L’Assemblea francesa ha aprovat, per 247 vots a favor i 76 en contra, la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, que esdevé una base legal per a la immersió lingüística, reconeix la retolació bilingüe i permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català.

En referència a l’ensenyament, la llei preveu la implementació de la immersió lingüística a l’escola pública, a més de generalitzar l’aprenentatge de les diferents llengües pròpies des del parvulari fins a l’institut. A més, avui, els diputats han recuperat un aspecte clau de la normativa, que permet de compensar econòmicament els municipis que tenen escoles immersives o bilingües i que reben alumnes d’altres localitats, un punt que havia tingut l’oposició del ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, i havia estat suprimit per la comissió d’ensenyament de l’assemblea. No obstant això, 111 parlamentaris han votat a favor d’eliminar aquest punt i 188 hi han votat en contra, inclosos tots els diputats nord-catalans de la República En Marxa.

La llei de llengües minoritzades, que ha estat impulsada pel diputat bretó Paul Molac, afecta, entre més, el català, l’occità, el basc, el cors i el bretó i defineix tres camps d’actuació per a la protecció i la promoció: el patrimoni, l’educació i els serveis públics.

Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició

Protection patrimoniale et promotion des langues régionales | ✅ L'Assemblée nationale a adopté la proposition de loi en deuxième lecture.
En savoir plus ➡️ https://t.co/X85t3BdU5d#DirectAN pic.twitter.com/4Sp9wbn8aG

— Assemblée nationale (@AssembleeNat) April 8, 2021