L’efecte inquietant de la fúria de la dreta mediàtica i política espanyola contra Pedro Sánchez

  • Anàlisi de l'agressivitat dels mitjans i partits de dretes espanyols contra Pedro Sánchez per la negociació d'un relator amb el govern català

Josep Casulleras Nualart
06.02.2019 - 21:50
Actualització: 07.02.2019 - 09:39
VilaWeb

Una imatge amb les cares d’Albert Rivera, Pablo Casado i Santiago Abascal per a il·lustrar una notícia de l’ABC amb aquest titular: ‘PP, Ciutadans i Vox convoquen una protesta diumenge a Madrid per dir prou a Sánchez’. I un subtítol que ho diu tot: ‘Casado es posa en contacte amb Rivera i Abascal per a coordinar la resposta dels partits de centre-dreta a la “traïció” de Sánchez.’ Els partits de centre-dreta, diu el diari. El fet cert és que els partits de la dreta espanyola exhibeixen sense complexos la voluntat d’acord i d’acció conjunta amb un partit d’extrema dreta com Vox. I la fotografia més clara d’això es veurà aquest diumenge a la plaça de Colón de Madrid contra ‘el relator’. Una manifestació que concentra tota la fúria desfermada aquests dos últims dies per la premsa de dretes espanyola arran de la negociació amb el govern català de la figura d’un mitjancer per a les reunions entre partits, i que ha acompanyat una campanya de desqualificacions que ha anat més lluny que mai per part de Ciutadans i PP contra Pedro Sánchez.

Vegeu, si no, algunes portades d’avui i d’ahir:

La tria del vocabulari per a atacar Sánchez és molt contundent. I molt calculada. Perquè arriba just abans de la setmana en què començarà el judici al Tribunal Suprem espanyol contra els presos polítics. ‘Alta traïció’, ‘humiliació’, ‘claudicació’, ‘genuflexió davant els independentistes’, ‘cessions’… La dreta espanyola se sent forta i engega l’artilleria. ‘Pedro Sánchez humilia l’estat acceptant un mitjancer amb Torra’, titula El Mundo, que en l’editorial –’Pedro Sánchez abusa de la nostra paciència’– fa l’enèsim símil amb el País Basc. Aquesta vegada, a propòsit dels vint-i-un punts del president Torra proposats a Sánchez: ‘L’anomenada internacionalització del conflicte és una vella fantasia batasuna. Acceptar que existeix una querella històrica entre dues realitats diferenciades en peu d’igualtat és pitjor que assumir el marc mental del nacionalisme.’

El Español també va per aquí. A l’article ‘Sánchez, agenollar-se davant el notari’, el diari de Pedro J. Ramírez diu: ‘El document de Torra és en realitat un full de ruta semblant a l’anomenada alternativa KAS encoratjada pel món abertzale durant la transició. Les 21 mesures es resumeixen en l’intent de separar una Catalunya democràtica d’una Espanya franquista.’ I per més que Sánchez digués al desembre, quan va rebre el document de Torra en la reunió del Palau de Pedralbes, que ni se’l miraria, aquests diaris l’utilitzen per a acusar-lo d’estar disposat a negociar el trencament d’Espanya. ‘És l’enèsima claudicació de Sánchez’, rebla El Español, que conclou: ‘Tenim davant una rendició irreparable i sense precedents. És intolerable que es violenti el principi de jerarquia d’un estat, de manera que el govern espanyol hagi de recórrer a verificadors per a dialogar amb un executiu regional. En quaranta anys no s’havia vist res d’igual […]. Realment, el separatisme li té la mesura ben presa.’

Per això mateix Sánchez és un traïdor també per a La Razón. ‘Si sobre aquesta base s’ha d’establir un diàleg sense límits i sense condicions, Sánchez té un greu problema i el té també Espanya. En aquestes condicions, per pur sentit de la responsabilitat, no es pot continuar mantenint aquesta legislatura. Sánchez ha sobrepassat totes les línies, degradant la vida política i el sentit de la lleialtat institucional.

El president espanyol no se salva ni tan sols dels opinants més pròxims al PSOE. Àngels Barceló l’acusa de ‘fer seus els arguments dels independentistes’ i donar-los la raó. ‘La propaganda independentista ha de ser combatuda amb arguments.’ ‘No tot s’hi val per a aprovar el pressupost.’ I el convida a convocar eleccions:

I Iñaki Gabilondo diu a Sánchez que Torra li ha marcat un gol per l’escaire. I aprofita l’avinentesa per insistir a dir, com Barceló, que Espanya és un estat plenament democràtic.

En aquesta crisi política es fa evident la construcció d’un corrent d’opinió a l’estat espanyol que molt probablement es mostrarà amb cruesa durant el judici contra els presos polítics que és a punt de començar: un blindatge discursiu que no acceptarà cap crítica envers l’estat de dret espanyol ni envers la justícia, i una exacerbació de l’agressivitat de la dreta i de l’extrema dreta, fins a l’extrem d’apropiar-se el constitucionalisme, fet dogma, i expulsar-ne no únicament Podem sinó també el PSOE. En veurem la primera mostra aquest cap de setmana.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any