L’arriscada estratègia dels EUA ara que es queda sense míssils en plena guerra amb l’Iran

  • La guerra ha reduït dràsticament les reserves de míssils i interceptors i obliga el Pentàgon a confiar en empreses emergents que encara no han demostrat que puguin fabricar a escala militar

VilaWeb
02.08.2026 - 21:40
Actualització: 02.08.2026 - 21:42

The Washington Post · Pranshu Verma

En una reunió de final de juny amb més d’una dotzena de les principals empreses de tecnologia de defensa dels EUA, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va transmetre un missatge urgent: el Pentàgon necessitava la seva ajuda per a reposar ràpidament l’arsenal d’armes.

Fora de la sala, els Estats Units es trobaven immersos en un conflicte amb l’Iran que reduïa ràpidament les reserves nord-americanes de míssils i interceptors. Segons tres persones coneixedores de la reunió, algunes de les quals van parlar sota condició d’anonimat per tractar informació delicada, Hegseth va dir als executius que les seves empreses serien fonamentals per a tornar a omplir les reserves del país.

La reunió, diferents detalls de la qual no s’havien publicat fins ara, posa de manifest un canvi crucial en la indústria de defensa dels EUA. Com que la guerra amb l’Iran consumeix grans quantitats de municions de precisió i depèn menys de tropes terrestres o de la guerra amb drons, el Pentàgon se serveix d’empreses emergents finançades amb capital de risc per a resoldre un dels problemes més urgents: reconstruir l’arsenal d’armes a gran velocitat.

La reunió era plena d’alts càrrecs del Pentàgon: Steve Feinberg, vice-secretari de Defensa; Emil Michael, subsecretari de Defensa per a Recerca i Enginyeria; i Michael Duffey, el màxim responsable d’adquisicions del Pentàgon, i tot.

Van convocar empreses capdavanteres de tecnologia de defensa, com ara Shield AI, una companyia de programari d’intel·ligència artificial per a aeronaus; Anduril, una empresa d’armes autònomes; CoAspire, una empresa emergent de míssils de creuer; i Castelion, fabricant de municions de baix cost. Alguns detalls de la reunió ja havien estat publicats per Breaking Defense.

En molts sentits, aquest és el moment per al qual els emprenedors de defensa de Silicon Valley diuen que s’han preparat: oferir solucions més barates, més ràpides i més adaptables a les necessitats de les forces armades nord-americanes que no pas els grans contractistes tradicionals de defensa.

Avions de Shield AI pilotats amb intel·ligència artificial.

Representen un allunyament radical de les empreses consolidades, que tenen molta més experiència a l’hora de gestionar feixucs processos d’adquisició governamentals i milers de milions de dòlars de capital per a gastar en la producció en massa d’armes i en la pressió sobre els legisladors, però que es poden moure més lentament, especialment a l’hora de fer nous subministraments que incorporin tecnologia d’avantguarda, com ara la intel·ligència artificial.

La necessitat urgent de noves armes és una prova important per a l’administració de Trump, que ha fet més estreta la relació amb Silicon Valley i ha convertit la col·laboració amb empreses emergents en una part central del procés d’adquisició d’armes. El conflicte, segons experts del sector, pot revelar si els nouvinguts poden afrontar les difícils realitats de subministrar armes a gran escala i superar els processos de contractació antiquats i el blocatge del congrés.

Hegseth es va centrar en aquests entrebancs durant la reunió i va preguntar a cada executiu què impedia d’augmentar la producció, segons les persones consultades. Uns quants van assenyalar la lentitud dels processos de contractació del Pentàgon i la dificultat de les empreses emergents per a obtenir prou finançament inicial per a afrontar grans sèries de producció i costosos programes de recerca i desenvolupament.

Tanmateix, no és clar si els nous actors de la indústria poden créixer prou de pressa per satisfer les demandes del Pentàgon. “Una cosa és construir… i una altra, després, produir en massa”, diu Jerry McGinn, director del Centre per a la Base Industrial del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, el CSIS. “Podran complir?”

El secretari de premsa en funcions del Pentàgon, Joel Valdez, va dir en un comunicat a The Washington Post que el Departament de Defensa “transforma la manera com el departament combat, compra i construeix” les seves armes “per garantir que lliurem ràpidament tecnologia crítica als combatents a gran escala”. Va afegir que el departament “aprofitarà la creativitat i l’empenta dels innovadors nord-americans, eliminarà els obstacles burocràtics i posarà el nostre sistema d’adquisicions en condicions de guerra per oferir solucions tangibles a la Força Conjunta.”

Anduril i Shield AI no van respondre a una petició de comentaris.

“La indústria vol via lliure”

Durant la segona administració de Trump, el Pentàgon ha deixat com més va més clar que Silicon Valley serà essencial per a fer armes més barates, intel·ligents i petites per transformar la manera com els Estats Units fan la guerra.

La cúpula del Departament de Defensa s’ha omplert d’antics executius de Silicon Valley, que han portat al Pentàgon la mentalitat d’empresa emergent per transformar l’exèrcit. En una intervenció el mes de novembre a la National War College de Washington, Hegseth va exposar la seva visió de reformar el procés d’adquisicions del Pentàgon en col·laboració amb la indústria nord-americana per a garantir que pugui operar en condicions de guerra.

