07.09.2026 - 18:57
|
Actualització: 07.09.2026 - 20:51
Aquest dimarts, al matí, el mateix dia que comença el curs escolar amb vaga, es publiquen els resultats de les proves del Programa d’Avaluació Internacional dels Alumnes, PISA 2025, però Catalunya ho viurà amb una situació insòlita: les dades no es podran comparar amb les de la resta d’indrets del país ni amb les mostres d’anys anteriors.
El motiu? Una incidència en la mostra d’alumnes participants. El percentatge d’estudiants exclosos de les proves va arribar al 23,2%, molt superior al 5% aproximat que estableix l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) com a límit per garantir-ne la representativitat. Això el govern ho sabia, si més no, d’ençà del març d’enguany, però no va sortir a la llum fins a final de juliol.
El Ministeri d’Educació espanyol diu que molt abans ja havia avisat la Generalitat de les incidències que l’OCDE havia detectat a les proves. L’avís va arribar l’abril de l’any passat, quan ja havien començat, perquè l’estat espanyol havia rebut una comunicació de l’empresa responsable d’aplicar les proves per encàrrec de l’organització.
El nyap de PISA ha afegit més llenya al foc en un sector prou encès pel malestar dels docents amb el Departament d’Educació. Els sindicats van reaccionar amb contundència a l’escàndol i van refusar que Educació ho presentés com una simple “incidència tècnica”. Ho van qualificar de desgavell i la USTEC, el sindicat majoritari, va considerar que havia estatuna “fallada d’estructura”. La CGT va dir que era “l’enèsima pífia del PSC” i va acusar la consellera d’Educació, Esther Niubó, de voler “penjar el mort a un tècnic”. En l’àmbit polític, Junts, PP i CUP van reclamar la dimissió de Niubó. ERC i els Comuns, en canvi, van reclamar explicacions
La consellera Niubó s’ha espolsat les responsabilitats de l’escàndol d’un bon començament. Després d’haver assenyalat els centres educatius, Niubó ha acabat obrint tres expedients disciplinaris –dos per una possible falta greu i un per una possible falta lleu– i ha destituït la seva mà dreta, la secretària general del departament, Teresa Sambola, ara substituïda per Marta Clari. La consellera Niubó ha admès que hi va haver “errors d’interpretació i de supervisió i mancances de transmissió important en l’organització”.
Com s’hauran d’interpretar els resultats PISA del 2025?
Els resultats de PISA 2025 de Catalunya no es podran interpretar de la mateixa manera com s’ha fet fins ara. La incidència detectada en la mostra d’alumnes fa que les dades no siguin comparables ni amb les de la resta de territoris ni amb els resultats de Catalunya del 2022.
El problema és el percentatge d’alumnes exclosos de la prova: un 23,2% de mitjana, però l’OCDE estableix aproximadament el màxim recomanable perquè una mostra mantingui la representativitat estatística en un 5%.
Catalunya és l’única excepció. Al País Valencià, les Illes i Andorra els resultats sí que seran vàlids. El Principat també tindrà una puntuació, però la dada anirà acompanyada d’una nota tècnica que advertirà de les seves limitacions. Per tant, no es podrà afirmar amb rigor que Catalunya ha millorat o empitjorat respecte del PISA 2022, ni situar-la en un rànquing comparable amb la resta de territoris.
Dit d’una altra manera: aquest dimarts se sabrà una puntuació dels alumnes de Catalunya, però no es podrà fer servir per a acabar d’analitzar amb prou exactitud l’estat actual de l’educació.
L’origen del fiasco
Segons la investigació interna del Departament d’Educació, la incidència s’origina l’11 de març de 2025, poc abans que comencessin les proves PISA. Aquell dia, el Consell Superior d’Avaluació va fer una sessió presencial amb els centres educatius seleccionats per participar-hi.
En aquella sessió es van exposar als centres els criteris d’exclusió proporcionats per l’Institut d’Avaluació Educativa espanyol (INEE), dependent del Ministeri d’Educació. El problema, segons Niubó, és que la informació era incompleta: no hi constava el límit aproximat del 5% d’alumnes exclosos que recomana l’OCDE per a garantir la representativitat de la mostra.
Les proves van començar amb aquests criteris. I el 9 d’abril, quan encara no s’havien administrat a tots els centres, l’INEE va comunicar al Consell Superior d’Avaluació que Catalunya acumulava una taxa d’exclusió d’alumnes superior a la de les altres comunitats i també superior a l’establerta per la metodologia internacional.
L’organisme espanyol va demanar que es recordés als centres que calia excloure’n tan sols els alumnes als quals fos “absolutament impossible” de comprendre les proves o fer-les en les condicions requerides.
Però, segons la investigació del departament, no s’ha acreditat que aquest advertiment arribés als centres. Tampoc que s’activessin mecanismes específics de seguiment o correcció, malgrat que encara hi havia escoles i instituts pendents de fer les proves. L’INEE va reiterar els advertiments durant les setmanes següents, però tampoc no consta que es prenguessin mesures per corregir la situació. Finalment, dels 51 centres de la mostra tan sols 5 van complir la taxa d’exempció establerta per l’OCDE.
La patacada de l’any 2022
Les proves PISA es fan cada tres anys. El resultat de les de l’any 2022 va certificar una patacada en el nivell educatiu de Catalunya, que passà a la cua del conjunt del país en totes les competències analitzades. Aleshores, el nivell més baix fou el de la comprensió lectora (462 punts), per sota del de les Illes (472) i del País Valencià (482).
De primer, el govern del president Pere Aragonès va atribuir els mals resultats a una “sobrerepresentació” dels alumnes immigrants a les proves. Poc després, el Departament d’Educació, pilotat per la consellera Anna Simó, va rectificar. “En les converses s’ha aclarit la qualitat de la mostra PISA. Les divergències en la interpretació de la representativitat de la mostra han estat aclarides i s’han pogut descartar tots els dubtes sobre la representativitat de la mostra respecte de la realitat social”, van dir fonts d’Educació.
