Artur Mas: ‘No som aquí per haver desobeït, sinó per l’èxit del 9-N’

  • L’ex-president de la Generalitat ha fet ús de l’última paraula al final del judici contra el 9-N al TSJC

Pere Cardús
10.02.2017 - 16:49
Actualització: 10.02.2017 - 17:48

Amb el ‘vist per a sentència’ del jutge Jesús María Barrientos, s’ha acabat aquesta tarda el judici pel 9-N a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Abans, tots tres acusats han fet ús del dret de l’última paraula.

Artur Mas ha començat la intervenció agraint la manera com els magistrats havien portat el judici, la feina feta pel fiscal –tot i no estar-hi d’acord– i la feina de representació que han fet els tres advocats de la defensa. ‘Crec que som aquí –ha dit– no per haver desobeït cap tribunal, sinó per l’èxit del 9-N. Com que no va agradar a l’estat espanyol i es va considerar com un desafiament, ara som aquí perquè han volgut que algú pagués per aquell desafiament.’

‘Quants judicis com aquest hi hauria ara si es jutgessin tots els actes de desobediència? Què passaria amb totes les lleis que desobeeix el govern espanyol?’, ha demanat Mas. ‘No som aquí per haver desobeït cap tribunal’, ha insistit.

‘Jo em vaig declarar màxim responsable polític del 9-N. I no solament màxim, sinó únic. Quan dic únic, no vull dir que tot allò ho fes jo sol’, ha afegit Mas. I ha tornat a exculpar els altres encausats pel 9-N: ‘Quan els consellers prometen el càrrec del govern, prometen lleialtat al president del govern. Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs van prometre lleialtat al president de la Generalitat. I totes les instruccions i decisions sobre aquell procés del 9 de novembre van sortir de la Presidència de la Generalitat.’

I ha insistit: ‘Sóc responsable d’haver ideat i organitzat el procés que es va fer el 9-N. Sóc responsable d’haver convocat les eleccions del 27-S que van tenir una altíssima participació i amb una majoria absoluta per primera vegada a la història a favor de constituir un estat català independent. Sóc també responsable d’haver portat tota aquesta trajectòria que els he explicat fins a les últimes conseqüències. I això em va portar a fer una passa al costat i separar-me de la presidència per permetre que tot aquest procés continués endavant.’

I ha afegit: ‘No sóc culpable d’haver comès cap delicte. Ni jo, ni Joana Ortega, ni Irene Rigau, ni Francesc Homs. Estem íntimament convençuts que no vam cometre cap mena de delicte. El ministeri fiscal ha tingut molt d’interès a demostrar que nosaltres hauríem hagut d’actuar igual a final de setembre, arran de la primera suspensió que el 4 de novembre.’ I s’ha adreçat al fiscal per dir-li: ‘Vostè volia saber què no vaig entendre de la providència del TC?’ Mas ho ha explicat: ‘A final de setembre, en dos dies, va quedar tot suspès. No havíem tingut temps de muntar res i, per tant, no teníem res a aturar. El 4 de novembre ja era tot en mans dels voluntaris. I volia saber com pensava el TC que podíem donar ordres als voluntaris. Entre l’anunci del procés participatiu i la providència del tribunal van passar tres setmanes. I les vam aprofitar a fons.’

També ha explicat què volia dir que tot fos a mans dels voluntaris: ‘Hi havia un munt de gent que no acceptaven ordres. No volien ser manats. En el nostre ànim no hi havia desobeir cap tribunal. Volíem plantar cara davant d’un govern espanyol que volia impedir que la gent participés en aquell procés. No recorden que jo vaig dir que aquell procés no tenia conseqüències legals? Que un govern s’enfronti a un altre govern pot agradar més o menys, però no és cap delicte.’

Mas s’ha adreçat clarament als magistrats del tribunal: ‘El 9 de novembre de 2014 va ser una jornada de què ens hauríem de sentir orgullosos. Van coincidir moltes d’aquelles virtuts per les quals un país es pot sentir orgullós. L’esperit pacífic, la participació, l’esperit democràtic. En lloc de sentir-nos-en orgullosos… quina pena, senyor president. I deixi’m afegir: quin immens error.’

I ha acabat amb aquests mots: ‘Si es tracta d’enfortir una democràcia, no entenc que el 9-N es pugui considerar un delicte.’

