30.07.2026 - 19:20
|
Actualització: 30.07.2026 - 19:21
El govern d’Andorra ha aprovat el reglament que regularà el referèndum consultiu sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. El text estableix les normes de la convocatòria, la campanya, les modalitats de vot i l’escrutini, però encara no concreta ni la data de la consulta ni la pregunta que hauran de respondre els ciutadans.
El referèndum serà consultiu des del punt de vista jurídic, tal com preveu la constitució andorrana, però el govern s’ha compromès a considerar-ne políticament vinculant el resultat. Això significa que, si guanya el no, l’executiu no continuarà el procés d’aprovació de l’acord. “Es tracta d’un referèndum consultiu, com queda previst a la constitució”, ha dit el cap de govern, Xavier Espot. “Nosaltres hem dit que serà políticament vinculant i culminarà el procés d’aprovació o no de l’acord d’associació amb la Unió Europea.”
El reglament desenvolupa la llei qualificada del règim electoral i del referèndum i s’ha elaborat en el marc del Pacte d’Estat per a l’Acord d’Associació. Hi han participat les forces polítiques favorables al procés d’acostament a la Unió Europea i els representants dels sectors socials, econòmics i professionals adherits al pacte.
Qui decidirà la data i la pregunta?
La data de la consulta i la redacció de la pregunta correspondran al govern, però necessitaran l’acord del Consell General. La papereta inclourà una sola pregunta i tres opcions: sí, no o vot en blanc. La votació es farà als col·legis electorals habilitats pels comuns a cada parròquia. Hi podran participar els ciutadans andorrans majors d’edat inscrits al cens electoral, amb les mateixes modalitats de vot que en unes eleccions generals: vot presencial, vot judicial per correu, dipòsit judicial i, quan sigui aplicable, vot per delegació.
El reglament reprodueix bona part del funcionament d’unes eleccions ordinàries. Regula la constitució de les meses i de la junta electoral, la presència d’interventors i el procés de recompte. L’escrutini es farà mesa per mesa i el govern farà el recompte nacional i proclamarà el resultat.
La campanya tindrà una durada d’entre deu dies i quinze. A diferència d’unes eleccions, no hi participaran únicament els partits polítics: també s’hi podran inscriure grups d’electors constituïts per defensar una de les opcions. Totes les candidatures validades hauran de disposar dels mateixos mitjans i garanties.
Una consulta vinculant políticament, però no jurídicament
El caràcter consultiu del referèndum ha estat un dels punts més discutits durant la preparació del reglament. El president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, ha defensat que no calia reformar la llei per fer jurídicament vinculant la consulta, perquè el compromís polític del govern és suficient i permet de preservar les funcions dels òrgans constitucionals.
L’ex-cap de govern i representant de Progressistes-SDP al Pacte d’Estat, Jaume Bartumeu, també ha assumit el compromís de respectar el resultat de la consulta. El text ha estat validat pels integrants del pacte, però els partits que s’oposen a l’acord o que reclamen una consulta immediata han mantingut discrepàncies sobre el calendari i les condicions del referèndum.
Concòrdia i Andorra Endavant han reclamat reiteradament que els ciutadans siguin consultats abans que l’acord sigui ratificat definitivament. També han advertit que no s’haurien de convocar eleccions generals abans del referèndum. El govern, en canvi, ha defensat que la consulta s’ha de fer sobre un text signat i consolidat, per evitar que els ciutadans votin sobre un acord que encara pugui canviar.
Uns quants experts en dret internacional també han advertit que convocar la consulta abans de la signatura podria crear problemes de legitimitat o fins i tot obrir la porta a impugnacions, perquè l’objecte sotmès a votació encara no seria definitiu. Segons aquests juristes, el caràcter políticament vinculant no exigeix necessàriament cap modificació legislativa.
L’acord es preveu signar al setembre
L’aprovació del reglament arriba dues setmanes després que el Consell de la Unió Europea autoritzés la signatura i l’aplicació provisional de l’acord d’associació amb Andorra i San Marino. Els estats membres tenen previst de fer-ne la signatura prèvia durant el setembre, i la signatura formal de la Unió Europea, Andorra i San Marino és prevista per a final d’aquell mateix mes.
Després de la signatura, el Parlament Europeu haurà de donar-hi el consentiment i l’expedient tornarà al Consell de la Unió Europea perquè en faci l’aprovació formal. L’acord, negociat des del 2015 i tancat tècnicament el desembre del 2023, permetria que Andorra participés àmpliament en el mercat interior europeu, amb adaptacions específiques relacionades amb la dimensió, la població i la situació geogràfica del país.
L’executiu andorrà havia anunciat inicialment que el reglament s’aprovaria durant el primer trimestre del 2026, però l’aprovació s’ha endarrerit fins a final de juliol. Espot s’havia compromès al debat d’orientació política del juny a tenir-lo enllestit abans no acabés el mes. Aquest retard no impedeix encara el calendari polític del govern, perquè la consulta depèn de la signatura de l’acord. Espot ha defensat que el referèndum s’ha de celebrar abans de les eleccions generals, però ha descartat de fer coincidir totes dues votacions. La data definitiva dependrà, doncs, de l’avenç del procediment europeu i de l’acord que el govern aconsegueixi al Consell General sobre la convocatòria i la pregunta.
Amb l’aprovació del reglament, Andorra ja disposa del mecanisme electoral necessari. Allò que encara falta és la decisió política més delicada: determinar quan es votarà, com es formularà la pregunta i en quin moment exacte del procés europeu els ciutadans hauran de decidir si accepten o rebutgen l’acord.
