21.09.2026 - 21:40
|
Actualització: 21.09.2026 - 22:37
The Washington Post · Evan Halper, Rachel Chason i Joyce Sohyun Lee
Els analistes coincideixen a pronosticar que la guerra de l’Iran sembla abocada a una nova fase que es traduirà aviat en grans pujades de preu per a la benzina i el gasoli, tot i les garanties del govern Trump en sentit contrari.
L’atac huti de la setmana passada contra l’oleoducte Est-Oest de l’Aràbia Saudita –juntament amb els atacs continus de l’Iran contra la infrastructura petroliera de la regió i el desplomament del trànsit marítim a través de l’estret d’Ormuz– amenacen de convertir l’episodi de tensió en el transport marítim en una crisi molt més àmplia per al mercat mundial de petroli.
L’oleoducte, d’uns 1.200 quilòmetres de longitud, és la principal alternativa terrestre de l’Aràbia Saudita a l’estret d’Ormuz, atès que connecta els jaciments petrolífers de l’est amb les terminals d’exportació de la mar Roja.
El secretari d’Energia dels Estats Units, Chris Wright, afirmà la setmana passada que l’oleoducte tornaria a entrar en funcionament en qüestió de dies; la Casa Blanca, per la seva banda, ha destacat que el trànsit de petroliers a l’estret d’Ormuz havia repuntat aquestes darreres setmanes.
No obstant això, els analistes que han examinat les imatges dels danys a l’oleoducte coincideixen a pronosticar interrupcions de subministrament significativament més llargues, cosa que probablement es traduirà en preus més alts a curt i mitjà termini. Les organitzacions de seguiment del trànsit marítim, per la seva banda, diuen que el trànsit de petroliers a l’estret d’Ormuz és molt més baix que no pas afirma el govern Trump.
Andrew Lipow, consultor que assessora clients en matèria de protecció i reparació d’infrastructures petrolieres, explica que les fotografies de l’oleoducte posteriors a l’atac “mostren danys considerables” i que és probable que les reparacions “triguin un mes o dos”.
“Hauran de substituir canonades, vàlvules i tot el sistema elèctric. No parlem d’anar a la ferreteria i comprar les tres o quatre peces que et falte”, assenyala.
Les imatges de satèl·lit analitzades per The Washington Post mostren danys extensos i significatius, pel cap baix, en dues de les estacions de bombament que es troben al llarg del recorregut de l’oleoducte. En una imatge del satèl·lit del 10 de setembre d’una d’aquestes estacions s’observava una columna de fum fosc prou gran per a veure’s de l’espai estant.
La caiguda de les exportacions regionals de cru, afegida als atacs iranians contra les refineries del Llevant i els atacs d’Ucraïna contra les refineries de Rússia, han empès els analistes a advertir de nous augments de preus.
Tom Kloza, assessor en cap d’energia de Gulf Oil, predigué la setmana passada a X que veuríem pujades de preu “vertiginoses a les benzineres, tant per a la benzina com per al gasoil”. I afegí: “Els preus del combustible encara s’han d’ajustar a pujades anteriors al mercat majorista.”
“Cordeu-vos el cinturó”, escrigué dimecres passat Patrick De Haan, cap d’anàlisi del mercat petrolier del portal especialitzat GasBuddy. “La benzina i el dièsel estan destinats a repuntar en els pròxims dies.”
L’alça de preus al mercat energètic mundial s’explica, en gran manera, per les represàlies de l’Iran i els seus aliats regionals als atacs i la guerra de desgast econòmic decretada pels Estats Units –incloent-hi un blocatge naval i l’enduriment del règim de sancions internacionals– contra el país.
Lluny de rendir-se, l’Iran i els seus aliats han esdevingut com més va més agressius a mesura que el conflicte s’ha anat enquistant.
L’Aràbia Saudita ha atribuït l’atac contra l’oleoducte Est-Oest a milícies iraquianes alineades amb l’Iran. Aquests darrers dies, els rebels hutis –també alineats amb l’Iran– han intensificat els atacs contra la infrastructura petroliera saudita i han recuperat el control de la costa iemenita en una ofensiva llampec. A la pràctica, els guanys territorials dels houthis al Iemen atorguen a l’Iran control directe sobre el trànsit marítim a l’estret de Bab el-Màndeb, a la mar Roja, d’un valor estratègic semblant al d’Ormuz.
Dimecres passat, les tensions entre l’Aràbia Saudita i els hutis s’agreujaren encara més: el grup rebel iemenita afirmà que havia derrocat un avió F-15 saudita; Riad, per la seva banda, acusà els hutis d’haver perpetrat un atac amb drons prop de la Meca, lloc sagrat de l’Islam. Tanmateix, el grup negà l’autoria de l’atac.
L’escalada ha fet empitjorar –encara més– els càlculs dels analistes, que han hagut de revisar a l’alça l’evolució de preus prevista aquest estiu mateix.
L’escalada militar al golf Pèrsic arriba després de set mesos de guerra, en un moment en què la fi del conflicte, atès l’estancament de les negociacions diplomàtiques entre Teheran i Washington, sembla més lluny que mai.
Trump ha provat de tret importància a l’ofensiva huti, tot assegurant que “tot anirà bé”.