Ortega: ‘Quan un poble té uns anhels de llibertat tan grans, ningú no el pot aturar’
L’ex-vice-presidenta Joana Ortega també ha fet ús del dret de l’última paraula. Ha dit: ‘Se’m jutja per una actuació política d’un govern legítim que obeïa un mandat democràtic.’ I ha afegit: ‘Quan un poble té uns anhels de llibertat tan grans, ningú no el pot aturar’. També ha avisat sobre l’actuació de la justícia contra la política: ‘Algú pot pensar que una resolució judicial acabarà donant resposta a les voluntats polítiques de Catalunya?’

Ortega ha dit que amb el 9-N, Catalunya ‘va escriure una nova pàgina de la seva història’. I ha afegit que pensava allò que li havia dit l’ex-president portuguès Mario Soares: ‘Catalunya acabarà essent allò que vulguin els catalans.’ Ha confessat que el 9-N havia estat el dia de tota la seva carrera política que va sentir més realitzat el sentit de servei públic. I ha acabat: ‘No tinc consciència d’haver comès cap delicte.’

Rigau: ‘Hem fet aquest país caminant i continuarem caminant’
Finalment, ha estat el torn d’una emocionada Irene Rigau. Ha començat recordant uns versos de Machado: ‘Para dialogar, preguntad primero. Después, escuchad.’ I ha afegit: ‘Espanya sembla que ignora aquests versos.’ També ha fet una defensa de la necessitat de reforçar la democràcia: ‘La democràcia representativa ha de ser reforçada.’ Tot seguit ha fet una defensa de la feina dels professors de l’ensenyament del país. Ha demanat si ningú pensava que ella hauria pogut portar els professors a obrar incorrectament o a participar en la comissió d’algun delicte.

Rigau, emocionada i amb llàgrimes als ulls, ha recordat la seva trajectòria de molts anys de lluita política: ‘No em va depurar el franquisme i em pot inhabilitar la democràcia al final de la meva trajectòria?’ Encara ha reflexionat en veu alta: ‘No em puc imaginar que comencés, com a resultat d’aquest judici, un procés d’involució democràtica.’ I ha acabat amb aquesta frase: ‘Hem fet aquest país caminant i continuarem caminant.’


Ací teniu totes les cròniques del seguiment del judici:

Dilluns: Amb la vènia o sense… Artur Mas planta cara al tribunal pel 9-N

Primera de dimarts: Dos inspectors amb excés de zel i el fantasma de Caridad Ramos animen el judici

Segona de dimarts: Agenjo dibuixa un escenari de pressions (amb un cop de mà del jutge del 9-N)

Tercera de dimarts: El ‘hand-off’ del 9-N centra els durs interrogatoris del fiscal a Cañada i Escalé

Quarta de dimarts: Un testimoni del judici del 9-N acusat de fer xantatge sorprèn exigint de no sortir a la televisió

Primera de dimecres: El testimoni fallit proposat per Manos Limpias i el transport de les urnes, al judici al 9-N

Segona de dimecres: Homs no s’amaga al judici del 9-N i exclama ‘quina llàstima!’ quan el fiscal no li fa preguntes

Tercera de dimecres: El CATN passa pel judici: ‘Calia forçar molt la legalitat per portar el 9-N als tribunals’

Quarta de dimecres: Xavier Trias, Joan Rigol i Miquel Buch reforcen els arguments de la defensa de Mas, Ortega i Rigau

Resum dels tres primers dies: Tram final del judici al 9-N: quins són els relats de l’acusació i la defensa?

Primera de dijous: L’acusació no aconsegueix fer contradir els voluntaris del 9-N

Segona de dijous: Dos agents de la Guàrdia Civil generen dubtes sobre les proves informàtiques del judici al 9-N

Tercera de dijous: El fiscal manté la petició d’inhabilitació per a Mas, Ortega i Rigau

Primera de divendres: Sorprenent al·legat polític del fiscal del 9-N: ‘Aquest judici també és democràcia’

Segona de divendres: ‘No ens n’amaguem; el govern volia donar veu a la voluntat popular’

Tercera de divendres: ‘El govern espanyol vol la mort política dels tres acusats’

Quarta de divendres: Artur Mas: ‘No som aquí per haver desobeït, sinó per l’èxit del 9-N’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any