L’Audiència espanyola obre una investigació sobre l’entrada multitudinària a Ceuta

La jutgessa de l’Audiència espanyola María Tardón ha obert formalment una investigació penal per l’entrada multitudinària de migrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol, en què van morir prop de cent quaranta persones.

La magistrada considera que els fets podrien constituir una conducta delictiva comesa presumptament a l’estranger que hauria atacat greument la integritat territorial de l’estat espanyol i afectat la vida i els drets dels ciutadans de Ceuta. Tardón havia obert diligències arran d’una denúncia de l’organització Iustitia Europa, però encara havia de determinar si l’Audiència espanyola era competent per a assumir la causa. Finalment, se n’ha fet càrrec després d’haver rebut l’aval de la fiscalia.

Segons el ministeri fiscal, una part substancial de la planificació, la mobilització, la coordinació logística, la difusió digital i l’eventual direcció de l’operació s’hauria fet en territori marroquí. En canvi, l’entrada dels emigrants i els efectes principals dels fets es van produir a Ceuta.

En la interlocutòria, Tardón recull un informe del Centre d’Immigració i Fronteres  (CENIF) de la policia espanyola, que assenyala una “clara i indubtable gestió afavoridora” des del Marroc. Segons l’informe, agents marroquins uniformats no es van limitar a permetre el pas, sinó que van fer un “guiatge actiu” dels migrants.

La resolució diu que els agents donaven indicacions a les persones que travessaven irregularment la frontera per dirigir-les, ajudar-les a superar els obstacles i organitzar-ne l’accés a la zona que mena a la platja de Fnideq. També identifica persones sense uniforme que haurien dinamitzat els moviments i, en alguns casos, donant instruccions als agents uniformats.

La jutgessa considera que l’entrada no va ser un fenomen “incidental, ocasional o espontani”, sinó un “procés” en què la finalitat migratòria actuava “només com a cobertura formal”. Tardón emmarca provisionalment els fets en els mètodes de l’anomenada “guerra híbrida” o “zona grisa”, entre els quals situa la utilització dels fluxos migratoris per atacar o desestabilitzar estats.

En aquesta fase inicial, la fiscalia hi veu indicis d’un possible delicte d’afavoriment de la immigració irregular, agreujat pel perill causat a la vida i la integritat física de les persones afectades i per la possible participació d’una organització criminal. També investiga possibles homicidis i lesions per imprudència greu. La resolució assenyala que vuitanta-tres persones van morir en aigües territorials espanyoles. La instrucció haurà d’aclarir si els fets poden ser considerats, a més, delictes contra la pau o la independència de l’estat i contra els drets dels ciutadans estrangers.

La investigació també inclourà les actuacions fetes en territori espanyol, especialment la resposta de les autoritats a les informacions i les alertes prèvies, i la incidència que va poder tenir en les conseqüències de l’entrada multitudinària. La fiscalia ha demanat a la jutgessa que declari el secret parcial de les actuacions, atesa la complexitat de la causa i la concurrència de circumstàncies que considera excepcionals.