La consellera Ana Barceló (Fotografies: Prats i Camps)

Vaccinar, vaccinar, vaccinar… Aquesta és l’obsessió, ara, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló. També ho és la xifra de casos, d’ingressats i de morts que cada dia arriba a la taula del despatx. Fem l’entrevista quan la incidència acumulada de casos per cent mil habitants és la més baixa de tot l’estat espanyol, quan les UCI es buiden de mica en mica i quan els hospitals poden començar a reprendre una certa normalitat, però la consellera Barceló no vol ser triomfalista. “Això no vol dir res”, diu. En qualsevol moment es pot girar la truita. Per això demana molta responsabilitat ara que arriben les vacances de Setmana Santa i de Pasqua.

Barceló explica que se sent escoltada quan fa propostes al Consell Interterritorial i nega desavinences amb la vice-presidenta Oltra a l’hora de gestionar la pandèmia a les residències de gent gran. A pesar de les dificultats i dels incompliments de les farmacèutiques, espera que a l’estiu, el 70% de la població del País Valencià puga estar immunitzada.

Com esteu, consellera?
—Bé. Estic bé.  Fa més d’un any que vivim en una situació complexa i complicada. Ara som en un altre cicle, que és continuar controlant la pandèmia i a la vegada poder augmentar el ritme de vaccinació. Són dues cares de la mateixa moneda.

Quin ha estat el pitjor dia de tots?
—El 15 de març [del 2020]


—Van coincidir un seguit de circumstàncies. El 14 va començar l’estat d’alarma. Ja havíem fet prou compareixences per a informar cada dia dels casos i dels morts i va coincidir amb la mort de la meua mare. Estava molt unida a ella i no me’n vaig poder acomiadar.

Aquest fet us va ajudar a posar-vos en la pell de moltes persones que no han pogut acomiadar els seus morts aquests mesos.
—Recorde que aquell dia, a la conferència de premsa, molt poca gent sabia el moment que passava personalment, però vaig voler recordar als ciutadans la importància d’aprofitar aquesta pandèmia per a retrobar-se i per a viure en família.

El 4 de gener hi havia 3.031 morts, i el 15 de febrer, ja eren 6.002. Com vàreu viure aquesta situació?
—Ho he viscut igual de malament durant tota la pandèmia. El que hi ha darrere de cada xifra és una persona i una família. Humanitzar les dades és molt important. Ho vius malament perquè veus que pràcticament entre el mes de gener i la primera setmana de febrer vam tenir un 50% de tots els morts de la pandèmia. És dur, perquè veus que el virus continua fent estralls, que continua afectant moltes persones amb un desenllaç fatal.

S'ha d'apel·lar a la responsabilitat, perquè el que ocorre dins les cases i en les reunions familiars, s'escapa del control de l'administració

S’haurien pogut evitar aquestes morts?
—Totes les mesures que es van implantar eren per a evitar la transmissió del virus. Després hi ha la situació i les patologies prèvies que puguen tenir les persones contagiades. Per això no ens cansem de dir que la cosa més important és prevenir i no emmalaltir, perquè en el moment que contraus la covid i arribes a l’hospital, comences a recórrer un camí que sempre és incert. Sempre, el nostre objectiu ha estat implantar mesures per a evitar la transmissió.

En un moment determinat, el govern valencià demanava més duresa en aquestes mesures, però el govern espanyol no ho va acceptar. S’haurien pogut salvar més vides?
—No necessàriament ha d’haver-hi una relació. Una part molt important depèn de la responsabilitat de la ciutadania. Podem implantar moltes mesures, però si no es compleixen… S’ha d’apel·lar a la responsabilitat, perquè allò que ocorre dins les cases i en les reunions familiars, s’escapa del control de l’administració. Per això sempre apel·lem a la responsabilitat. Jo sé que en aquestes ocasions sempre es diu “no es pot confiar en la responsabilitat, dicteu més mesures!” Més mesures? Quan veiem l’estatística de les infraccions, sempre hi ha persones que si les volen infringir, les infringeixen. Per això hem d’apel·lar a la responsabilitat dels ciutadans.

