antoni torres farmaceutics coronavirus

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

‘Vostè, o menteix o ignora, i no sé quina de les dues coses és pitjor.’ Amb aquesta resposta contundent el president de la Federació d’Associacions Farmacèutiques de Catalunya (FEFAC), Antoni Torres, ha denunciat les declaracions de Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries de l’estat espanyol, que havia refusat de reforçar el material de protecció dels farmacèutics. Simón, dilluns, va dir que n’hi havia prou amb mesures de protecció com el metre i mig de distància amb els clients o l’ús de mecanismes de pagament que evitin el contacte directe. ‘Com entenem que un bomber ha d’apagar un foc, també entenem que els diversos col·lectius assumeixen els riscs propis de la seva professió’, va dir Simón.

Aquesta comparació i la resta d’arguments han indignat el col·lectiu de farmacèutics. Igualment com tots els professionals de la salut, aquests dies es troben desbordats de feina i especialment exposats a la Covid-19. A més, pateixen per la manca de material i han hagut de pagar mesures de protecció de la seva butxaca. Parlem amb Torres, que demana respecte pel col·lectiu i destaca el paper tan important que tenen les farmàcies en aquesta crisi per evitar el col·lapse del sistema sanitari.

Heu mostrat indignació per les paraules de Fernando Simón, que ha dit que els riscs a què us exposeu els farmacèutics en aquest moment són inherents a la professió.
—En condicions normals, cada professió té els seus riscs, i per això hi ha una normativa de riscs laborals. Però les condicions de treball avui en una farmàcia no en tenen res, de normal, i per això demanem una protecció especial.

Quines situacions us trobeu?
—Els serveis de salut estan col·lapsats i, per tant, el qui tenen dubtes o por vénen a la farmàcia. Si els símptomes són lleus, a l’hospital no hi van, i el telèfon d’atenció està saturat. Nosaltres no sabem si aquesta persona que ve amb símptomes lleus és un portador positiu amb capacitat d’infectar-nos. També ens ve la gent que surt de l’hospital i a qui ja han enviat a fer confinament a casa. Per tant, estem especialment exposats i no es pot dir que n’hi ha prou amb la distància de seguretat i el fet de no tocar els diners. Simón ens va comparar amb els bombers. Enviarien els bombers en xandall als incendis? Podem entendre que no hi ha material o que es prioritza, però que no ens diguin que no el necessitem. Els farmacèutics, com tots els professionals de la salut, ho passem malament ara, però l’únic que demanem és que ens deixin treballar i ens donin els mitjans per a fer-ho. O si no que ens deixin que ens els busquem nosaltres. Ni tan sols demanem que ens els paguin.

Quin paper hi tenen les farmàcies per a evitar que es col·lapsi el sistema sanitari?
—Intentem descarregar els centres sanitaris responent dubtes, eliminant la por i tranquil·litzant o, si cal, enviant la gent a l’hospital. Si això ho haguessin de fer els metges i els infermers no els tindríem on realment fan falta, que és tenint cura dels malalts. A més, els col·legis i les administracions hem impulsat mesures perquè la gent no hagi d’anar al CAP. Ara podem renovar els plans de medicació caducats, per exemple. Això s’ha fet en hores i és un esforç espectacular… Tot plegat no deu tenir gaire importància per al senyor Simón, però em demano què li passaria al sistema sanitari si nosaltres no ajudéssim a no col·lapsar-lo. Diuen que ‘junts ho assolirem’, però després fan aquestes declaracions… Aporten res? Fan que ens sentim integrats? Després de dotze hores treballant, vaig sentir això i em vaig indignar… No sap la feina que fan els farmacèutics donant la cara. Les 80.000 persones que treballem a les farmàcies.

Des de col·legis i associacions s’ha explicat que moltes mesures s’havien pres per iniciativa pròpia i que havien estat una despesa per als farmacèutics.
—Tots els farmacèutics som autònoms. Això vol dir que hem pagat de la nostra butxaca aquelles mesures de protecció que hem considerat adients, ja de molt abans que les recomanés ningú: mampares, cintes a terra per a la distància entre clients, alcohol, gel… La FEFAC va enviar de seguida models de plans de contingència i els col·legis han pactat protocols amb el Departament de Salut. Hem enviat molta informació als professionals, de caràcter sanitari, legal i econòmic. Per exemple, què has de fer si has de tancar la farmàcia o et cau l’equip. A les farmàcies també hem hagut de dividir els equips en grups, per protegir-nos i per salvar el servei. Això vol dir que la gent fa horaris i jornades que no són les habituals, com els altres professionals. Els majoristes fan torns extra als magatzems per a poder-nos proveir amb els medicaments i els xofers igual, tothom dóna el màxim. Si més no, que ens respectin…

Parleu de plans de protecció. Fins a quin punt compliquen el funcionament normal del servei les infeccions de coronavirus als farmacèutics?
—Ja hi ha unes quantes farmàcies tancades perquè quan una persona de l’equip és positiva o sospitosa de ser-ho ha de ser confinada. I si és positiva, també es confina l’equip que hi ha treballat. Això té un límit… La FEFAC ha muntat una borsa d’emergència on es pot apuntar gent que és farmacèutica o tècnica per ajudar en aquestes situacions. Persones amb titulacions. No podem posar un estudiant a actuar de farmacèutic, però sí que podem posar-lo de tècnic, perquè té prou coneixements. Si algú necessita personal, que sàpiguen que això existeix. Gràcies a Déu la gent respon…

'Els farmacèutics estem especialment exposats'

 

No s’haurien de fer tests ràpids als farmacèutics, tenint en compte el nivell d’exposició i que les baixes poden arribar a fer tancar farmàcies?
—Si caus malalt, teòricament te l’has de fer, com tot el personal de serveis essencials. Però, per exemple, el personal de les residències geriàtriques també forma part d’un servei essencial, i no se’ls fan, aquests tests. Llavors, els faran als farmacèutics? Doncs no ho sé… No els fan perquè no els poden comprar.

