Tribunal d'Estrasburg

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Les causes obertes sobre l’estat espanyol des de l’exterior s’han multiplicat aquests darrers mesos arran de la voluntat del govern espanyol d’ocultar diversos crims i de negar-se a investigar-los, i també per l’exili de diversos processats que cerquen una justícia més independent a l’àmbit internacional.

Hi ha causes per delictes com ara els crims del franquisme, la corrupció de la monarquia i el paper dels serveis secrets, que són investigades a Andorra, l’Argentina, el Regne Unit, Bèlgica, Suïssa, com també a escala europea, al marge o fins i tot en contra dels tribunals i les autoritats espanyoles.

La fugida de Juan Carlos arran d’una investigació a Suïssa

El rei emèrit espanyol, Juan Carlos de Borbó, s’ha establert als Emirats Àrabs Units després de l’obertura d’una investigació a Suïssa per corrupció durant el seu regnat. Suïssa té convenis d’extradició amb la majoria d’estats, fet que ha portat l’ex-monarca espanyol a anar-se als Emirats Àrabs.

La investigació suïssa s’obre arran de la ‘donació’ de cent milions de dòlars que Juan Carlos va rebre de l’Aràbia Saudita, que se sospita que podia ser una comissió per haver adjudicat a empreses espanyoles la construcció del TGV a la Meca. Arran d’això la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol ha obert també una investigació i Òmnium Cultural ha presentat una querella i ha demanat a les autoritats suïsses que bloquin aquests diners.

El fiscal Yves Bertossa té un llarg historial de detencions de personatges poderosos i centra la investigació a determinar si hi ha estructura financera per a emblanquir diners de la corrupció i ocultar patrimoni.

Entre les causes contra Juan Carlos també hi ha una denúncia al Regne Unit de Corinna Larsen, la seva ex-amant, per un delicte d’assetjament i amenaces. Els tribunals britànics investigaran si el rei emèrit espanyol va fer servir el CNI, el servei d’intel·ligència espanyol, per a cometre espionatge i extorsió, perquè Larsen assegura que alguns agents han entrat a casa seva en cerca de documentació.

Andorra investiga l’operació Catalunya

La Batllia d’Andorra –el màxim òrgan judicial andorrà– ha admès a tràmit una querella presentada per Drets i per l’Institut de Drets Humans d’Andorra contra l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, els ex-ministres Cristòbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, l’ex-secretari d’estat d’Interior Francisco Martínez i l’ex-director de la policia Ignacio Cosidó.

A la querella s’acusa els dirigents espanyols d’haver pressionat les autoritats andorranes i els responsables de la Banca Privada d’Andorra (BPA) en cerca de suposats comptes bancaris de dirigents independentistes. Segons que sembla les autoritats espanyoles van amenaçar de tancar el banc i la seva filial espanyola, Banco Madrid. De fet, ambdós bancs van ser tancats al cap de pocs mesos.

Cal recordar que la causa al Tribunal Suprem espanyol contra Fernández Díaz per les declaracions en què reconeixia l’operació Catalunya havia estat arxivada ràpidament perquè els jutges van considerar que l’enregistrament podia haver estat manipulat.

L’Argentina i els crims del franquisme

La causa argentina contra els crims franquistes va començar el 14 d’abril de 2010 amb dues querelles, i d’ençà de llavors ha anat augmentant fins a incloure centenars de casos entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977, que són investigats per la jutgessa María Romilda Servini de Cubría, qui s’acull al principi de jurisdicció universal.

Les querelles són de familiars d’afusellats i assassinats, torturats o víctimes d’empresonament, entre els quals hi ha el cas de Salvador Puig Antich, executat amb garrot vil el 2 de març de 1974.

L’estat espanyol ha posat traves a la investigació: al·lega que els delictes han prescrit i que la llei d’amnistia espanyola del 1977 ho impedeix; tanmateix, la jutgessa Servini defensa que són crims contra la humanitat i que, per tant, no prescriuen mai. De la mateixa manera, el Comitè de Drets Humans de l’ONU ha declarat que les amnisties relacionades amb violacions greus són incompatibles amb el pacte dels drets humans.

El tribunal argentí va demanar l’extradició de vint encausats, entre els quals el governador civil de Barcelona i ministre franquista Rodolfo Martín Villa. Tanmateix, el govern espanyol n’ha denegat oficialment l’extradició i refusa de col·laborar en la investigació contra els crims del franquisme.

Valtònyc i Lluís Puig cerquen justícia a Europa

El cas del raper Josep Miquel Arenas ‘Valtònyc’ arriba ara al Tribunal Constitucional de Bèlgica arran de la demanda d’extradició de l’estat espanyol per enaltiment del terrorisme. Valtònyc es va exiliar a Bèlgica el 2018 després de ser condemnat a tres anys i mig de presó per les lletres de diverses cançons que va escriure i carregar a internet.

Les autoritats espanyoles van demanar-ne l’extradició automàtica marcant la casella de ‘terrorisme’ al formulari de l’euroordre i, més tard, aplicant-hi el codi penal de manera retroactiva, petició que va ser tombada pel Tribunal de Luxemburg.

Després d’una primera negativa a extradir-lo, ara el Tribunal d’Apel·lació de Gant ha consultat el Tribunal Constitucional belga sobre si el delicte d’injúries a la corona atempta contra el dret fonamental de la llibertat d’expressió. Una decisió que crearà jurisprudència a Bèlgica.

La justícia belga també ha negat l’extradició del conseller Lluís Puig perquè considera que el Tribunal Suprem espanyol no és competent per a demanar-la. Tot i això, encara hi ha dret de recurs. Amb aquesta, ja són tres les extradicions que demana el Suprem, tot i que és la primera que es resol perquè les anteriors havien estat retirades. Les peticions d’extradició de Carles Puigdemont i Toni Comín, actualment eurodiputats, es mantenen congelades perquè tenen immunitat, igual que Clara Ponsatí, que té interposada una demanda d’extradició al Regne Unit.

Finalment, a Bèlgica hi ha una causa contra el magistrat Pablo Llarena per haver vulnerat la llibertat d’expressió dels membres del govern exiliats, a més dels procediments judicials i la presumpció d’innocència durant la fase d’instrucció.

La justícia europea i el cas de Junqueras

El vice-president Oriol Junqueras va aconseguir una sentència històrica del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Estrasburg, que reconeixia que els eurodiputats tenen immunitat d’ençà que es proclamen els resultats oficials de les eleccions europees, una decisió que ha creat jurisprudència i que ha permès a Puigdemont, Comín i Ponsatí de prendre l’acta d’eurodiputat.

Tanmateix, el Parlament Europeu va deixar vacant el seient de Junqueras perquè la inhabilitació del Tribunal Suprem espanyol s’havia dictat abans de la sentència d’Estrasburg. Junqueras ha presentat una querella contra David Sassoli, president del Parlament Europeu, davant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), per la pèrdua de condició de diputat comunitari. Una decisió favorable del tribunal podria fer-li recuperar la immunitat parlamentària.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.