“La indústria nord-americana i el seu esperit innovador volen que els deixem actuar amb llibertat per a resoldre els problemes més complexos i perillosos de la guerra”, va dir. “Hem de deixar d’interposar-nos en el nostre camí, i en el vostre, i establir una col·laboració real amb vosaltres, en lloc de prescriure-ho tot en excés i alentir el vostre progrés natural.”

Aproximadament 10.000 noves empreses de tecnologia de defensa han entrat al mercat d’ençà del 2024, segons un informe del CSIS del juliol. Les empreses no tradicionals, al marge dels contractistes de defensa històrics, van rebre més de 120.000 milions de dòlars en obligacions contractuals durant l’exercici fiscal el 2025.

Però una de les necessitats més urgents del Pentàgon són les municions. La guerra amb l’Iran ha reduït fortament les reserves nord-americanes i el CSIS va estimar dilluns que l’inventari d’interceptors Patriot havia passat de 2.200 abans de la guerra a menys de 827, i el de míssils THAAD, de 452 a menys de 278.

Prototips de Blackbeard. Corporació Castelion.

Segons una anàlisi del CSIS del maig, poden caldre tres anys o més per a reposar les existències dels sistemes de defensa antimíssils THAAD i Patriot fins als nivells anteriors a la guerra amb l’Iran. Aquesta situació augmenta el risc que morin membres de les forces armades i que els actius militars nord-americans a l’estranger resultin danyats a causa de l’afebliment de les defenses. Els Estats Units poden trigar entre uns quants mesos i un any a reposar els míssils d’atac de precisió i els míssils conjunts aire-superfície.

El Departament de Defensa pretén d’omplir aquest buit recorrent a empreses tecnològiques que fabriquen municions de baix cost. El pressupost del Pentàgon per a l’exercici fiscal del 2027 preveu que gairebé la meitat de totes les municions siguin de baix cost, i que aquesta proporció augmenti fins al 70% per l’any fiscal 2031, segons que va analitzar el CSIS.

Aquesta manera de pensar s’ha traslladat als acords actuals. Al maig, el Pentàgon va anunciar uns quants acords plurianuals amb empreses de tecnologia de defensa, com ara Anduril, Castelion, CoAspire, Leidos i Zone 5, per a “ampliar agressivament” les capacitats d’atac de l’exèrcit nord-americà i comprar els seus míssils de baix cost.

L’objectiu, segons l’anunci, és adquirir 10.000 míssils de creuer de baix cost en tres anys, a partir del 2027. El Departament de Defensa també ha dit que adjudicarà un contracte a Castelion per comprar anualment pel cap baix 500 dels seus míssils hipersònics de baix cost, anomenats Blackbeard, amb la voluntat de comprar-ne fins a 12.000 en cinc anys, si la tecnologia obté les acreditacions de proves corresponents.

McGinn, del CSIS, diu que aquesta demanda exposarà la indústria a les realitats de la fabricació d’armes en plena guerra. Va dir que les empreses emergents han demostrat que poden construir la tecnologia a baix cost, però que ara han de demostrar que els seus productes compleixen els estàndards del Pentàgon, mentre naveguen pels capricis del congrés, que és qui aprova la despesa en defensa.

Doug Denneny, fundador i director executiu de l’empresa emergent de míssils de creuer CoAspire, va dir que les empreses emergents afrontaven un desafiament que anava més enllà de dominar els avenços tecnològics. “Aquest és el missatge directe que rebem del Departament de Guerra”, va dir, utilitzant el nom preferit per l’administració de Trump per a referir-se al Departament de Defensa. “És fantàstic que tingueu aquesta gran tecnologia… Ho entenem. Ens ho creiem. Ho heu demostrat. Heu demostrat la vostra capacitat. Ara heu de gestionar la cadena de subministrament i heu de produir a gran escala. Si no, no val la pena la inversió.”

“Els alts càrrecs del Pentàgon han destacat personalment la importància d’això”, va afegir.

“La pressa per a ampliar la producció d’armes també pot desbordar els subcontractistes que subministren components crítics, fent colls d’ampolla a la cadena de subministrament de defensa”, va dir Denneny.

Bryon Hargis, cofundador i director executiu de Castelion, va dir que la dependència del Pentàgon de les empreses emergents comportava una pressió enorme. El míssil hipersònic Blackbeard de la seva empresa pot costar uns 500.000 dòlars per unitat, molt per sota dels aproximadament cinc milions de dòlars que costen armes comparables, però ampliar-ne la producció per satisfer la demanda militar continua essent el gran desafiament.

“Sento el pes de tot allò que encara hem de fer i desenvolupar”, va dir. Va afegir que complir les promeses de subministrament “comportarà enormes dificultats durant els anys vinents”.

“La col·laboració amb el Pentàgon”, va assenyalar, “és un honor, però també una gran responsabilitat”. I va concloure: “Crec que hem d’estar a l’altura i complir allò que hem promès.”

Recomanem

Fer-me'n subscriptor