Assange, els trols russos, la publicitat de l’Ara i com descobrir el CNI a Twitter

  • És més que raonable imaginar que l’estat espanyol ha organitzat una trama de trols per a inundar la xarxa de missatges contra l’independentisme o per a difondre rumors falsos que l’afecten

VilaWeb

Julian Assange és un gat vell, com pocs, pel que fa a l’ús d’internet. I, especialment, sap molt bé com funciona una campanya organitzada a la xarxa. N’ha patit moltes. Per això es va prendre com una broma l’atac furibund dels trols unionistes espanyols després d’haver fet unes piulades amb què donava suport al dret d’autodeterminació dels catalans.

Una d’elles, per exemple, remetia a un article de Vicent Partal publicat per la revista nord-americana CounterPunch. L’article, de fet, era la traducció d’un dels editorials d’aquest diari. Immediatament, en qüestió de pocs minuts, van respondre la piulada d’Assange dotzenes de comptes falsos que el criticaven per haver repiulat Partal. Assange se’n va riure, ja que poca gent com ell coneix tan bé la tàctica del trol.

Només analitzant les respostes a aquesta piulada en concret es comprova com de fàcil és descobrir-los, perquè tots segueixen la mateixa pauta. Sempre tenen noms evidentment falsos, són comptes creats recentment i tenen molts pocs seguidors. De fet, normalment, el nombre de comptes que segueixen és més alt que el dels comptes comptes que els segueixen a ells –per a intentar que aquests els segueixin–.

És el cas, per exemple, de Hand Koody, que avisa que Partal és independentista i intenta desprestigiar-lo per aquest motiu (té 36 seguidors segueix 341 comptes); de Turolense (té 16 seguidors i segueix 137 comptes); d’Alain Cuenca (té 57 seguidors i segueix 257 comptes), de Txomin Txezsan (té 22 seguidors i segueix 138 comptes), de PaesNews (no té cap seguidor i segueix 21 comptes), de MadLettuce (té 32 seguidors i en segueix 46), etcètera. Hi ha dues característiques més, si cal, que ajuden a identificar-los. Solen escriure en onades, tots amb pocs minuts de diferència i atropelladament; publiquen missatges que són molt semblants i van en la mateixa direcció, de vegades fins i tot el mateix; i solen identificar-se amb imatges o noms progressistes (fan servir, per exemple, icones soviètiques o noms de personatges de l’esquerra política) per a fer veure que són el que no són.

Estendre falsos rumors
Fa temps que se sap que hi ha grups importants de gent als quals es paga per a fer tasques de desinformació a les xarxes socials, molt especialment a Twitter. Sobretot, estenen rumors falsos i contrapropaganda i intenten fer veure que hi ha un estat d’opinió on no n’hi ha cap. Per això mateix, una part d’aquests trols es fan passar per independentistes desencantats o crítics. Darrerament han començat a fer campanyes de molt èxit a WhatsApp. Creen missatges desorientadors, com ara aquell que demanava de no portar estelades a la manifestació contra els atemptats de Barcelona. Si aconsegueixen que la gent no desconfiï d’ells poden causar problemes importants de comunicació o, fins i tot, polítics.

Confondre els que només miren twitter
Aquests dies hem tingut un altre exemple de desinformació pel fet d’haver-se fet pública la decisió del diari Ara de no publicar els anuncis del referèndum. Grups de trols han aprofitat per a dir que la resta de diaris també havien decidit de no publicar-la, intentant, d’aquesta manera, de sembrar una decepció generalitzada en el bàndol independentista. És el cas, per exemple, d’aquesta piulada del polític independentista Josep Guia.

Doncs bé, una de les primeres respostes que rep és d’un compte que es diu Arale Xan. I segueix la pauta trol. Nom fals, té 42 seguidors i segueix 335 comptes. I què diu Arale Xan? Doncs afirma que ‘sembla que @VilaWeb tampoc no s’atreveix’. És molt senzill demostrar que és mentida, només cal obrir VilaWeb, però hi ha que gent que només mira el Twitter que s’ho pot arribar a creure. D’aquesta manera, els trols espanyolistes, durant les darreres hores, no han aturat de dir coses falses sobre el diari Ara, VilaWeb i molts altres mitjans.

La gran campanya russa
Cal dir que aquest atac organitzat no és privatiu del nostre país, ans al contrari. Precisament, fa quatre dies el New York Times publicava una investigació sobre la xarxa de trols russos creada per a influir en les eleccions americanes. Un estudi fet pel diari i l’empresa FireEye va ajudar a descobrir pautes de comportament semblants.

Durant la campanya electoral americana, una empresa pròxima al Kremlin va crear uns quants milers de comptes falsos de Facebook i Twitter. Van fer servir noms americans i identitats inventades i van comprar, cadascun d’ells, cent mil dòlars en anuncis. Tots van inundar la xarxa fent-se passar per votants republicans o per votants demòcrates desencantats amb Clinton.

La investigació ha desvetllat que molts d’aquests comptes eren robots que enviaven fins a 1.700 piulades coordinades en qüestió de minuts, totes amb el mateix missatge. Un cop identificats i catalogats, es va poder comprovar que els enviaven seguint un estricte ordre alfabètic entre ells, cosa que els delatava sense discussió. Després de la publicació de l’estudi, Facebook ha anunciat que havia tancat milers d’aquests comptes falsos.

Com contrarestar-los?
Desemmascarar un conjunt organitzat de trols és ben senzill. És més que raonable imaginar que l’estat espanyol ha organitzat una trama de trols per a inundar la xarxa de missatges contra l’independentisme o per a difondre rumors falsos que l’afecten. Si un grup, pagat, per exemple, pel CNI, es dedica a això, hi ha una manera fàcil de contrarestar-lo. Aquestes són les regles bàsiques que cal seguir:

  1. No feu circular mai missatges de ningú que no conegueu o de qui no tingueu una referència mínima.
  2. Quan trobeu un missatge penseu a qui afavoreix la seva difusió abans de fer-lo córrer.
  3. No us cregueu mai res d’un compte que no vagi signat amb noms i cognoms.
  4. Abans de fer circular un missatge mireu si el compte que l’ha publicat té un nombre més baix de seguidors que de comptes que segueix i si està creat recentment o abans dels darrers dos anys. Si és així no el reboteu mai. Digui el que digui. Pot ser que sigui un compte legítim, però és bastant possible que sigui un trol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any