El pla de govern per a la legislatura aprovat avui pel consell executiu recull alguns dels objectius ja anunciats aquestes darreres setmanes i mesos. La defensa de l’exercici del dret a l’autodeterminació i de l’amnistia és recollit en un dels punts del document, en què destaca l’impuls de la taula de diàleg amb el govern espanyol i deixa explícit que són uns contactes entre tots dos governs, després de la crisi oberta la setmana passada entre ERC i JxCat per aquesta qüestió. El pla demana de posar les bases per assolir “una solució democràtica i perdurable que posi fi al conflicte polític”. “Cal treballar amb fortalesa per assolir un Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació“, afegeix. L’acord encara no s’ha concretat, malgrat que les previsions del govern eren presentar-lo abans de la reunió de la taula. Segons que ha remarcat la portaveu, Patrícia Plaja, el pla inclou els compromisos adquirits per tots dos socis en l’acord de legislatura i, també, els que va tancar ERC amb la CUP per a la investidura d’Aragonès, com ara la creació d’un pla pilot sobre la renda bàsica universal, circumscrit a “certes franges d’edat”.

Per una altra banda, del pla en destaquen mesures com ara destinar 5.000 milions addicionals a la sanitat pública els cinc anys vinents i invertir el 25% de tot el pressupost de Salut a l’atenció primària. En aquest punt, el govern català vol fer créixer o, si més no, estabilitzar la plantilla actual als CAP tot afegint-hi el personal contractat per la pandèmia. En matèria educativa, el document es proposa d’avançar cap a la gratuïtat de l’etapa 0-3, que va ser una de les promeses de Pere Aragonès en el debat d’investidura, i elaborar un nou currículum del batxillerat en clau competencial.

Entre més pactes nacionals, el govern proposa d’aprovar-ne un sobre salut i un altre específic sobre salut mental. L’executiu vol invertir 80 milions extres en el pressupost de la xarxa de salut mental i duplicar el pressupost de Salut Pública durant la legislatura. També s’ha marcat com a repte d’assignar a tothom un gestor de salut provinent dels equips d’atenció primària per a acompanyar el pacient al llarg del procés assistencial. En matèria laboral, el pla inclou el desenvolupament d’un programa de retorn de professionals de la salut a l’estranger.

En l’àmbit educatiu, el govern opta per establir diferents línies de subvenció i finançament per a avançar cap a la gratuïtat progressiva del 0-3, especialment per a les famílies en situacions de pobresa o vulnerabilitat. També es proposa de potenciar l’oferta dels instituts escola i fer créixer les dotacions de personal per a reduir ràtios.

Sobre la formació professional, preveu el foment i la promoció d’aquesta mena de formació amb inversió i augment d’oferta de places. Es marca el repte d’assolir el 40% d’alumnes d’FP en la modalitat dual.

En matèria de drets socials, el gran compromís és la creació de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, per a integrar l’atenció sanitària dels que viuen en residències en els equips d’atenció primària. A més, el pla de govern recull el compromís d’implementar un pla de rescat social amb una inversió immediata de set-cents milions per a garantir els drets i la cohesió social, especialment en els grups més vulnerables. El govern també es marca l’objectiu de crear una estratègia catalana per a la lluita contra la violència infantil i desplegar a tot Catalunya la unitat integrada d’abordatge dels abusos sexuals a infants.

El Departament d’Interior té entre els seus propòsits d’actualitzar el model de seguretat pública, tot potenciant la transparència i l’eficiència, la rendició de comptes i la coordinació dels cossos, de manera que sigui més pròxim i que garanteixi la no-discriminació. Es pretén d’incorporar nous elements de prevenció i mediació com a principal estratègia per a la resolució de conflictes en les actuacions policíaques, que garanteixin que siguin tan poc lesius com sigui possible. Un altre dels punts és sobre els desnonaments, en què el govern vol canviar el protocol en coordinació amb els estaments judicials. També parlen de voluntat del govern de limitar la participació de la Generalitat en acusacions particulars contra manifestants, és a dir, de restringir-la als casos en què hi hagi lesions acreditades als agents.

Interior proposarà a l’estat espanyol que actualitzi el sostre de la plantilla dels Mossos als 22.000 efectius. També vol incorporar nous efectius per a assolir, a final de legislatura, 3.200 bombers funcionaris i 1.825 de voluntaris.

En matèria de Justícia, la Generalitat vol fomentar vocacions de jutges, fiscals i lletrats de l’administració de justícia a Catalunya per evitar els entrebancs que origina l’elevada mobilitat als jutjats. Sobre presons, a més d’inversions materials concretes en diferents territoris, també volen treballar amb Salut per vetllar per la salut mental, les addicions i la prevenció dels suïcidis als centres.

En l’àmbit d’acció climàtica, el govern vol promoure la modificació del Pla Hidrològic de l’Ebre per garantir els cabals ecològics de tots els rius de la conca, l’equilibri ambiental i assegurar un ús eficient de l’aigua. També vol impulsar un pla integral de protecció dels deltes de l’Ebre i del Llobregat. En l’apartat de l’aigua, vol crear el marc normatiu que faciliti la remunicipalització del servei.

El pla de govern també inclou el compromís d’elaborar un projecte per a la candidatura Pirineu-Barcelona per a ser la seu els Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern 2030: “Entesa com a oportunitat en un marc ecològic, social i econòmic sostenible a partir d’un ampli consens territorial, social i polític.” Però és una opció política que incomoda la CUP, que es manté com a soci prioritari per a l’executiu en la negociació del pressupost. En canvi, en el pla no hi ha l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i, en canvi, advoca per a assumir-ne la gestió, com també dels aeroports de Girona i Reus.

El govern també vol recuperar durant aquesta legislatura les emissions de bons en el mercat, centrant-se preferentment en els verds. En concret, el Departament d’Economia i Hisenda diu que vol millorar la capacitat econòmica de la Generalitat amb una reducció de la dependència al fons de finançament de les comunitats autònomes, amb l’emissió de bons i amb l’estudi de sistemes de finançament que “optimitzin l’obtenció de recursos”. En la legislatura anterior, el govern es va proposar de tornar als mercats financers, amb l’emissió de bons durant el 2020, però l’esclat de la pandèmia ho va aturar.

El pla de govern també diu que es compromet a reduir el període mitjà de pagament a proveïdors per a situar-lo en el termini legal de trenta dies. L’executiu també vol culminar el procés per a obtenir la llicència bancària per a l’Institut Català de Finances.

El mes de febrer, el govern va aprovar de tornar al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) tan sols un any després d’haver-ne sortit formalment. El FLA es va dissenyar el 2012, en plena crisi financera, per les dificultats i impediments que tenien les comunitats autònomes d’acudir directament als mercats per a finançar-se.

D’acord amb el pla de legislatura aprovat avui, Economia vol continuar treballant per a comptar amb l’ICF com a Banca Pública i, segons que diuen, referent en el suport als projectes catalans dels Next Generation EU i FEDER.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.