Aragonès s’encamina a una primera votació fallida

  • ERC proposa a Junts una reformulació del Consell per la República

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
24.03.2021 - 21:50
Actualització: 24.03.2021 - 23:06

Si les negociacions entre ERC i Junts no fan un tomb, Pere Aragonès rebrà demà un primer no del parlament. Junts se situa lluny del sí en la primera votació d’investidura per la falta d’un acord global prou estable que doni –segons que diuen–, solidesa a la legislatura per a avançar cap a la independència i alhora afrontar la crisi social i econòmica des del govern. La presidenta del parlament, Laura Borràs, va proposar ahir el nom d’Aragonès per al primer debat i votació, després de dos dies de reunions amb els grups parlamentaris. Encara que no tingui garantits els vots necessaris, Aragonès és el candidat que té més suport potencial, per davant de Salvador Illa, que només compta amb els 33 diputats del PSC. I aleshores tornaran a comptar els terminis, una altra vegada. Si, com es preveu, el candidat d’Esquerra no obté demà la majoria absoluta, començarà a comptar el rellotge fins a la convocatòria automàtica d’unes noves eleccions, al cap de cinquanta-quatre dies. Junts no vol sentir parlar d’una repetició electoral, però insisteix que el pacte pot trigar dies o setmanes a arribar.

Si realment fos qüestió de dies, Aragonès podria ser investit en la segona votació. Borràs sospesa que el ple sigui dimarts i no diumenge, agafant-se a la interpretació que els dos dies reglamentaris han de ser hàbils i no naturals. D’aquesta manera, els dos socis de l’actual govern en funcions i la CUP tindrien quatre dies més per a intentar que les converses avancessin. Sí que és inevitable, de tota manera, que s’engegui el cronòmetre de dos mesos si Aragonès no obté demà els vots a favor de Junts i la CUP. Això afegeix a tot el procés una incertesa que ERC voldria tallar de soca-rel, per aconseguir la investidura demà mateix, malgrat les dificultats, i esprémer al màxim les possibilitats dels equips negociadors, si cal fins a l’hora de la votació de divendres mateix.

ERC proposa ara a Junts una reformulació del Consell per la República (CxR), que continua essent un dels principals esculls de les converses, que van continuar a la tarda. Esquerra veu “disfuncions” en la representació de les forces independentistes. El voldria més transversal i també recela de la presidència que hi té Carles Puigdemont, atès que concorre encara a les eleccions com a candidat de Junts. No obstant això, en el pre-acord que va tancar amb la CUP, tant Esquerra com els anticapitalistes relegaven el CxR per sota de l’òrgan de decisió col·legiada del procés, que consisteix en una mesa integrada per les tres forces i les dues entitats independentistes. Junts, tanmateix, vol que aquesta direcció estratègica l’exerceixi el Consell. Una altra divergència important és que tant ERC com Junts volen gestionar els fons europeus Next Generation. Aragonès pretén que depenguin d’un comissionat específic adscrit a la Presidència, mentre Junts demana que es quedin al Departament d’Economia, que dirigiria. Junts també aspira a capitanejar els departaments de Salut i d’Afers Socials que ara té ERC.

Esquerra voldria evitar una negociació agònica. Sostenen que no hi ha “diferències insalvables” amb Junts, i recorda indirectament a Junts que ells van complir la primera part de l’entesa fent Borràs presidenta de la cambra: “Si vam ser capaços de tancar un acord la vigília de la constitució del parlament, podem ser capaços de tancar un acord la vigília d’aquest divendres”, deia la portaveu parlamentària d’ERC, Marta Vilalta, en sortir de la reunió amb Borràs, a la qual va assistir amb el president del seu grup, Josep Maria Jové. Una anècdota va servir per trencar el gel en la conversa, i és que la vida s’obre pas malgrat la pandèmia i els tombs de guió continus de la política catalana. El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, va ser pare per segona vegada dilluns, i ahir es va connectar a la ronda de consultes amb Borràs per videoconferència des de l’hospital. La portaveu del grup, Gemma Geis, sí que va reunir-se en persona amb la presidenta de la cambra. En sortint de la reunió, va advertir que “previsiblement” demà no votarien a favor d’Aragonès.

Hi haurà una segona oportunitat d’ací a pocs dies. Però si les converses no avancen amb prou rapidesa, podria ser que Aragonès tampoc no fos investit amb majoria simple a la segona volta. No seria la primera vegada que les forces independentistes exhaureixen el límit legal de dos mesos per a tancar un acord d’última hora. Ja es va convertint, gairebé, en una tradició. Va ser així amb Puigdemont, en l’últim moment possible després del pas al costat d’Artur Mas forçat per la negativa de la CUP a fer-lo president; i amb Quim Torra, uns dies abans del coll de dos mesos que els havia deixat la investidura fallida de Jordi Turull, després d’un periple polític de gairebé quatre mesos d’ençà de la suspensió de la investidura a distància de Puigdemont.

Les assemblees parlamentàries obertes de la CUP van debatre ahir el pre-acord amb ERC i gairebé un miler i mig de persones que s’hi ha inscrit poden votar fins aquest matí. Tal com va avançar VilaWeb, la pregunta en arbre que han de respondre inclou donar suport al pre-acord o no (i per tant votar a favor o en contra a la investidura d’Aragonès). En cas que guanyi el no, també inclou la possibilitat que s’abstinguin igualment en la segona volta. La CUP afrontava la discussió interna amb posicions divergents, tal com va avançar igualment VilaWeb. Poble Lliure i Endavant-OSAN creuen que l’acord no és prou ambiciós, mentre que Guanyem Catalunya considera que “és un bon principi” per a anar més enllà.

Les dificultats dels independentistes per a tancar un acord de tres bandes, encapçalat per ERC, ha donat ales discursives a Salvador Illa. El dirigent dels socialistes catalans lamenta que les converses siguin “presoneres” de la CUP i de la “dreta catalana”. Però no va aconseguir presentar-se davant Borràs amb l’aval de cap més grup parlamentari que el seu. Va dir, això sí, que treballaven per obtenir més suport.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any