Els preus del combustible als Estats Units han augmentat tan de pressa, de fet, que els responsables del sector ja comencen a preparar-se per a una possible intervenció de la Casa Blanca o del Congrés dels Estats Units. Una de les poques opcions de què disposen les autoritats nord-americanes per a frenar l’espiral de preus seria prohibir l’exportació de gasoil, una mesura que correria el risc de desfermar el caos als mercats internacional sense garantir necessàriament una reducció dels preus als Estats Units, atès que les refineries nord-americanes ja funcionen a plena capacitat.
El cap de la majoria republicana del Senat, John Thune, declarà la setmana passada que el congrés estava disposat a estudiar una mesura d’aquesta mena. “Estudiarem qualsevol proposta viable, però crec que una manera de desencallar la situació seria reconsiderar si cal continuar exportant la producció d’aquest país”, digué en declaracions a Bloomberg. “Si això alleugerirà la pressió sobre els preus, estic disposat a estudiar-ho”, afegí.
Alguns economistes adverteixen que prohibir l’exportació de gasoil nord-americà no farà sinó agreujar la crisi energètica, tant als Estats Units com a l’estranger.
“El problema del gasoil és un problema de capacitat de refinament i de la qualitat del cru, agreujat per una guerra”, escrigué a les xarxes Tracy Shuchart, economista en cap de la plataforma de comerç de matèries primeres NinjaTrader. “Una prohibició de les exportacions no resol cap d’aquests dos problemes; de fet, els empitjora tots dos.”
L’atac contra l’oleoducte Est-Oest també ha deixat en evidència la incapacitat dels Estats Units de protegir el trànsit d’energia al Golf. Mentre Riad continua sense aclarir quan reobrirà l’oleoducte, els responsables del sector es preparen per a nous atacs.
Els analistes assenyalen que al llarg de l’oleoducte hi ha diverses estacions de bombament vulnerables que podrien causar problemes encara més greus en cas de ser atacades.
Una anàlisi visual de The Washington Post revela que una tercera instal·lació petroliera –una planta d’emmagatzematge a granel d’Aramco en Abha, al sud-oest de l’Aràbia Saudita– també sembla que ha estat atacada aquests darrers dies. Un vídeo difós a les xarxes, i enregistrat a gran distància, mostra la planta envoltada de flames; les imatges de satèl·lit del 8 de setembre mostren una columna de fum d’uns trenta quilòmetres de longitud, pel cap baix, que s’eleva de la planta. Un seguit de fotografies del 9 de setembre revelen que sis tancs d’emmagatzematge, pel cap baix, van ser objectiu dels atacs.
Brett Erickson, expert en geopolítica i membre del consell de l’Escola de Diplomàcia i Relacions Internacionals de la Universitat de Seton Hall (Estats Units), explica que l’oleoducte Est-Oest ha estat “el gran protagonista” de la crisi. Els hutis també han atacat unes quantes instal·lacions petrolieres més a l’Aràbia Saudita.
Dimecres passat, sense anar més lluny, els hutis reclamaren l’autoria d’un atac aeri contra unes instal·lacions d’Aramco a Yanbu, a l’Aràbia Saudita. “Ha quedat clar que l’Aràbia Saudita és incapaç de protegir la seva pròpia infrastructura”, diu Erickson.
“No és casualitat que els hutis i les milícies iraquianes no hagin tornat a atacar l’oleoducte”, assenyala. “El veritable cop de gràcia serà deixar que la infrastructura estigui gairebé reparada i, aleshores, tornar a atacar. Aquí és on la situació esdevindria perillosa de debò.”
Dimecres, el Sistema d’Informació sobre Incendis de la NASA també detectà una gran flamarada a la refineria d’Aramco al port de Yanbu, on desemboca l’oleoducte Est-Oest, però The Washington Post no ha pogut verificar-ne l’origen.
Bob McNally, fundador de la consultora Rapidan Energy Group i assessor en matèria d’energia del govern George W. Bush, prediu que l’Iran “continuarà provant d’encarir el preu del petroli per pressionar Trump a rendir-se”.
En aquest sentit, McNally reconeix que els Estats Units han estat capaços de garantir el pas de certes naus a través de l’estret d’Ormuz, en desafiament de les constants amenaces iranianes, però que aquests avenços han quedat completament contrarestats pels atacs a la infrastructura petroliera saudita.
L’oleoducte Est-Oest ha estat clau a l’hora d’evitar que el preu del cru s’encarís encara més després de l’esclat de la guerra de l’Iran. McNally, en aquest sentit, presenta la infrastructura com una de les potes del tamboret que ha ajudat a pal·liar l’impacte econòmic de la clausura de l’estret d’Ormuz.
Les altres dues potes, continua, han estat la caiguda de les importacions de petroli per part de la Xina –un fet que ha ajudat a alleugerir sensiblement l’escassetat mundial de petroli– i el fet que tant els Estats Units com altres països hagin alliberat centenars de milions de barrils de les reserves d’emergència de petroli. Ara, tanmateix, les reserves de les grans economies es troben pràcticament exhaurides; les importacions xineses de petroli han repuntat i l’oleoducte Est-Oest ha quedat fora de servei. Mentrestant, el trànsit marítim a través de l’estret d’Ormuz continua lluny del nivell d’abans de la guerra.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb