Confirmen l’arxivament d’una querella per tortures durant el franquisme

  • El recurrent va insistir que s'hauria d'aplicar un principi de lesa humanitat per continuar amb la investigació dels fets

VilaWeb
EFE
11.06.2019 - 16:24

La secció cinquena de l’Audiència Provincial de València ha confirmat l’arxivament d’una querella presentada per una detenció i tortura produïda en 1971 en aquesta ciutat per part de la llavors denominada Brigada Político-Social, atès que es consideren prescrits els delictes.

Segons consta en la sentència, feta pública pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, es confirma així una sentència anterior del Jutjat d’Instrucció número 7 de València i es rebutja el recurs contra aquesta.

El recurrent va al·legar la vulneració a la tutela judicial efectiva en el seu vessant d’accés a la jurisdicció, per entendre que els fets són constitutius de delicte de tortura i de lesa humanitat.

En concret, s’exposa que entre els dies 23 i 24 d’abril de 1971 la citada brigada va detenir a València a diverses persones contràries al règim franquista, que van ser incomunicades sense roba d’abric i sense percebre pràcticament aliments o beguda, per ser posteriorment colpejades i interrogades.

Aquests fets van donar lloc a un judici de faltes -424 / 1971- contra els policies, que va ser sobresegut el desembre de 1972 per un jutge especial.

L’Audiència estima ara que el recurs no pot prosperar perquè la querella s’interposa 48 anys després de succeïts els fets i ‘la qüestió ha estat ja àmpliament resolta pels tribunals de justícia en el sentit que els fets van esdevenir molt abans de l’entrada en vigor de l’article 607bis del Codi Penal (Llei Orgànica 15/2003 amb entrada en vigor l’1 d’octubre de 2004)’.

Això planteja, segons el parer de la sala, no només una qüestió d’irretroactivitat penal -pel qual ningú pot ser condemnat per delicte i/o pena que no estigués prevista per llei anterior a la seva perpetració- sinó també de prescripció.

Davant d’això, el recurrent va insistir que s’hauria d’aplicar un principi de lesa humanitat per continuar amb la investigació dels fets i, en conseqüència, reobrir les diligències.

Això no obstant, aquesta argumentació ‘xoca amb el que ja interpretat pel Suprem, concretament en sentència d’1 d’octubre de 2007, en el sentit que per a l’aplicació directa d’aquestes previsions internacionals és requisit ‘sine qua non’ una transposició al dret intern d’aquestes. Altrament els tribunals espanyols excedirien amb escreix la seva jurisdicció en actuar com a tribunals internacionals i no subjectes, per això, a la llei espanyola’.

En aquest mateix sentit, el tribunal afegeix que ‘Espanya no ha ratificat la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat de les Nacions Unides de 26 de novembre de 1968, per la qual cosa no pot ser aplicable aquest text internacional. Això impedeix, doncs, la persecució a Espanya dels fets susceptibles de ser qualificats de tal delicte, la comissió és anterior al primer d’octubre de 2004’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any