antoni torres antígens

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions Farmacèutiques de Catalunya (FEFAC), té molt clar que les farmàcies tenen potencial suficient per a ser un element clau de la lluita contra el coronavirus. Però, com ja alertava el mes de març, considera que tot aquest potencial es desaprofita i reclama que puguin tenir un paper important en el rastreig de contactes i en la realització de tests d’antígens. Parlem amb ell sobre el paper que poden tenir les farmàcies, sobre com encaren la segona onada de la pandèmia, sobre com detectar si les màscares estan homologades o no i, sobretot, sobre les proves d’antígens, que permeten de diagnosticar la covid-19 de manera ràpida, fiable i barata i que es començaran a distribuir al País Valencià i al Principat, de moment sense que arribin a les farmàcies.

Per què no es poden vendre tests d’antígens a les farmàcies?
—Les agències del medicament qualifiquen de quina manera s’han de vendre aquests productes. Inicialment, a l’estat espanyol, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha qualificat aquest producte per a l’ús en entorns clínics i, per tant, queda fora de les farmàcies, perquè de moment es vol fer un control dels resultats. Les farmàcies podrien fer aquests tests? Sens dubte, però això depèn de com els qualifiqui l’agència del medicament. Als Estats Units, per exemple, ja s’ha autoritzat que les farmàcies els facin. El següent pas és l’autodiagnòstic, és a dir, que tu te’l puguis comprar i fer-te’l a casa. Això també depèn de la qualificació que li doni l’AEMPS.

Què voleu dir amb això de l’autodiagnòstic? 
—Ara ja es pot comprar el test per internet, però no ho recomano gens. Primer perquè has de tenir la garantia que aquell producte ha estat transportat, emmagatzemat i distribuït segons les condicions fixades com a adequades. Tot el que es compri fora de la cadena de distribució del medicament perd la certesa sobre la seva seguretat. A més, has de saber fer el test i saber interpretar-ne els resultats. I, per últim, els resultats s’haurien de comunicar al sistema públic, perquè d’això depèn la protecció de tots. Si em surt un resultat positiu, però no ho dic, seguiré contaminant. Per tant, fer-te’l tu sol és la pitjor de les idees. S’ha de fer a la farmàcia o en un centre mèdic, en mans d’un professional.

'Fer-te un test d'antígens tu sol és la pitjor de les idees'

Què vol dir que el resultat del test d’antígens s’ha d’interpretar? 
—A vegades el test d’embaràs, per exemple, no és clar. No acaba de ser clar si és rosa del tot o no. El test d’antígens s’haurà d’interpretar després de fer una enquesta a la persona. Preguntar-li si té algun símptoma més, amb qui ha estat, què ha fet, què no ha fet… Alguns resultats és evident que són negatius, però també cal tenir en compte que aquests tests són una fotografia del moment. Et pot sortir dos dies seguits negatiu i el tercer dia positiu. No és que el primer test estigués malament, sinó que la persona no tenia suficient concentració de virus i el test no ho va poder detectar. Per això l’acompanyament en la prova és molt important. El farmacèutic també pot ajudar en la detecció de contactes propers. Si ho fas a casa, tot això es perd.

Els tests d’antígens permeten saber amb fiabilitat i al cap de només quinze minuts si el resultat és positiu o no. Què pot suposar això?
—Per a mi és un dels avenços més importants.

Permetria molta més mobilitat i activitat social? Visitar amb tranquil·litat una persona gran, anar a un concert… 
—Bé, tornem a la realitat. Els tests d’antígens han demostrat que són del tot fiables quan la persona té alguns símptomes. Però cal demostrar que aquests tests, fets en obert, a persones asimptomàtiques i no només en una mostra de població amb símptomes, també donen resultats similars. Si els resultats són iguals o similars, sí que es podria fer tot això. És un gran pas, però cal fer un pas més.

