Arriba l’únic judici per la violència policíaca del Primer d’Octubre

El primer d’octubre de 2017 1.066 persones van tenir lesions a causa de l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, segons l’informe que en va fer el Departament de Salut. Molts ho van denunciar a la justícia, però els procediments van topar amb les traves dels estaments judicials per a investigar-ho i, anys més tard, amb l’amnistia dels policies acusats de les lesions. Per tot plegat, 1.065 lesionats s’han trobat que els seus agressors han resultat impunes. Però n’hi ha un, un de sol, que aquesta setmana portarà a judici els autors de la seva lesió. És Roger Español, l’home que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma quan la policia espanyola s’havia endut les urnes de l’escola Ramon Llull de Barcelona.

El judici començarà dimecres i al banc dels acusats s’hi asseuran l’escopeter que va disparar, amb NIP 110.843, i la cadena de comandament que tenia per sobre: l’inspector que dirigia el dispositiu (73.861) i dos sots-inspectors que feien de càrrecs intermedis: 58.808 i 85.654. L’acusació particular, Irídia i Òmnium Cultural, demanen una pena de tretze anys de presó i d’inhabilitació, i l’ANC una de dotze anys. En canvi, la fiscalia i les defenses –als comandaments els defensa l’advocacia de l’estat espanyol i l’escopeter té un advocat particular– pretenen que siguin absolts.

Què ho fa que aquests quatre policies hagin arribat a judici i no hagin estat amnistiats, com tots els altres investigats per violència policíaca? La clau està en l’article 2 de la llei d’amnistia, que estableix què resta fora del perímetre de l’amnistia. D’una banda, n’exclou aquells actes dolosos (és a dir, amb voluntat de cometre’ls) que hagin causat la mort, un avortament o lesions a un fetus, la pèrdua o inutilitat d’un òrgan o d’un sentit, la impotència, l’esterilitat o una greu deformitat.

És a dir, per tal que els policies siguin condemnats no n’hi haurà prou de provar que efectivament van cometre un delicte amb el tret que va deixar borni Español, sinó que caldrà demostrar que efectivament li volien fer mal. En cas que el tribunal considerés que tot va ser producte d’una imprudència, els acusats seran amnistiats. “És la primera vegada en un judici d’aquestes característiques que el nucli no serà qui va disparar, sinó si l’escopeter volia tocar Roger Español i fer-li mal”, diu Anaïs Franquesa, advocada d’Irídia, que el diferencia de casos com els d’Ester Quintana o d’Íñigo Cabacas, en què no es va poder determinar qui va prémer el gallet.

Així doncs, l’acusació haurà de fer diana i demostrar que l’escopeter sabia que li faria mal quan li va disparar a una distància de 14,12 metres, com s’ha determinat. Per sota del mínim de 15 metres que estableix el reglament per a aquesta mena de projectils en casos de “perillositat extrema”, i sempre amb els dos mecanismes de reducció de potència activats. Cal remarcar que aquests projectils, d’entrada, són prevists per a distàncies superiors a cinquanta metres i quan hi hagi individus “amb una actitud que impliqui un risc per a policies o uns altres ciutadans, o causin danys materials, amb la finalitat de dissuadir-ne l’activitat, disparant sota la premissa bàsica de la menor lesivitat possible”. La defensa i la fiscalia, en canvi, no solament negaran la voluntat de ferir, sinó que ho circumscriuran a una actuació proporcional, oportuna i congruent per a poder-se obrir pas entre els votants, que en fases anteriors van declarar haver-se trobat amb una “violència i odi extrem” que no havien vist mai.

Per a determinar la intencionalitat o no de l’escopeter és imprescindible d’entendre la seqüència dels fets. El dispositiu policíac s’havia obert pas amb violència a l’escola Ramon Llull (a l’Eixample Dret de Barcelona) i havia aconseguit d’emportar-se les urnes. A la sortida, els agents es van trobar el carrer de Sardenya tallat pels votants, que miraven d’impedir el pas dels vehicles policíacs per dificultar que arribessin a un altre col·legi electoral i també en sostraguessin els vots. Per obrir-se pas van començar a agredir la gent a cops de porra i, immediatament després, van disparar salves i pilotes de goma, atès que no els afectava la prohibició del parlament posterior al cas d’Ester Quintana. En total, en aquell tram de carrer de Sardenya entre Diputació i la Gran Via es van disparar quaranta-vuit salves i disset bales de goma.

Les càrregues van acréixer la tensió amb els votants, que van llançar-los objectes i hi va haver alguna empenta. Un dels votants que va empentar un agent va ser Roger Español, com es veu en els vídeos d’aquell dia, acció que va ser resposta amb un cop de porra. “Mentre el rep, perquè en Roger recrimina al policia allò que acaba de passar, el policia li dispara per primera vegada”, diu Franquesa. Un tret que no s’ha pogut determinar si va ser real o una salva, però que fou el primer d’un total de tres. Un indicador clar per a les acusacions, que consideren que van convertir Español en un objectiu per haver-se enfrontat als policies i que van reiterar els trets fins que van encertar.

Mentre els policies retrocedien pel carrer de Sardenya arran de la protesta dels votants, Español va xutar un objecte de plàstic que va anar als peus de l’escopeter, que li va disparar per segona vegada. “Aquest segon tret sí que és amb projectil”, remarca Franquesa, que es fonamenta en un informe que van fer els Mossos d’Esquadra que recollia imatges de l’escopeter carregant el projectil a l’escopeta. Després d’això, Español va quedar a la vorera sentit Besòs, envoltat de periodistes, mentre per la calçada els votants continuaven acostant-se amb les mans alçades als policies. I fou en aquest punt lateral on va rebre el tercer tret de l’escopeter, el que li va fer esclatar l’ull i li va fracturar ossos facials, i li va canviar la vida per sempre. “Però no s’acaba aquí, perquè l’escopeter es posa una mica enrere i la gent comença a cridar que hi ha un ferit, i els policies continuen disparant a les persones que socorren el Roger”, afegeix Franquesa.

Gran part de la seqüència es va recollir en el següent vídeo, que forma part de les proves presentades per l’acusació.

L’alternativa del delicte de tortures

A banda la intencionalitat en actes que hagin causat la pèrdua d’un òrgan o d’un sentit, la llei deixa una altra escletxa per a no amnistiar els policies, que les acusacions també miren d’explotar: n’exclou els actes tipificats com a delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants tal com els defineix el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.

“Un delicte de tortures no és únicament en el context d’una presó”, precisa Franquesa. Cita un informe del relator especial de les Nacions Unides sobre la tortura que assenyala que també es pot considerar tortura l’ús, per part d’una autoritat, d’armes potencialment letals en una situació de domini policíac durant una protesta. De fet, el codi penal recull que la tortura pot ser per a obtenir una confessió o informació, però també per a castigar algú amb un abús de l’autoritat i que s’abusi de la seva integritat moral.

“Cada vegada que l’escopeter li dispara és en represàlia a la interacció que en Roger ha tingut abans amb la policia. La tercera vegada no fa res, però, com que ja havia passat abans, aprofita que el té a l’abast”, diu l’advocada. Si el jutge no hi veu tortures, Òmnium proposa subsidiàriament una condemna per un delicte contra la integritat moral.

El judici es clourà nou anys després del tret

Tot el procés judicial s’ha allargassat i no ha estat fins ara que es podrà dur a terme. Les primeres sessions seran dimecres i dijous, i després hi haurà una pausa de dues setmanes per a reprendre’s el 30 de setembre. L’última sessió judicial programada serà el primer d’octubre, nou anys exactes després del dia que Español va perdre la visió de l’ull dret i es va convertir en un símbol de la brutalitat policíaca contra el referèndum.

D’entrada, l’escopeter va negar judicialment ser l’autor del tret, però la revisió dels vídeos del moment va permetre d’identificar-lo correctament. “Vam destinar més de 1.800 hores a analitzar totes les imatges que vam recollir i ens vam adonar que, ben bé, no tots els policies vestien igual”, diu Franquesa. Tots anaven uniformats, però hi havia detalls que els distingien: “Alguns porten dos guants, altres porten genolleres, altres ronyoneres, alguns porten la gorra penjada a la dreta…” Gairebé dos anys després dels fets van presentar al jutge l’informe que identificava l’escopeter, i a partir d’aquí van poder determinar-ne els superiors. Per verificar-ho, el jutge va demanar un informe propi als Mossos d’Esquadra, que en va aportar un “encara més complet”, diu Franquesa, amb la mateixa conclusió.

Per fer costat a Español i ajudar-lo en la defensa, més d’un centenar d’entitats i cinquanta personalitats van impulsar una campanya de suport que culminarà amb una gran manifestació el primer d’octubre i un concert solidari el 7 de novembre a Can Batlló, a Barcelona. La campanya també recull donatius per a ajudar a pagar les despeses judicials que ha tingut el procediment, i que calculen que superen els 100.000 euros.