com a ‘nova ruta de la seda’. Un megaprojecte de reconstrucció de l’antiga ruta de la seda amb fortes inversions en infraestructures.
Els auditors recorden que tots els estats de la UE estan obligats a informar la Comissió Europea sobre aquest tipus d’acords, però lamenten que cap d’ells ho ha fet encara. ‘Això és problemàtic’, apunta Annemie Turtelboom, auditora responsable de l’informe.
Manca d’informació
A banda dels problemes de coordinació interna, la manca d’informació sobre com actuen les companyies xineses a Europa és un altre dels punts dèbils de la UE revelats pels auditors. Aquests dubten sobre la capacitat del club europeu per afrontar ‘a cegues’ el repte que suposa l’auge de la Xina.
‘És com conduir un cotxe sense mapa’, remarquen fonts del Tribunal de Comptes que coneixen la creixent preocupació a Brussel·les per les relacions amb Pequín arran de la pandèmia.
Els auditors consideren ‘urgent’ que a la Comissió Europea i als governs exigeixin al govern de Xi Jinping un intercanvi més transparent d’informació sobre quin tipus d’inversions es fan al bloc. ‘Com pots desenvolupar una estratègia sense tenir una imatge acurada de les inversions?’, es pregunta Turtelboom.
Les inversions de la Xina a la UE
Després de revisar les dades estadístiques disponibles, els auditors han arribat a la conclusió que les inversions xineses a la UE ‘han augmentat però continuen sent relativament baixes’.
El 2018 representaven només el 3% de la inversió directa estrangera a la UE, és a dir, entorn d’uns 200.000 milions d’euros. A més, els inversors xinesos controlen menys de l’1% dels actius empresarials a la UE, segons l’oficina estadística europea, l’Eurostat.
La Xina té l’ull posat en sectors estratègics per a Europa. En els últims 20 anys, s’ha concentrat en els transports i les infraestructures (29%), les tecnologies de la comunicació (12,4%) i l’energia (10%).
Luxemburg i els Països Baixos, com a centres financers amb pocs impostos, atrauen gran part de les inversions. Tot i això, els auditors remarquen que l’opacitat sobre el flux de capitals xinesos fa difícil desgranar a on van a parar finalment els diners.
