28.06.2026 - 10:19
|
Actualització: 28.06.2026 - 11:57
L’Audiència de Barcelona començarà dimarts el judici contra els ex-consellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon, així com contra tres ex-alts càrrecs més, pel retard en la vaccinació contra la covid dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya. El tribunal ha previst sessions fins al 15 de juliol. La fiscalia els acusa de prevaricació i demana dotze anys d’inhabilitació per a funcions públiques. Les defenses neguen qualsevol decisió prevaricadora i defensen que l’actuació va ser col·legiada i d’acord amb criteris sanitaris.
Aquesta petició s’estén també a Marc Ramentol, ex-secretari general de Salut, i Adrià Comella, ex-director del CatSalut, mentre demana l’absolució de Francesc Xavier Rodríguez, que havia estat director de serveis. Segons la fiscalia, a final de març, més del 70% dels agents dels Mossos d’Esquadra ja estaven vaccinats, però la majoria d’agents espanyols van rebre el vaccí a començament de maig.
L’Associació de la Guàrdia Civil Jucil i el sindicat Jupol de la policia espanyola actuen com a acusació particular. Reclamen tres anys de presó, quinze d’inhabilitació i una multa de 72.000 euros per als dos ex-consellers i tres ex-alts càrrecs de Salut pels delictes contra els treballadors i de prevaricació.
Cronologia i decisions sobre la vaccinació
La fiscalia exposa que el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va acordar el 9.2.2021 prioritzar la vaccinació amb AstraZeneca de col·lectius especials, com agents de la policia i bombers. Salut va començar la vaccinació d’aquest grup el 12.2.2021, limitada a les franges d’edat de 18 a 55 anys per possibles riscos de trombosi. Els mossos i les policies locals van iniciar la vaccinació segons el procediment habitual.
Poc després, el Departament de Salut, per mitjà de Rodríguez, va establir contactes amb dos delegats de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil per organitzar un procés separat per a aquests cossos. S’acordà que el 4 de març es planificaria i es coordinaria la vaccinació. El protocol volia començar dels dies 15 al 17 de març amb 180 agents de l’aeroport del Prat de Llobregat.
Tanmateix, el 15 de març el Consell Interterritorial de Salut va decidir suspendre les vaccinacions amb AstraZeneca per a tota la població per risc de trombosi i mort. El 22 de març es va aixecar la prohibició per a les persones de 60 a 65 anys, cosa que va permetre la vaccinació a tots els agents de la policia de les franges autoritzades.
El 24 de març, els responsables de Salut van acordar prioritzar la vaccinació d’aquells d’entre 60 i 65 anys, inclosos els policies d’aquest tram, davant la resta de policies. El fiscal manté que els encausats “eren plenament conscients que, amb la seva decisió, discriminaven” els agents espanyols. Remarca que, mentre només un 2,8% de guàrdies civils i un 3,6% de policies espanyols destinats a Catalunya havien estat vaccinats per aquestes dates, ho eren ja el 77% dels Mossos d’Esquadra i més del 66% de la Guàrdia Urbana de Barcelona, així com policies locals i bombers.
Denúncies i mesures cautelars
Davant d’aquesta situació, els sindicats policials van presentar la denúncia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va imposar una mesura cautelar per vaccinar immediatament els agents espanyols. El 10.5.2021 ja havien estat vaccinats uns 4.806 agents dels dos cossos i la campanya es va acabar pocs dies més tard. El TSJC va concloure que Salut no havia actuat correctament i la fiscalia va denunciar per prevaricació els responsables del departament.
La causa va començar al jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, però fou traslladada al TSJC perquè Vergés continuava aforada, en ser vice-presidenta primera del parlament i diputada per ERC, fins al juny del 2024. El TSJC va concloure el 2022 que no hi havia indicis contra Vergés, però el jutjat va recuperar el cas quan Argimon, que durant la pandèmia era secretari de Salut Pública i més tard conseller, va lliurar missatges de WhatsApp on es mostrava que Vergés era informada de les decisions.
El gener del 2024, Vergés va decidir de declarar voluntàriament com a investigada. Va defensar que, a banda dels problemes de subministrament, es va prioritzar protegir la població de més risc, i va valorar que “va ser un èxit col·lectiu”.
Missatges i responsabilitats
Entre els missatges presentats per Argimon, destaca que una membre del gabinet de la consellera va traslladar a Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65”; i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i policia espanyola, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.
En la interlocutòria judicial, el magistrat instructor afirmava que la decisió de Salut de frenar la vaccinació de policies espanyols el març del 2021 va ser “arbitrària, il·legal, injusta i clarament discriminatòria” i presa pels alts càrrecs del departament. Remarcava que això posava “en greu risc la salut i la vida” de milers d’agents. Subratllava també que, tot i la paralització temporal d’AstraZeneca, la decisió de prioritzar grups depenia formalment del Ministeri de Sanitat espanyol i no de la Generalitat.
Marc Ramentol, en declarar, va atribuir la paralització a una decisió col·legiada. Tanmateix, Cabezas i Argimon ho van atribuir directament al voltant de la consellera Vergés i en reclamaren l’arxivament per a ells. A banda dels missatges citats, n’hi ha un de Cabezas a la cap de gabinet de Vergés, el 23 de març: “Jo crec que hem de fer-los a tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA”.
Argimon i Cabezas també van aportar un correu enviat a Vergés, inclòs a la causa quan aquesta ja era al TSJC, en què una responsable de la delegació del govern espanyol a Catalunya preguntava per quina raó el 24 de març s’havia aturat la vaccinació als policies espanyols. Ni la demanda ni la resposta es van compartir amb Argimon ni Cabezas.
Gestió interna i criteris del departament
La defensa d’Argimon diu que no va assistir presencialment a les reunions clau dels dies 22 i 24 de març del Consell de Direcció de Salut, òrgan encarregat de decidir l’administració dels vaccins d’acord amb l’estratègia espanyola. Argimon va presentar missatges de la consellera sobre la voluntat d’acabar amb els grups essencials i ell va respondre: “Nosaltres compaginarem, ho hem fet sempre”. El mateix va enviar a Ramentol.
Tant Argimon com Cabezas, als escrits judicials, asseguraven ser favorables a compaginar el criteri d’edat amb el dels col·lectius essencials, entre ells tots els cossos de seguretat presents a Catalunya, a més d’altres sectors prioritaris com bombers, protecció civil i sanitaris.
El 23 de març, una membre del gabinet de Vergés va escriure a Cabezas: “De moment hem decidit no continuar vaccinant els essencials”. I hi afegia: “Amb relació a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional crec que hem d’anar amb criteri d’edat”. Cabezas va replicar: “Crec que hem de fer-los tots, ja que si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vaccinar-los”.
El mateix dia, la responsable del gabinet va traslladar a Cabezas que havia parlat amb Vergés i Ramentol i que “no veuen Guàrdia Civil i Policia Nacional totes les edats, veuen per franja de 60 a 65”. L’endemà, 24 de març, la mateixa assessora va insistir: “La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho, ho hem de parar”, i va ser llavors quan Cabezas va demanar instruccions per escrit a Ramentol.
