Demà el Principat viurà un dia històric. La vaga general catalitzarà el renovat impuls del moviment democràtic català, que des de dilluns ha esclatat per tot el país sota formes ben diverses: amb les Marxes per la Llibertat, amb les manifestacions constants a moltes ciutats, amb l’ocupació de l’aeroport i amb les mil iniciatives autònomes que s’han desplegat amb tanta eficàcia i constància com a resposta a la sentència del Suprem espanyol.

Crec que tots som conscients avui fins a quin punt és transcendental que la vaga general siga un gran èxit. Però cal també ser conscients que la vaga i les mobilitzacions de la vesprada han de ser prou contundents per a fer retornar el país a l’esperit del Tres d’Octubre. I per això tots hi hem de posar el coll, hem de fer l’esforç que calga. Perquè aquesta vaga pot ser el trampolí definitiu a una nova època de mobilització que vaja més enllà de la protesta concreta de les sentències per a atacar l’arrel del conflicte i dur-lo definitivament a bon port.

Les mobilitzacions d’aquests dies han començat a acorralar un govern espanyol i un règim que s’han quedat sense marge de maniobra per la seua acreditada matusseria i prepotència. La situació actual només es podria reconduir obrint una gran operació de diàleg que finalment portàs a un referèndum d’independència acordat. Però el govern espanyol no pot fer aquest tomb després d’haver cremat de manera sistemàtica totes les naus. L’únic camí que veu possible és més repressió. I aquest és un camí, com es va demostrant i es demostrarà més cada dia, que l’empeny contra les cordes. De manera definitiva a Catalunya. Però també perquè el desautoritza davant una Europa que va creure el missatge que Espanya era capaç de resoldre el conflicte i que per això li va donar un suport incondicional que ara veu que se li gira en contra. I que fins i tot comença a crear-li maldecaps en alguns sectors de l’opinió pública espanyola.

La vaga ha de ser, doncs, una prova inapel·lable de la disposició ciutadana a resistir qualsevol agressió que la Moncloa i la Sarsuela puguen forjar durant les hores i els dies vinents.

Però, a diferència del 3 d’octubre de 2017, aquesta vegada moltíssima gent pensa que ni el govern ni la classe política catalans no estan a l’altura del moment històric. I per això cal ser conscient que la vaga general també ha de ser un estímul per a ells i ha de servir al país per a superar la paràlisi.

Durant dos anys els partits independentistes han estat incapaços de pactar cap proposta ni cap eixida de la crisi i ni tan sols han pogut guardar les mínimes formes de respecte entre ells i amb els ciutadans, unes formes exigibles en un moment de tanta gravetat. El govern de Catalunya va sense rumb i els partits estan desconnectats del carrer, concentrats a demanar un vot en unes eleccions que avui és la darrera cosa que interessa a ningú. La gent han d’assumir, per tant, que si no canvien molt les coses no hi haurà propostes que vinguen d’ells i que la proposta ha d’eixir del carrer, de la mobilització permanent i sostinguda durant les setmanes vinents.

La proposta de la consellera Ponsatí, ‘Pau, amnistia, autodeterminació’, pot ser la plataforma reivindicativa entorn de la qual s’articule una resposta capaç de tombar la violència de l’estat espanyol i de provocar el daltabaix en la vida política que pot obrir les portes a la solució immediata del conflicte, no pas al final d’aquesta legislatura ni més enllà.

Recordant les velles consignes, ara sí que és l’hora. Tothom a la vaga general.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb