Antoni Miró i l’art d’entremetre’s

  • Una dotzena d’escultures retallades que evoquen la ceràmica popular grega antiga ‘escandalitzen’ els porucs. Potser esvalotarà més i amb motiu a partir d’aquest dilluns que s’obre la gran retrospectiva mironiana a la vella seu de l’Alinghi, nou centre cultural que s’inaugura així

Mercè Ibarz
21.09.2018 - 22:00
VilaWeb
Detall d’una de les escultures retallades d’Antoni Miró al port de València

Quina una que s’ha muntat a la ciutat de València amb les escultures retallades, bellíssimes, d’Antoni Miró! L’artista alcoià (1944) hi presenta, als antics molls del port, la Marina, una dotzena d’obres fetes d’acer retallat, a través de les quals es veu la mar. Recreen figures de la Grècia clàssica que decoraven estris diaris, atuells que tothom tenia a casa. Ceràmica popular de fa 2.600 anys, ho veiem als museus d’arqueologia i en tantes exposicions. Els artesans grecs sabien que l’amor ho pot tot –després ho recordaria el Dant– i que el sexe és vida (no el gènere sinó ben bé això, el sexe, l’activitat sexual). Doncs li han armat un escàndol, un més, a Miró. El políticament correcte fa cada dia més pena, amb franquesa. Que si les criatures no ho haurien de veure, que si és una incitació fora mida, que si això que si allò. En fi: congratulacions a l’artista.

Congrats també al curador Fernando Castro per posar a lloc les crítiques dels pusil·lànimes. És sabut que els mitjans fan més cas de qui expressa crítiques porugues que d’aquells que gaudeixen de les obres sense necessitat de proclamar-ho. De segur que són moltes les persones que s’ho estan passant rebé aquests dies a la Marina. Jo mateixa me n’hi aniria de pet. Els criticaires parlen sense adonar-se, de tant dintre que ho duen, que la seva malfiança parla més d’ells mateixos que no pas de l’obra que blasmen apel·lant a una moral col·lectiva que tampoc no sabrien descriure. Ai, mare. Diu el curador Castro: ‘Un artista no és un parlament, no és un lloc on cercar el consens, més aviat els artistes busquen la disrupció.’ Entremetre’s, ingerir, intervenir, interposar-se (gràcies, Albert Jané, per tantes coses i, ací, pel vostre diccionari de sinònims i antònims en línia).

Anem al que compta de veres. El recorregut mironià per la Marina és el pròleg a la gran expo que, per fi, tindrà l’artista a partir de dilluns vinent 25. No ha pogut ser a l’IVAM, quan el govern de Ximo Puig ho va decidir el museu ja tenia la programació feta per a mesos, com és propi d’un centre que treballi bé. Llegeixo que l’expo Miró serà d’upa perquè, a més de treure el pintor i escultor del bandeig sistemàtic que ha sofert durant dècades al País Valencià i així arreu de la península, a Catalunya també, inaugurarà un espai cultural nou. Al prou nodrit ecosistema expositiu de la ciutat se suma ara aquest centre que recupera la vella base de l’Alinghi, l’equip suís guanyador de la Copa de l’Amèrica el 2007, davant del qual van passar els monoplaces del Gran Premi de Fórmula 1 de València. La sala té 1.900 metres quadrats i força més de cúbics, informa Ignacio Zafra, perquè l’alçada en la zona dedicada a la reparació de vaixells arriba a quinze metres. A partir de dilluns mostrarà més de 150 obres de Miró, que no té cap expo a la ciutat des de fa sis anys.

La iniciativa d’ara va partir de la pròpia presidència de la Generalitat. Torno a donar la paraula al curador, Fernando Castro: ‘La veritable polèmica pot esclatar amb les obres de dintre, no per les de fora. Hi veurem banderes polítiques, missatges contestataris, càrregues policials… Aquí sí que hi ha una tensió, que no és la del desig ni del plaer, sinó del món contemporani que crida i s’indigna’. I rebla amb l’argument citat més amunt: ‘D’altra banda, un artista no és un parlament, no és un lloc on cercar el consens, els artistes més aviat busquen la disrupció’.

Gràcies, mestre Miró.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any