Anna Erra estrena la nova gimnàstica de Junts

No hi ha hagut bateig. Només relleu. Un canvi gairebé administratiu, sense pompa ni circumstàncies. Ningú no ha escenificat avui que Laura Borràs sigui la padrina de la nova presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, ni que Erra sigui la solució desitjada per Borràs. Una volta la mesa, obeint les ordres de la Junta Electoral espanyola, va retirar l’escó a la presidenta sortint, Junts va dir que el pas següent requeia a les seves mans: “El primer que hem de fer és informar la presidenta i escoltar què vol fer.” Borràs, doncs, sembla haver decidit de no tensar la corda: ni forçar la vacant, ni enfrontar-se amb ERC, que fa temps que volia despatxar la situació, ni tampoc sembrar un conflicte dins el seu partit. De la tribuna estant, ja ex-diputada, ja ex-presidenta, Borràs ha sotjat la cambra durant tota la sessió, com en les pel·lícules on el mort té l’oportunitat de veure el seu propi funeral.

De fet, el perfil d’Erra és prou contraposat al de Borràs per enviar el missatge que s’acaba una era. Borràs és barcelonina, amb arrels a Sant Cugat del Vallès, nouvinguda a la primera fila política tot i haver estat directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i es declara “filla del Primer d’Octubre”. Erra és de la Catalunya interior, amb una vocal neutra intensa, majoria absoluta a Vic, militant de Convergència, després del PDECat i ara, de Junts, pròxima a Jordi Turull. Erra ho ha reivindicat i tot: “Precisament perquè sóc d’una comarca com Osona, vull remarcar […] que no podem perdre mai de vista la totalitat del nostre país.” Borràs es va pronunciar en contra del pacte a la Diputació de Barcelona, amb l’excusa que l’havia segellat David Bonvehí: “Amb els partits que representen el 155 i el Catalangate no s’hi pot pactar.” L’any 2015, Erra va pactar per sorpresa a Vic amb el PSC. Avui, mentre es produïa la substitució a la presidència, arreu del país s’estenen com una taca d’oli els pactes entre Junts i els socialistes.

Erra ha entrat al ple acompanyada de l’encara batllessa de Girona, Marta Madrenas, i, en sortir-ne, ha parlat breument amb Albert Batet, president del grup parlamentari, i ha baixat l’escalinata acompanyada del cap de protocol. Amb la seva antecessora tan sols se l’ha vista al final de tot, en un acte prescriptiu al despatx en què Borràs li ha lliurat una carta que el president Francesc Farreras va enviar al parlament de l’exili estant. Davant un eixam de càmeres, Borràs li ha fet la breu explicació protocol·lària. S’han assegut al sofà i, en veu molt baixeta, han intercanviat quatre paraules. Després, amb els periodistes fora de l’habitació, la conversa ha prosseguit en privat. Ha estat un moment gèlid, parc, poc natural. El mateix que hi ha hagut tot el migdia al parlament. L’ambient era gris, un pur tràmit. Sense gaire preàmbul, els diputats han votat mentre se’n llegien els noms, un per un. Han anat al gra. Tanta pressa hi havia que un dels secretaris de la mesa, Ferran Pedret, murmurava: “Vaig més lent perquè si no…” Poc després, l’ha seguit Aurora Madaula: “Va, una mica de pressa… S’han acumulat aquí.”

El discurs d’Erra ha estat un exemple de la gimnàstica que Junts per Catalunya ha començat a fer després de sortir del govern, l’octubre passat. En la forma, un puntillisme de ressonàncies rupturistes –com més va més esbravades, com un refresc que perd el gas. La frase “la meva presidència parteix d’una anomalia democràtica” ja sembla integrada als codis de la Generalitat. El compromís que Borràs tornaria a ocupar el lloc si la justícia la restituís fa pensar en el mateix que va dir el president Torra del president Puigdemont, i en el mateix que van dir els consellers d’aquell govern respecte dels anteriors. La denúncia d’uns “atacs il·legítims i ingerències inacceptables” no va acompanyada de cap solució concreta més que una crida a la desjudicialització. La declaració de principis que cal fer política “sobre la base del respecte al dret de l’autodeterminació, com va ser el Primer d’Octubre” es limita a això, una declaració de principis. L’aplaudiment a la presidenta Forcadell ja és també habitual, però de moment ningú no en segueix les petjades. L’agraïment a Borràs per haver defensat els drets dels diputats queda ben esblaimada, amb el record de Pau Juvillà.

En la forma, doncs, Erra ha llançat prou polsim màgic perquè el canvi de to no sigui escandalós. En el fons, les frases més avorrides representen bé el nou cicle que ara s’obre a Junts i a la política catalana en general. Erra té un missatge per als abstencionistes: “Crec profundament en les nostres institucions nacionals.” També es va normalitzant l’eufemisme sobre la tardor del 2017: “Aquest parlament ha estat escenari d’algunes situacions complicades i desitjades que tots sabem i recordem.” La lectura sobre què cal fer a partir d’ara demana creure en l’autonomia: “Hi ha un conflicte polític que només es pot resoldre mitjançant la política i el respecte a les institucions democràtiques.” “Hem de normalitzar el país políticament i eradicar definitivament les injustícies que hem patit”, diu Erra, però què vol dir, normalitzar el país? “El Parlament de Catalunya és el lloc idoni per a parlar entre tots, per a buscar acords, per assolir una entesa que ens permeti superar la situació actual i avançar”, però avançar cap on, si l’autodeterminació ja és “la base” i no pas l’horitzó?

La nova presidenta ha reivindicat la llengua catalana, que “continua essent minoritzada en el seu domini lingüístic”, i ha demanat que els diputats hi parlin, hi escriguin, hi llegeixin i hi debatin. Hi ha insistit molt, en la idea. El parlament és un lloc per a parlar i debatre de tot. “No pas per a fer-hi partidisme”, ha dit. Al capdavall, Erra ha fet una elegia a la concòrdia que tranquil·lament pot haver complagut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el cap de l’oposició, Salvador Illa: “El Parlament de Catalunya és el lloc idoni per a parlar entre tots, per a buscar acords, per assolir una entesa que ens permeti superar la situació actual i avançar.”

A la pàgina web de Junts per Catalunya, per cert, ja fa temps que ha desaparegut una secció específica dedicada a la presidenta del partit. “La Laura”, es deia.