Anna Gabriel (1975) és nascuda a Sallent, on va ser regidora de la CUP entre els anys 2003 i 2011. Durant la legislatura passada treballava per a la CUP al Parlament de Catalunya, sense ser diputada. Coordinava l’equip. Després del procés per escollir diputats, va sortir escollida número dos i és molt probable que durant la legislatura vinent sigui una de les cares noves de la formació. Anna Gabriel és professora de dret a la UAB i rep VilaWeb al Col·legi de Periodistes.

—Heu estat coordinadora de la CUP al parlament. Això què vol dir?
—És una feina d’una polivalència total: portar tota l’agenda dels diputats, tant la parlamentària com la de fora, fer la funció d’acompanyament, lectura global de la planificació i fer proposta de priorització. Perquè no arribem a tot. I havíem de prioritzar.

—Què us ha sorprès més del parlament, des de dins?
No hi ha gran secret. La tristesa, si vols, és que hi ha hagut tantes dificultats per a socialitzar un coneixement que finalment és molt senzill d’adquirir i que no amaga justament grans secrets, al contrari. Aquest pretès espai d’expertesa en el funcionament parlamentari l’única cosa que fa es dotar-te d’una mena de coneixement politico-tècnic que fa que els altres depenguin de tu. Quan es demana, per exemple, si és encertat que hi hagi relleu dels diputats actuals perquè ells ja han adquirit aquest coneixement jo diria, a banda de consideracions polítiques, que la pràctica parlamentaria i el coneixement intern s’adquireix molt abans que no sembla.

—En el vostre cas, us polititzeu a casa, o a fora?
He tingut la sort, o privilegi, de tenir una família molt polititzada. El meu besavi va cremar els diners a la plaça de Sallent perquè s’hi va instal·lar el comunisme llibertari, que els va durar tres dies. Però ell va cremar-los, perquè entenia que s’acabava aquest sistema de funcionament. I a partir d’aquí, a la meva família hi ha hagut tota una generació de treballadors, militants sindicals, polítics molt de base i molts, analfabets. Però que m’han impregnat d’un sistema de valors i ètica personal que a mi em dóna solidesa política.

—Veniu de tradició comunista o anarquista?
Majoritàriament, anarquista. Sallent és poble miner, amb molta CNT i on durant el 1937 el comitè de milícies té una força impressionant. S’hi col·lectivitza tot. Per part de ma mare, hi ha militància comunista. Ma mare ve del PSUC. Per tant, tot allò que deia en Quim Arrufat sobre el dolor amb què l’ha colpit veure com actuaven els hereus del PSUC, jo també ho he viscut. Per mi el PSUC és ma mare, o aquelles treballadores de fàbrica que eren regidores d’ajuntament sense cobrar ni cinc i que anaven a fer el ‘domingo rojo’. És aquella convicció que la democràcia s’havia de construir entre tots. I veure com determinades esquerres han oblidat tan de pressa que si són on són és gràcies a la gent… Actualment no representen res que tingui a veure amb els interessos d’aquesta gent. És dolorós.

—Pablo Iglesias va dividir els catalans segons l’origen. Doncs Anna Gabriel, de la CUP, té família a Andalusia.
—M’agradaria que no haguessin existit mai, aquestes declaracions. Que és un error polític, malgrat que són gent que tenen aquesta capacitat d’articular ‘think tanks’ de pensament polític. Si els vots s’han d’aconseguir a partir d’aquesta distinció per origen, jo no els voldria. I després perquè aquestes paraules indiquen un desconeixement del país que jo crec que no tenen. I per tant em preocupa. El coneixen i fan com si no. En aquest país hi ha moltes dones i moltes famílies catalanes que han passat deu i dotze hores davant dels telers. La meva família també és treballadora, i part d’origen català. Et dol, i preferiries que les declaracions no haguessin existit. Personalment, tinc ganes que deixem de xerrar d’aquesta qüestió. Però també és veritat que quan fem trobades en alguns altres llocs de l’estat tens la sensació que has de tombar el mite que no ets burgès, i que ets independentista per una qüestió que té a veure amb un respecte profund a la democràcia, als pobles i als drets col·lectius. I que la independència no té res a veure amb una qüestió d’origen.

—Catalunya Sí que es Pot voldrà escriure la constitució catalana per a la qual no ha volgut lluitar. I els de la CUP encara els ajudareu a escriure-la…
—No ajudarem cap formació política a fer res. Però sí que volem sumar com més persones, diputades, regidors i gent a fer el procés constituent. Com més, millor. Nosaltres no volem que la constitució sorgeixi d’un quarto fosc amb dotze senyors amb un cigar que en saben molt. I evidentment, aquí volem sumar-hi tothom.

—No hi ha independència sense Convergència
—Jo això ho vaig dir, sí. En una entrevista al País Basc, i va haver-hi una certa reacció. Si llegies l’entrevista, però, veies que distingia. Perquè si Convergència és el peix al cove, creure que el paper del catalanisme moderat és apuntalar i millorar la governabilitat espanyola, si CiU vol dir entramat polític empresarial, és evident que amb això no hi haurà independència. I que ho hauríem d’aïllar si volem que hi sigui. Per això és important la distinció.

