Imatge de l'exposició.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El Museu Jaume Morera de Lleida fa anys que batalla per aconseguir que les institucions el dotin d’una seu pròpia. Darrerament les dificultats s’han agreujat, tot i que ara sembla que el projecte es torna a encarrilar. En aquest procés de provisionalitat, el seu director, Jesús Navarro, ha engegat un altre procés, intern, necessari i difícil, de reflexió sobre com ha de ser el futur museu d’art contemporani de Lleida i els escenaris que haurà d’afrontar. Ho explicava a la periodista cultural d’El Punt Avui, Maria Palau, en una entrevista. Navarro es mostra un home lúcid, amb reflexions com aquesta: ‘Hauríem de començar a invertir la tendència dels últims temps i fer menys amb més. Vull dir cuidar molt més el que fem. Desplegar-ho amb millors condicions i amb més intensitat. Sovint, inconscientment, no fem visibles les mancances del sistema gràcies a l’activitat desplegada.’

Aquests dies i fins al 15 de novembre, el Museu Jaume Morera acull una exposició que reflexiona sobre el context de reclusió involuntària que ens hem vist obligats a viure i que des de divendres tornem a sentir que ens amenaça de ben a prop. L’exposició, a partir de peces del fons del museu, porta per títol Reclòs-osa. És una mostra que apunta alguns dels aspectes on la limitació de moviment i la circumscripció a un espai limitat, també a un paisatge limitat, han incidit en les nostres vides i ‘han fet replantejar les nostres relacions socials i ens han posat a prova psicològicament, en trobar-nos tancats en un espai propi, pel qual fins ara només transitàvem’. Així ho planteja la comissària de l’exposició, Txell Bosch.

El primer àmbit que destaca l’exposició és ‘La desaparició de l’ésser humà de l’espai comú’ i després, en conseqüència, com el confinament ha obligat les persones a ‘Mirar a fora des de dins’. Perquè el confinament ha implicat redescobrir espais quotidians i veure l’exterior des de l’interior. S’explica a la mostra: ‘Les distàncies, els objectes, la llum de l’exterior, adquireixen nous significats quan no podem conviure amb res més. Els espais interiors esdevenen nous paisatges, i les finestres cap a fora, un enyor. El temps passa d’una altra manera.’

Reclòs-osa també incideix en aspectes més extrems, vinculats a les implicacions psicològiques i socials provocades pel confinament. La mostra es clou amb els àmbits ‘Engabiats’, quan l’espai ens oprimeix i ens trastoca la realitat i el pensament, i ‘L’absència’, que té efectes de retrobament interior, però també de soledat. Escriu Txell Bosch que en aquest aspecte ‘el cos ho ocupa tot i es converteix en l’element principal’.

El Museu Jaume Morera, reclòs involuntàriament durant tants anys en un espai que no és el seu, potser ha sabut captar millor que d’altres, els efectes d’una reclusió no volguda.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.