El TSJC manté el 14-F argumentant que la situació sanitària era previsible

  • El tribunal diu que el vice-president Aragonès no té competències per ajornar o suspendre comicis

VilaWeb
Redacció / ACN
01.02.2021 - 15:37

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que ajornar les eleccions catalanes obriria un “període prolongat de provisionalitat” en el govern i no considera garantit que al maig es poguessin fer amb condicions epidemiològiques millors que les actuals. En la sentència que manté els comicis al 14 de febrer, els magistrats argumenten que no hi ha cap causa de força major imprevista que justifiqui l’endarreriment, que l’estat d’alarma no ho preveu i que el vice-president de govern, Pere Aragonès, no té competències per a imposar-lo.

En la sentència, de trenta-una pàgines, el tribunal considera que l’ajornament d’unes eleccions ja convocades suposa una “limitació molt intensa del dret de vot”, ja que “obre un període prolongat de provisionalitat en el funcionament de les institucions democràtiques de Catalunya, sense parlament constituït i amb un govern amb la presidència vacant, cosa que suposa que no pot destituir els seus membres en tot aquest temps”. “L’actual estat d’alarma, en què s’intensifiquen les potestats en l’exercici del poder públic, abunda en la necessitat que el poder públic s’exerceixi en un marc de normalitat democràtica”, afegeix.

El tribunal també qualifica d'”incertesa” condicionar la celebració dels comicis el 30 de maig a una valoració prèvia per part del govern sobre les condicions sanitàries en aquell moment, però sense determinar els indicadors epidemiològics que caldria tenir en compte per decidir la nova convocatòria. A més, tampoc no veu previsible que hi hagi garanties absolutes sobre la situació de la pandèmia a finals de maig.

Els magistrats recorden que “la situació ja era coneguda el 21 d’octubre del 2020 quan no es va proposar cap candidat per a la presidència de la Generalitat”. “Des d’aquell moment, el 14 de febrer era la data predeterminada legalment”, sostenen, i diuen que la situació s’hauria evitat amb la investidura d’un altre president “perquè quedava un any més de legislatura”. Les eleccions, escriuen, ja van quedar convocades durant l’estat d’alarma, cosa que feia “previsible que hi hauria un repunt de la pandèmia per efecte de les festes de Nadal, efecte que s’ha estabilitzat o fins i tot disminuït en els últims dies”.

Els magistrats també argumenten que el mateix decret d’ajornament admet que la data no s’ajorna tan sols per criteris sanitaris, sinó de garanties del correcte desenvolupament de la campanya electoral, l’exercici del dret de vot i de garantia democràtica en la població electoral. “Això suposa introduir criteris de qualitat per justificar l’ajornament, cosa que no es correspon amb una situació d’estat d’alarma i de ‘nova normalitat'”. Per al TSJC, aquesta nova normalitat implica restriccions per a tota la societat i obliga els partits a adaptar-se a la situació per difondre el seu missatge electoral.

Els magistrats consideren que l’ajornament vulnera el dret fonamental de vot i recorden que l’actual decret d’estat d’alarma estableix expressament la continuïtat dels processos electorals. També asseguren que no hi ha cap norma legal que permeti al vice-president Aragonès d’ajornar o suspendre uns comicis. Per això, només una situació “imprevisible” que impossibilités per raons de salut pública podria ajornar-los. Aquesta circumstància, diu el tribunal, es donava en les eleccions d’Euskadi i Galícia al principi de la pandèmia, però no pas ara.

El tribunal considera, així mateix, que les limitacions imposades per l’estat d’alarma no impedeixen votar, perquè es poden fer activitats no essencials menys importants que votar i amb tant o més risc per la salut. També assegura que les restriccions actuals, vigents fins al 8 de febrer van ser dictades el 4 de gener, que no van canviar “substancialment” les que hi havia abans de Nadal, tot i que es passés del confinament comarcal al municipal. “No s’aprecia una variació substancial de la situació epidemiològica que justifiqui la suspensió de les eleccions”, afirma la sentència.

Per últim, valora les mesures adoptades per l’administració sobre la flexibilització del vot no presencial i la prevenció de contagis. La sentència conté un vot particular favorable a ajornar els comicis, en considerar que Aragonès sí que té competències per ajornar-los i que sí que hi ha causes de força major que ho justifiquin.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any