—Ahir es van presentar els independentistes d’ICV, que aniran amb Catalunya Sí que es Pot. Una raó més que dificulta comptar vots el 27-S. Com els comptem, aquests?
Crec que la responsabilitat que ara tinguem aquest debat és de l’estat espanyol, que no ens va deixar fer el 9-N, i CiU que sempre ho volen fer tot en el marc de legalitat. Per tant, no es van atrevir a fer el referèndum que havíem de fer i que ens havia de servir per a comptar vots. Dit això: hi ha vots que són clarament del no, però n’hi ha que, com dius, no és gens clar. Si hi ha una majoria de vots en les dues formacions que clarament han dit ‘compteu-nos en el sí’, perfecte. Aleshores sabrem que hauríem d’afegir més vots que hi ha a Catalunya Sí que es Pot. La majoria ja seria folgada.

—La CUP es defineix anticapitalista.
Jo parlo d’anticapitalisme, sí. Vol dir que vas contra coses que passen. Ho sóc no d’una manera estranya, sinó per sentit de comú: la majoria de gent d’aquest país és contrària que facin fora la gent de casa seva, per exemple. O contrària a la retallada de drets bàsics. Anticapitalisme és anar contra tot això.

—Us imagineu una Catalunya sense parlament?
—Trobo molt interessant que puguem obrir un debat profund sobre tota l’arquitectura institucional. Per tant, com a plantejament suggeridor em sembla molt interessant: com seria una Catalunya sense parlament? Hi podria haver un entramat institucional que partís bàsicament del municipalisme? Com s’hauria d’articular després?

—Tot el poder a baix.
Tot el poder per als soviets. [Riu.] També és cert que venim d’una etapa en què s’han fet tantes barbaritats que som en una ressaca del que hauria de ser l’antítesi de la política local. Tothom volia tenir l’equipament al seu poble, tothom volia construir com més habitatge millor. I sense perspectiva global i amb lògiques d’endeutament que no podrem pagar en tres vides. Per tant, hem de veure com combinem que el poder sigui a la base, però que alhora hi hagi limitació, perquè si no ens quedarem sense país en quatre dies.

—D’on traurà els vots, la CUP?
Ens votarà gent que entén que en aquest moment cal claredat, valentia, pràctica política. Que no n’hi ha prou amb diputats que votaran de determinada manera, sinó que tenen una determinada cultura política. Captem vots que vénen d’aquí. D’una lectura íntegra del moment.

—Junts pel Sí us ha robat les places. Ara les ocupen ells.
Que no ho saps que ens ho copien tot? Ha! Jo he sentit consellers d’aquest govern que han parlat del ‘fil roig que uneix passat, present i futur’. Ara ja tothom parla de ‘la triple crisi’. Hi ha formacions que en els seus cartells posen ‘Ho volem tot, ho volem decidir tot’, emulant la nostra campanya. Sense tenir equips de campanya maquinant tota l’estona, sinó fent-ho des de baix, generem lemes, formats i pràctiques polítiques que es queden uns altres. Som així de generosos.

—Quin seria un bon resultat de la CUP – Crida Constituent?
No puc llegir els resultats només en clau CUP. Jo ara et podria dir un determinat nombre de diputats per a la CUP. Però si després aquests diputats miressin a banda i banda i ni ho hi hagués ningú més, tampoc no serviria de res. Els resultats els hem de voler en clau de país. Com més diputats millor, però per la CUP i pel país. Com més diputats vulguin la ruptura, millor.

—Per què a Sallent, de tradició minera, avui mana CiU?
Amb el suport del PSC. A Sallent els pactes de govern s’expliquen a partir de la mina i Iberpotash, l’empresa, aquella amb capital d’Israel. Els pactes entre partits s’expliquen sobre els interessos d’Iberpotash. Del 2003 al 2009, ERC, PSC i nosaltres vam fer un govern que no es va doblegar. Fins que el PSC ens va deixar en minoria l’últim any perquè nosaltres no aprovàvem l’ampliació del creixement del runam salí, el residu que es llença a l’exterior. A partir del 2007, i ho recordaré tota la vida, una directora general de Qualitat Ambiental d’aleshores, d’ICV, amb qui no ens enteníem quan parlàvem del runam salí ni de medi em va dir: ‘No et preocupis, vénen eleccions i ja canviarà el panorama polític a Sallent i farem el que hàgim de fer.’ I efectivament, després hem tingut un pacte estable CiU-PSC. No vull ser simplista. Per a qualsevol conseller o directora general de Medi Ambient, la qüestió de Sallent (o de Flix) no ha de ser fàcil: heretes problemes gestats per molts anys. I passa que tothom cau en el xantatge dels llocs de feina. Sembla que si vas contra el runam vas contra els treballadors. És molt pervers, tot plegat.

Vull la teva col·laboració

Tenim un compromís amb tu. Entenem el periodisme com un combat diari. I necessitem del teu suport.

Per a tu fer-te subscriptor és un esforç petit, però per a nosaltres el teu suport ho és tot.

Ajuda VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb