El consell de ministres espanyol ha aprovat els indults als presos polítics. Ho ha anunciat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una declaració institucional sense preguntes en què ha repetit el mateix argumentari que va fer servir en l’acte al Liceu d’ahir. També compareixerà a petició pròpia al congrés espanyol el 30 de juny. D’aquesta manera, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Joaquim Forn podran sortir aviat de la presó, on alguns d’ells hi han passat gairebé quatre anys.

Els indults als presos polítics amaguen un parany: la reversibilitat

Sánchez ha dit que eren indults parcials –només afecta la pena de presó, i mantenen la inhabilitació– i condicionats a no cometre un “delicte greu” en un termini que no ha especificat.

La data concreta de la sortida no s’ha concretat, però podria ser avui mateix. Fonts del Tribunal Suprem han indicat a l’ACN que dictarà les excarceracions dels presos polítics tan bon punt tingui la confirmació oficial del govern espanyol de la concessió dels indults. Aleshores, el Suprem ha de fer la liquidació de la pena, que significa certificar que no queda cap dia pendent per complir a presó. Seguidament, enviarà al jutjat de vigilància penitenciària corresponent la interlocutòria que ordena l’excarceració dels condemnats, i el jutjat enviarà l’ordre a cada centre penitenciari.

Quan sortiran els presos polítics, després d’aprovar-se els indults?

Si finalment no fos tan àgil com s’ha previst, els presos polítics podrien sortir igualment perquè han demanat un permís penitenciari per Sant Joan. De manera que podria ser que l’excarceració es dictés en un moment en què ells no fossin a la presó.

Ricard, el noi que va interrompre Sánchez al Liceu: “És important que, sempre que vingui una autoritat de l’estat, no hi hagi normalitat”

Tot i concedir-se col·lectivament, els indults són individuals per a cada pres polític, amb informes particulars per a cada cas. Només s’han indultat les penes de presó dels presos polítics, però es manté la inhabilitació que els impedeix de tornar a ser càrrecs electes. Tampoc no afecta els exiliats –Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira, i Anna Gabriel–, ni els condemnats pel Suprem per malversacióCarles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila–, ni els membres de la mesa del parlament condemnats a banda de ForcadellLluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet–, ni l’ex-consellera Meritxell Serret, que va tornar de Bèlgica i es va lliurar al Suprem; ni els vint-i-vuit alts càrrecs del govern encausats per l’organització de l’1-O; ni la resta de represaliats per les mobilitzacions independentistes.

Amnistia Internacional avisa que les violacions de drets persistiran després dels indults

Vox hi pot presentar un recurs en contra

Una vegada el Suprem hagi rebut l’indult i dicti l’excarceració dels presos polítics, encara quedarà una via judicial perquè tornin a empresonar-los: un recurs a la sala contenciosa administrativa del Suprem. Aquest recurs no el pot presentar qualsevol, sinó tan sols les parts afectades en la causa. El president del PP, Pablo Casado, i la presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, han anunciat que intentaran de recórrer contra els indults, però no és clar que ho puguin fer, perquè fins ara no han estat part en la causa. Qui sí que és acusació particular és Vox, que també ha fet pública la intenció de provar aquesta via per tornar a tancar els presos polítics. La sala d’admissions del tribunal decidirà qui pot presentar el recurs.

Segons els precedents d’aquests darrers vint anys, els recursos s’haurien de presentar per defectes de procediment o de forma, els supòsits que habitualment ha admès la sala del Suprem. Però aquests recursos poden incloure també l’argument de l’arbitrarietat, que segurament és el que explorarà Vox. Qui rebrà el recurs, una vegada admès, serà la secció cinquena d’aquesta sala tercera, on hi ha, entre més magistrat, un íntim amic de Carlos Lesmes –que ja va dir que aquests indults no es podien concedir per manca de concòrdia– i un altre que fou el president de la JEC durant l’etapa més agressiva i inquisitorial contra l’independentisme, entre el 2017 i el 2020.

Coincideix amb l’informe demolidor del Consell d’Europa contra la repressió

Tot just ahir, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar l’informe crític amb l’estat espanyol per haver empresonat i perseguit a l’exili dirigents independentistes, i també per haver condemnat el president Quim Torra i perseguit alts càrrecs de la Generalitat. El text exigeix que els presos polítics siguin alliberats, que no es persegueixi més els exiliats i que s’acabi la repressió.

Les claus de l’informe del Consell d’Europa que ha fet saltar les alarmes a l’estat espanyol

L’informe recull aquesta desproporció en el càstig penal, recomana al govern espanyol que indulti els presos polítics, que deixi de perseguir els exiliats amb les euroordres i que reformi la sedició en el codi penal espanyol per “evitar sancions desproporcionades en transgressions no violentes.” També s’hi ha incorporat l’esmena 18, que parlava de la necessitat que l’estat espanyol adoptés el compromís de resoldre les diferències polítiques. Per contra, no s’ha afegit l’esment a l’amnistia com a opció juntament amb els indults.

El govern espanyol hi va respondre amb un comunicat del Ministeri d’Afers Estrangers crític per la comparació d’Espanya amb Turquia. Diu que el report “avala l’actuació de l’estat”, però manté un “retret general” al text. També considera “incoherents” les recomanacions d’aturar la persecució dels exiliats i la repressió contra alts càrrecs de la Generalitat perquè, diu, interfereix en la separació de poders. Així mateix diu que és un “prejudici” criticar l’empresonament dels dirigents independentistes “per les seves idees”. D’una altra banda, el govern espanyol destaca la crida al diàleg i la petició de concedir els indults i se’n vanta.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.