Us preocupa que hi pugui haver problemes de subministrament pel que fa a aquests tests, si finalment es permet la seva distribució en farmàcies?
—No ho sé. Si es fa servir la xarxa de farmàcies i distribució a farmàcies segur que no. La distribució farmacèutica que tenim en aquest país és espectacular, i mai no es destaca prou. En són exemples com van arribar les mascaretes de la campanya ‘mascareta salut’ en pocs dies o la gestió i participació en el cribratge de detecció del càncer de còlon. La nostra distribució és un luxe i no tenir-ho en compte és al·lucinant. Tenim capacitat de recollir qualsevol cosa a qualsevol lloc del territori en hores. Tots aquests tests, si entressin a la cadena de distribució farmacèutica, tindríem la capacitat de subministrar-los? Estic convençut que sí. Perquè els distribuïdors farmacèutics estan acostumats a comprar, emmagatzemar, distribuir i fer previsions per no tenir desproveïment, perquè si no, no cobren. Ahir vam enviar una carta oferint a l’administració la nostra col·laboració. Un cop més.

'Cal demostrar que els tests d'antígens són igual de fiables en les persones asimptomàtiques'

Què demaneu els farmacèutics sobre aquests tests? Que l’AEMPS canviï el criteri?
—Diverses coses. La fonamental és subratllar que el farmacèutic és un professional sanitari. La farmàcia és el centre sanitari més proper i accessible que té el ciutadà. Tenint en compte això, volem estar implicats en qualsevol acció que la farmàcia pugui fer en favor de la lluita contra la pandèmia. França, Anglaterra, Holanda, Itàlia, Estats Units, Alemanya, Austràlia… Tots aquests països ho fan. Utilitzen la farmàcia o per a distribuir els tests, o per a fer-los, o per a vacunar de la grip, o per a distribuir la vacuna, o per al suport i detecció de casos… Ja no és només el test, va més enllà. Es tracta que es facin servir les farmàcies i els professionals farmacèutics per ajudar.

Això podria implicar fer PCR a les farmàcies? La Federació d’Empresaris de Farmàcia ho ha demanat. 
—Jo les PCR no les faria. No és el mateix prendre una mostra nasofaríngia en què has d’introduir el bastonet deu centímetres –i tot el que això implica quant a protecció– que actuar amb un test d’antígens i fer un cribratge mitjançant entrevistes per enviar persones al CAP. Implicar-se en això és el més pràctic.

Però es podrien acabar fent PCR a les farmàcies?
—Amb els mitjans i la formació adequada, evidentment. Però requereix un instrumental, un aparell per a manipular la mostra que has tret per a fer-la créixer. És molt diferent un test d’antígens, que només necessites saber-lo fer i comunicar-ne el resultat. En el cas del test d’antígens, s’hauria de tenir en compte que la farmàcia és un recurs proper, accessible i que no costa un duro a l’administració. El personal i el local els paga el farmacèutic i la prova, barata, la paga l’usuari. El 99% de la població té una farmàcia al seu municipi. No aprofitar-ho és un malbaratament de recursos important.

El Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona s’ha oposat a mesures com la que proposava aquesta federació. Més enllà de la possibilitat de fer proves PCR o no a les farmàcies, considereu que hi ha massa oposició al fet que els farmacèutics sigueu una peça clau en la detecció de casos? 
—Sentim constantment que l’atenció primària es troba al límit. Per què la majoria de països europeus fan servir les farmàcies i els farmacèutics per afegir valor, eines, personal i mitjans a la lluita contra la pandèmia i a Espanya no es pot fer? Tots els professionals farmacèutics estan acreditats a l’estranger. Exportem professionals a dojo i aquí no es poden fer aquestes coses. Jo faig aquesta pregunta. Per què això es nega, si hi ha aquesta saturació i a altres llocs del món les farmàcies ajuden?

''Per què la majoria de països europeus fan servir les farmàcies per a lluitar contra la pandèmia i a Espanya no es pot fer?'

Darrerament es parla força de les màscares de tela, que molta gent porta, i de si són o no segures. Què en penseu?
—Si tu no portes mascareta, ets conscient que no en portes i saps que no estàs protegit. Si tens dos dits de front, no et posaràs en risc. Però si en portes una que no està homologada, creus que estàs protegit i et confies, però no tens la garantia d’estar-ho. És la pitjor situació de totes. Hi va haver un moment d’emergència en què es va autoritzar de vendre mascaretes amb característiques d’homologació excepcionals. Llavors era millor qualsevol cosa que res. Dins d’això s’han colat falsificacions d’homologacions, homologacions que no ho són i ho semblen i homologacions que fan veure que ho són.

Com detectar que una màscara no està homologada?
—S’ha de mirar darrere del producte quines garanties té. Si hi diu ‘característiques de filtració FFP2’ o ‘característiques de mascareta higiènica’, et pot semblar que és bona, però no ho és. Si són ‘similars a’ o tenen ‘característiques de’, no són vàlides. L’etiqueta ha de dir que compleixen la normativa UNE. Han de portar el segell de la CE i un número a la dreta, que és l’entitat homologadora. Es fan inspeccions per a detectar falsificacions, però no n’hi ha prou. Si algú ven una mascareta que no compleix la normativa, se l’ha de sancionar, perquè és un delicte contra la salut pública. A la farmàcia segur que són homologades, no podem vendre una mascareta no homologada ni per casualitat. I el mateix val per als gels hidroalcohòlics, que encara és més escandalós…

Per què?
—Perquè la normativa permet que n’hi hagi de dos tipus. Hi ha uns que tenen a l’etiqueta les paraules ‘bactericida’, ‘viricida’, ‘desinfectant’. Compleixen la normativa de l’AEMPS, són productes sanitaris. Hi ha una altra normativa que permet productes cosmètics. No és que siguin dolents, però no estan obligats a tenir un mínim d’un 70% d’alcohol o un viricida dels autoritzats. Tot això també es pot llegir a l’etiqueta. Els cosmètics no poden indicar que són desinfectants, com a màxim que ‘ajuden a la desinfecció’, ‘són higienitzants’. De tots els gels que s’utilitzen, en quants hi diu ‘composició d’alcohol del 70%’ o ‘viricida autoritzat per l’EMPS’? Els cosmètics no estan obligats a garantir res.

Les màscares KN95 deixaran de comercialitzar-se? Quines característiques tenen? 
—Hi ha dos sistemes d’homologació. El primer el que es fa servir al món anglosaxó, l’Índia o la Xina. És el sistema KN. Després hi ha el sistema europeu, l’FFP. Una KN95 és d’alta protecció, es troba entre l’FFP2 i l’FFP1. Com que abans no hi havia mascaretes, la Xina produïa sobretot aquesta. Hi va haver unes autoritzacions específiques del ministeri per a poder importar certs productes com aquests. Ara ja s’han acabat les autoritzacions provisionals, han de ser definitives. Aquestes mascaretes encara es poden vendre, fins a esgotar existències, però ja no n’hi haurà més. Qui venia KN95 ara vendrà FFP2, que és la de la normativa europea.

'Si algú ven una mascareta que no compleix la normativa, se l'ha de sancionar, perquè és un delicte contra la salut pública'

Com encareu la segona onada de la pandèmia des de les farmàcies? 
—Estic convençut que cada farmàcia de manera individual està preparada, perquè tenim més experiència, mitjans i coneixement que no teníem a l’anterior onada. Les farmàcies i la distribució estan preparades. Si ho vam fer quan no teníem mitjans i quan la pandèmia era enorme i desconeguda, ara ho farem sense problema. Però sí que em preocupa com s’utilitza el potencial de les farmàcies, perquè no ho veig. No es tracta que fem de metges o infermers barats, tothom té la seva feina. Però si tots fem el que podem i una mica més, sense deixar ningú enrere, segurament tot funcionarà millor.

Sovint es pensa que el vostre sector no pateix la crisi econòmica en un moment com aquest…
—La farmàcia té dos àmbits: el medicament i el no medicament. En el primer, les regulacions sanitàries fixen el preu del medicament. I els preus que tenim a Espanya són els més baixos d’Europa. Si els preus són baixos, els preus més alts tenen el marge fixat i nosaltres no decidim quants medicaments es gasten ni el que valen, la farmàcia pateix molt per la banda del medicament. S’han desenvolupat uns altres àmbits, com ara la parafarmàcia, per a intentar compensar el que no s’obté per la via del medicament. I en aquest àmbit ens afecta la crisi econòmica com a qualsevol. Per tant, tot això ens afecta com a qualsevol. La feina de les farmàcies que són en un entorn residencial ha pujat, però ha baixat a les que són en un entorn turístic o de treball.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.