Tardón

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’advocat Gonzalo Boye i quatre associacions de juristes van presentar divendres passat una querella contra María Tardón, la magistrada que l’ha processat a l’Audiència espanyola, el fiscal Ignacio Miguel de Lucas i la lletrada de l’administració de justícia Ángeles Monedero, per encobriment d’assassinat i prevaricació. Aquesta ha estat la primera resposta judicial de Boye als artífexs del seu processament per emblanquiment de capital i falsedat documental pel cas Sito Miñanco. La condemna a presó és una amenaça cada vegada més real per a Boye, que ha començat el contraatac.

Primer, el lletrat va criticar durament el paper del fiscal De Lucas en el cas i va recordar el vincle de la jutgessa Tardón amb el PP, formació de la qual fou regidora. Ara, amb aquesta querella, ha fet un pas més. Considera que el persegueixen per haver-se fet càrrec de la defensa del president Carles Puigdemont i dels consellers exiliats a Bèlgica. Hi ha una guerra bruta contra Boye, que la premsa espanyola vincula sovint amb ETA tot recordant la condemna pel segrest de l’empresari Emiliano Revilla, malgrat que el lletrat sempre ha defensat la seva innocència. I en aquesta guerra bruta s’hi inclouen insults a les xarxes i pel carrer, escorcolls a casa i al despatx, querelles de l’entorn de l’extrema dreta judicial, el blocatge dels seus comptes bancaris i ara l’empastifament en una causa de narcotràfic. L’assetjament a la seva família a Madrid va arribar a l’extrem que els va obligar a canviar la filla d’escola, segons que ha explicat Boye mateix.

Però l’advocat sempre ha sostingut que continuaria batallant, malgrat que sigui al punt de mira per la seva defensa, fins ara reeixida, dels dirigents independentistes a l’exili. I en aquest ànim s’inscriu la querella contra Tardón i De Lucas per encobriment d’assassinat.

Entrevista a Gonzalo Boye: “Ho tinc complicat”

Un cas que no s’investiga

Tot comença el 31 de gener de 2018. De fet, comença pocs mesos abans, però aquell dia és clau. Santiago Quintero, suposat membre de l’organització de Sito Miñanco, mor tirotejat a Pereira, a Colòmbia. Els autors materials del crim van ser dos sicaris presumptament contractats per un dels investigats en la causa, Manuel Puentes Saavedra, considerat per la policia espanyola l’ideòleg de l’assassinat, segons que va publicar l’ABC. Quintero havia estat detingut a Galícia i empresonat pocs mesos abans. El diari madrileny explicava que els dirigents d’aquest entramat temien que els impliqués, i que van preparar l’assassinat per silenciar-lo. Segons que diu l’article, l’estratègia va consistir a ajudar-lo a sortir de la presó per poder-lo assassinar. Van posar un advocat a disposició seva, van pagar la fiança i van permetre-li de tornar a Colòmbia, el 24 de gener. Però tot plegat era una trampa per liquidar-lo, i una setmana més tard es completava el pla.

Per què no s’ha actuat contra Puentes Saavedra, si la policia té converses enregistrades que sembla que proven que va preparar aquest assassinat? Aquesta és la pregunta que va fer-se Boye. L’advocat sospita que Tardón i De Lucas han renunciat a investigar l’assassinat de Quintero perquè Puentes Saavedra va col·laborar amb la justícia espanyola i va incriminar-lo en una declaració feta el 24 de juliol de 2019. Mesos abans, el gener d’aquell any, havia declarat i no havia aportat res a la causa, però al juliol va declarar voluntàriament i va atribuir a Boye uns diners del narcotràfic intervinguts a l’aeroport de Madrid. L’actitud de Puentes Saavedra aquella vegada va ser ben valorada per la jutgessa. No havia respost una única pregunta: si havia rebut la visita d’agents de la policia espanyola a la presó. El 5 d’agost Tardón en decretava la llibertat provisional amb mesures cautelars, amb l’aval del fiscal De Lucas.

La declaració de Puentes Saavedra va permetre a Tardón d’ordenar l’entrada i escorcoll al domicili i al despatx de Boye l’octubre del 2019, i la intervenció del seu telèfon mòbil i dels seus correus electrònics. Més tard, la jutgessa n’ordenava el blocatge dels comptes bancaris, i pràcticament un any després el processava juntament amb els altres investigats de la trama.

L’estranya maniobra del fiscal Ignacio Miguel de Lucas per a perseguir Boye

Deixadesa de funcions?

La clau de volta de la querella és que aquests fets no han estat investigats a l’estat espanyol. Un informe de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat de la policia espanyola va relacionar Puentes Saavedra amb l’assassinat de Quintero. El fiscal De Lucas va demanar a la magistrada Tardón que n’informés les autoritats colombianes, però segons la querella la jutgessa no ho va fer. De moment, Puentes Saavedra no s’ha hagut d’enfrontar a cap petició d’extradició de Colòmbia. “No s’han comunicat a les autoritats colombianes els indicis de la seva participació activa en l’assassinat de Santiago Quintero”, diu la querella de Boye.

Segons la querella, la jutgessa i el fiscal van simular la intenció d’informar les autoritats colombianes sobre els indicis de participació activa de Puentes Saavedra en l’assassinat de Quintero. Boye també argumenta que el crim “es va gestar a Madrid, contra la víctima, que residia a Madrid, pel presumpte autor, que viu a Madrid”, i que per tant la justícia espanyola és competent per a investigar-lo. Critica que durant els últims dos anys no s’hagi fet res per a indagar en l’assassinat de Quintero, i per això considera que Tardón i De Lucas “l’han encobert, per protegir aquest investigat en canvi de perjudicar greument el lletrat Gonzalo Boye”.

La querella de Boye, registrada a la sala segona del Tribunal Suprem espanyol, pot tenir un recorregut curt si el Suprem decideix de fer pinya amb l’actuació de l’Audiència espanyola i l’arxiva. Però li permet de qüestionar l’actuació de la jutgessa instructora i del fiscal abans no s’obri judici oral, i posar en relleu les irregularitats que fan pensar que és un cas de persecució política, com sosté, per l’exercici del seu ofici com a advocat i la defensa de l’exili català.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.