Diabetis, hipertensió o hipercolesterolèmia més descompensades. Aquesta és la situació amb què es troben els professionals de la primària que atenen pacients crònics un any després de l’esclat de la covid-19. Albert Boada, de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut, reconeix a l’ACN que aquests mesos entrants han de millorar el control d’aquests pacients i preveu que necessitaran tot l’any per a aconseguir-ho. El nombre de nous diagnòstics sí que pràcticament s’ha recuperat, segons el CatSalut, després de caure l’any passat. La baixada va ser fins a un 40%, segons un estudi del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre (CAPSBE). Les visites presencials als CAP representen la meitat després de reduir-se dràsticament.

“Ens hem adonat que els pacients amb malalties cròniques estan més mal controlats”, constata la infermera i adjunta a la direcció del CAP Vinyets de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), Isabel García, en una entrevista a l’ACN sobre com es recupera el seguiment de pacients amb malalties cròniques i la presencialitat, dos objectius que es comuniquen, un any després de l’inici de la pandèmia del coronavirus.

Els professionals de la primària van veure que calia recuperar les visites al CAP quan la presencialitat va passar de representar més del 80% abans de la pandèmia a esfondrar-se al 56% el març –el coronavirus esclata a mitjan mes–, al 25% a l’abril i al 29% al maig. Un dels principals objectius era diagnosticar les malalties que la covid-19 amagava.

Al CAP Vinyets, després de l’estiu, van obrir les agendes i van trucar als pacients crònics que podien estar més mal controlats per prioritzar-ne les visites, així com els pacients crònics complexos; la gent gran i els que vivien sols. “Vam ser proactius. Vam fer llistat de pacients, vam obrir les agendes i vam començar a programar visites”, destaca García, que apunta que també influeix en la descompensació de malalties cròniques la manca d’exercici físic, sobretot durant els mesos de confinament, les males dietes i la solitud.

“Com que no sabem com estarem en el futur, quan veiem un pacient programem una visita telefònica o virtual per d’aquí a uns mesos per no perdre-hi el contacte i llavors ja mirarem si la podem fer presencial”, assenyala García. Aquest CAP va posar en marxa fa uns anys un programa per reduir la hiperfreqüentació –aquelles visites al centre que no aporten valor al procés assistencial–, i tot i que durant la pandèmia s’ha generat més aviat una hipofreqüentació, aquest programa els permet ara de tenir més capacitat de filtrar en funció de la necessitat.

Menys diagnòstics i poc seguiment

Albert Boada, de l’Àrea Assistencial del CatSalut, admet que durant els primers mesos de la pandèmia van baixar molt els diagnòstics de les malalties, però assenyala que ara s’han recuperat i es troben pràcticament al mateix nivell d’abans de la pandèmia. On hi ha un camp de millora, diu, és en el control dels pacients crònics.

“A poc a poc es va recuperant aquest seguiment, però pensem que és on hem de treballar més en el futur pròxim. Demanem un esforç suplementari a les infermeres i als metges de família per millorar el control dels pacients crònics”, afirma Boada, que confia que es pugui recuperar el seguiment dels pacients crònics que hi havia abans de la pandèmia al llarg del 2021, si bé estarà molt condicionat per l’evolució de la covid-19.

La infradetecció: Una foto dramàtica

“Els dispositius sanitaris han prioritzat l’atenció a la covid-19 i això ha produït un efecte de desplaçament de qualsevol altra patologia aguda o crònica. No ens n’hem oblidat, però han quedat desplaçades i això ha generat una infradetecció i un infraregistre“, destaca el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, que també és director de recerca del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre (CAPSBE).

Aquest consorci ha impulsat una recerca sobre el diagnòstic de malalties durant la pandèmia. L’estudi es va fer en una àrea sanitària al centre de Barcelona d’uns 100.000 habitants, de manera que els resultats no són extrapolables al conjunt de Catalunya, però sí que en són molt representatius. Els investigadors van comparar la incidència d’un conjunt de 25 malalties durant el 2020 amb la mitjana dels últims tres anys, del 2017 al 2020.

Segons aquesta recerca, el 2020 es van diagnosticar aproximadament entre un 35% i un 40% menys de malalties cardiovasculars, diabetis, hipertensió arterial, malaltia renal crònica, hipercolesterolèmia i malaltia isquèmica coronària. La reducció encara és més pronunciada, entre el 40% i el 50%, en la malaltia pulmonar obstructiva crònica, la hiperplàsia prostàtica, l’osteoporosi i l’hipertiroïdisme. L’estudi també es fixa en l’infradiagnòstic del càncer, amb percentatges més variables segons el tipus, així com patologies de salut mental, amb importants infraregistres, ja abans de la covid-19.

“És una foto dramàtica, perquè hem deixat de diagnosticar moltes patologies a l’atenció primària i probablement també als hospitals”, adverteix Sisó. Amb tot, es mostra confiat que els CAP sabran recuperar aquest seguiment.

Un 20% de les visites abans presencials seran virtuals

Les visites presencials al CAP representen ara entre un 45% i un 50% de les que es fan a la primària. A partir del juny es va anar recuperant la presencialitat tot i les noves onades, però encara no representa més de la meitat de les visites, com voldria el CatSalut. L’objectiu és arribar al 60%. Ara bé, els nivells de presencialitat no tornaran a ser com els d’abans de la pandèmia i el CatSalut calcula que al voltant del 20% de les visites que abans es feien als CAP es mantindran com a telemàtiques o telefòniques.

“Hem de recuperar la presencialitat fins on creguem que aporta valor. Segurament és una mica més de les visites que fem ara, però hem vist que n’hi ha que es poden fer telemàtiques. Per exemple, per a demanar una prova no cal que vingui el pacient al CAP. Això aporta valor al procés i permet d’alliberar espais, de manera que tothom guanya, el pacient i el professional”, destaca Boada, que deixa clar que els CAP no deixen de visitar presencialment a aquells que ho necessiten.

El doctor Sisó coincideix a assenyalar que amb la pandèmia s’ha vist que les pantalles poden ser molt útils per a resoldre molts motius de consulta, però insisteix que la presencialitat és imprescindible. “És indispensable per a resoldre problemes i per a captar matisos d’algunes malalties que la pantalla no transmet. Sense tocar la panxa, sense agafar la mà o sense mirar els ulls del pacient, hi ha matisos que no es poden veure. I la presencialitat és l’essència de la nostra feina. L’hem de recuperar tan aviat com sigui possible”, recalca.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.