El govern d’Illa comença un tercer curs complicat, amb urnes i revolts tancats

El govern del president Salvador Illa comença el tercer curs amb una reunió, divendres i dissabte, al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Os de Balaguer. És la cinquena d’aquesta mena d’ençà que Illa va arribar al poder: el govern ja s’ha reunit al monestir de Poblet, al santuari de la Vall de Núria, al vilar rural d’Arnes i al Món Sant Benet. Hi ha un fil històric i religiós que relliga totes aquestes seus, però de fet també emmascara una certa filosofia empresarial de la construcció d’equips, com en les Jornades Directives de la Generalitat de Catalunya, en què Illa i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, fan cada pocs mesos discursos instructius i motivacionals per als alts càrrecs de l’administració.

Els dos dies de concentració a les Avellanes serviran al govern per a agafar aire abans d’uns mesos que no seran plàcids. El primer plat fort serà la crisi de l’ensenyament. El curs anterior es va acabar amb un terratrèmol: l’onada de mobilitzacions dels mestres contra la precarietat a les aules s’havia desbocat arran del refús que va generar l’acord unilateral del govern amb Comissions Obreres i la UGT, sindicats minoritaris al ram, i va culminar amb un altre refús, setmanes més tard, a l’acord del departament amb la USTEC. En el nou curs hi pot haver rèpliques intenses. El mateix dia de represa de les classes, el 8 de setembre, hi ha convocada una vaga, i més d’un miler de centres mantenen ara mateix que no hi haurà colònies ni excursions durant el curs. El govern admet que està preocupat, però de moment no s’ha assegut a negociar amb els sindicats que mantenen la mobilització i continua entestat a defensar l’acord que la majoria de mestres sindicats va refusar.

Les primeres setmanes del curs, el govern també haurà de passar per un parell de sorramolls: la reforma del finançament, pendent del Consell de Política Fiscal i Financera amb la resta d’autonomies, que es reuneix el 4 de setembre, i la reunió amb la comissió bilateral amb el govern espanyol per a certificar el traspàs parcial de la línia R1 de Rodalia, que és tot just la primera pedra d’una operació que ja fa gairebé tres anys que està en marxa, que pel camí ja s’ha desfigurat –la nova empresa continuarà dins el grup RENFE– i que no s’acaba de desencallar. A més, l’estat pobre de la infrastructura ferroviària continua causant tot sovint incidències i retards que poden posar al govern nous exàmens sorpresa. Als del curs passat no va obtenir bona nota.

Per una altra banda, el debat migratori protagonitzarà previsiblement les setmanes que vénen. La crisi a Ceuta afecta sobretot el govern espanyol, que n’acaba d’assumir el comandament únic, però els governs autonòmics hi diran la seva dijous, en una conferència sectorial d’infància sobre Ceuta on s’abordarà sobretot la coordinació de l’acollida dels menors d’edat que s’han quedat en territori de l’estat espanyol. I, quant a l’habitatge, una de les matèries més delicades i que el govern diu que situa com a prioritària, s’haurà d’aclarir el futur de la llei contra les compres especulatives d’habitatge. De moment, s’ha frenat per un dictamen negatiu del Consell de Garanties Estatutàries, però és previst que es reprengui aviat amb la recerca de noves fórmules.

La resta de sismes es faran més intensos a la primavera: les eleccions municipals del 23 de maig i les eleccions espanyoles, encara sense data, poden trastocar seriosament el panorama polític. El president haurà de prendre decisions importants mesos abans: la que genera més expectació és el futur de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, també portaveu del govern. La probabilitat que sigui candidata del PSC a l’Ajuntament de Girona és elevada, però no absoluta. Un adéu de Paneque podria marcar un punt d’inflexió del primer tram de la presidència d’Illa: la consellera concentra tres àrees fonamentals i ha hagut de navegar per un bon grapat de crisis. El parlament n’ha demanat dues vegades la dimissió pel desgavell de Rodalia i els Comuns, socis del govern, han demanat que, pel cap baix, li restin competències. 

Si Paneque abandona el govern, el moment podria servir per a fer-ne una remodelació de més abast, tal com demanen Esquerra Republicana i els Comuns. Fins ara hi ha hagut tan sols un canvi: el 20 de juliol passat, l’endemà de la victòria de la selecció espanyola de futbol, Illa va substituir la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, pel fins aleshores diputat Raúl Moreno, sense més explicacions que uns “motius personals” de Martínez Bravo. El Departament de Drets Socials ha estat un punt fràgil per al govern arran de l’escàndol de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, on es va revelar fa mesos que hi havia hagut irregularitats sistemàtiques en èpoques anteriors. L’últim període de sessions va concloure amb l’aprovació del dictamen d’una comissió d’investigació que hi reconeixia errors, però no n’identificava responsables polítics.

Independentment dels candidats i dels hipotètics canvis al govern, les eleccions municipals i les espanyoles poden imprimir canvis substancials en l’equilibri de forces polítiques al Principat. Les relacions amb Esquerra i els Comuns semblen estables, però els resultats del cicle electoral vinent en poden modificar els interessos. Les circumstàncies poden canviar molt: avui els socialistes governen alhora la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol. De moment sembla difícil que Jaume Collboni perdi la batllia de Barcelona, segons els sondatges, però si Pedro Sánchez ha d’abandonar la Moncloa, el president Illa perdria un aliat que ha estat fins ara fonamental. Un govern del PP o del PP i Vox a Madrid podria alterar el to i la posició del govern de la Generalitat. 

El govern té una cosa a favor: se’n va anar de vacances amb el primer pressupost al sarró. El 20 de juliol, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va publicar l’ordre perquè cada departament comencés a preparar l’elaboració dels nous comptes, però de moment és un pur tràmit. L’última negociació amb Esquerra i els Comuns es va allargassar molt i enguany, amb les urnes a la cantonada, els socis del govern tenen pocs incentius per a cedir una altra vegada.