El fet que ara es pugui requisar material pot dur problemes a les farmàcies. Què en penseu?
—Em sembla molt bé que l’administració vulgui controlar que els centres crítics tinguin productes, és el seu deure. Jo tinc ofertes de material que no puc comprar perquè m’arrisco a pagar-lo i que al meu proveïdor l’hi confisquin a la duana. M’arrisco també que, quan ho reclami a l’administració, no m’ho paguin perquè és una mesura que s’ha pres per raons d’urgència. I el proveïdor em dirà que l’ha servit, i tindrà raó. Em sembla bé que l’administració gestioni la dotació de materials bàsics, però que no tallin als fabricants i als proveïdors, sinó que comprin. Posa’ls tots a produir… Un bon exemple és l’aliança que s’ha fet entre el Consorci de la Zona Franca, HP i Leitat per a fer els respiradors. És una mostra claríssima que si deixes la gent que treballi, dóna el màxim. Però el que fan és tallar tothom per fer un control que és ineficaç. Les residències geriàtriques no tenen equips de protecció…

Això ha passat arran de la centralització de competències?
—Absolutament! El blocatge és absolut. A les farmàcies, a les residències, als centres on tenen cura de malalts físics i psíquics, als assistents a domicili… Què reclama el president de Múrcia, la de Madrid o el de Catalunya quan compren el gènere? Que no l’hi confisquin…

'Em pregunto què li passaria al sistema sanitari si les farmàcies no ajudessin a no col·lapsar-lo'

 

Fins a quin punt us ressentiu de la manca de productes? S’ha dit que a moltes farmàcies no hi ha paracetamol, per exemple.
—Tots els sistemes sanitaris del món han decidit que la despesa sanitària s’havia de reduir. Es parla de despesa sanitària, no d’inversió, i això ja diu molt. Tu decideixes que els medicaments són una despesa sanitària i funciones a força d’abaixar preus, de manera que un paracetamol val menys que un paquet de xiclets… Per tant, en comptes de produir-ne mil, els proveïdors en produeixen un milió, perquè surt més barat i així es poden posar aquests preus. Això on es fa? Als països on la producció és barata. La fàbrica del món és la Xina, on es fan els principis actius dels medicaments. De la Xina passen a l’Índia, on es fan els comprimits. L’Índia té un problema similar al de la Xina: han decidit que, com que tenen un problema interior, els medicaments que produeixen són primer per a la seva població. Per això hi ha desproveïment al mercat. Si poses tots els ous en un mateix cistell i et cau, et quedes sense.

Si això no té solució, quines previsions teniu sobre la manca de material?
—Tothom s’espavila i cerca substitutius: si no tens un producte en comprimits, el dónes en sobres. Les farmàcies ens en sortim i els majoristes fan un esforç d’aprovisionament espectacular. Esperem no arribar a situacions en què no tinguem productes, però la situació no és fàcil…

A banda el paracetamol, què més falta? I què és allò que més es demana?
—Allò que més es demana són màscares i gel. Les provisions de gel són variables, però amb les màscares la cosa és absolutament impossible. Pel que fa a la majoria de productes, depèn del moment. Avui pots no tenir paracetamol però demà n’arriben al majorista. Canvia constantment…

'Esperem no arribar a situacions en què no tinguem productes, però la situació no és fàcil...'

 

Quins consells donaríeu a la gent?
—Que es quedin a casa. En comptes de buscar excuses per sortir, que busquin excuses per quedar-se. Però la intel·ligència social és alta i la gent és conscient del que passa. Més del 99% de la gent respecta les mesures de seguretat a les farmàcies i, si hi ha clients, s’esperen a fora per iniciativa pròpia. També ens agraeixen això que fem. Quant al material, els diria que, si compren mascaretes per internet, es poden trobar que no arribin, bé perquè els estafin, bé perquè les confisquin a la duana. Si arriben, tampoc no hi ha cap garantia que compleixin la normativa i no siguin falsificades. Si no la saps utilitzar i no tens garantia, és un benefici o un risc?

Per als qui no poden sortir, teniu previst de fer serveis de repartiment a domicili?
—S’ha arribat a un acord a tot l’estat espanyol de fer repartiment a les persones aïllades, persones grans, fràgils, depenents… Això s’hauria d’aplicar aquesta setmana i es farà des de les farmàcies i amb voluntaris amb formació.

Finalment: mirant enrere, creieu que s’havia d’haver fet res diferent al vostre sector?
—Quan això passi i tothom estigui serè, s’hauran de treure moltes lliçons. En tota indústria, el just in time és la manera de treballar, però això té sentit en l’àmbit de la salut? Té sentit que no tinguem reserves de material per a situacions d’emergència? Té sentit que hàgim de muntar circuits a corre-cuita? Hi ha moltes coses a fer, coses que els farmacèutics fa anys que reclamem sense que se’ns faci cas. No es vol entendre que el farmacèutic és el professional que hi ha a terra, veient tot un ventall de gent que no va a cal metge, però que existeix. I és important. Per exemple, pel que fa a la vacunació antigripal, als països europeus en què s’han habilitat les farmàcies per vacunar al moment, ha pujat el percentatge de vacunació divuit punts. I com aquesta mesura, moltes…

Àlex Arenas: ‘Abans de deu dies hi haurà un col·lapse sanitari’ 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.