Ara hem vist com la millora de les dades ha estat molt contundent. Seria imperdonable una quarta onada?
—Totes les mesures que hem implantat coordinadament amb el Ministeri de Sanitat són per a evitar-ho. Són mesures que ens permeten d’evitar la mobilitat, com ara el tancament perimetral de les comunitats autònomes, que, per cert, ací és vigent des del 30 de novembre, ara fa prop de quatre mesos. Som el territori que fa més temps que té aquest perimetratge. Crec que les mesures que s’han implantat són per a evitar aquesta interrelació social. Després hi ha la part que depèn de cadascú.

Durant els primers dos mesos de l’any, la situació als hospitals comarcals com ara Xàtiva o Alcoi va ser molt dramàtica, quasi desesperada. Què fa la conselleria per a evitar que això torne a passar?
—S’ha demostrat que a pesar d’aquesta pressió assistencial, els hospitals han respost molt bé. Entre més raons, per la fortalesa dels equips directius i del conjunt del personal sanitari. Han fet un esforç enorme de reorganització interna per a poder habilitar nous espais. Els professionals han fet equip independentment de la seua especialitat. Des de la conselleria vull transmetre un agraïment a tots els professionals que van treballar en una sola direcció. Van reinventar espais per a poder-hi situar llits d’aguts. Com es pot evitar que torne a passar? Hem d’intentar que no hi haja transmissió del virus per a evitar l’ingrés a l’hospital. No hi ha cap més manera d’evitar una nova tensió assistencial.

Hem après a canviar les prioritats. Tota la societat ha après que la salut és bàsica i fonamental

S’hi posen mitjans físics?
—Feia molts anys que no s’invertia en els centres hospitalaris. Ara, en aquest any, tampoc no ho hem pogut fer. Per la pandèmia i per la suspensió dels tràmits administratius durant el temps que va durar l’estat d’alarma. Hem d’enfortir la sanitat pública amb tot allò que hem après d’aquesta pandèmia quan això s’acabe.

Què hem après?
—Ui! Moltíssimes coses! La primera, canviar les prioritats. Tota la societat ha après que la salut és bàsica i fonamental, i que cal invertir en la sanitat pública, defensar la sanitat pública i enfortir la sanitat pública. Quan la covid va arribar no teníem cap mapa. Ni ací ni a la resta del món. Les primeres potències mundials tampoc no han pogut adoptar decisions contundents per a evitar la transmissió. Les dades ho demostren. Amb l’evolució del virus hem après tots quines mesures tenen efecte, hem après a gestionar els centres hospitalaris, els recursos humans…  Ara, quan això s’acabe serà el moment d’establir totes les prioritats per a enfortir la sanitat.

Ja fa dies que les xifres són molt favorables. Temeu un repunt després de Pasqua com va passar després de Nadal?
—Tornem a la mateixa. Ací tenim unes mesures més restrictives que a la resta de l’estat. Per això, probablement, les dades són millors. Però això no vol dir res. Si el comportament no continua essent exemplar, evidentment, pot haver-hi una transmissió i podem arribar a una quarta onada. Aquesta és una de les poques comunitats on l’hostaleria i els bars tanquen a les sis de la vesprada. Repetesc que, des del 30 de novembre, tenim un tancament perimetral. No es tracta de comparar amb altres territoris. Senzillament, de l’interval que proposa el ministeri, nosaltres n’agafem la part més restrictiva. Això ens ha d’ajudar, juntament amb la responsabilitat i el comportament de la ciutadania, a no viure una onada com la que vam viure per Nadal.

Per Nadal es parlava molt de les pressions empresarials perquè no s’adoptassen mesures restrictives. Ara aquestes pressions s’han rebaixat?
—Hem mantingut un diàleg constant amb aquests sectors i jo crec que han entès perfectament quina és la situació i que havíem de fer baixar la transmissió per alleujar els hospitals i les UCI, que és el que més ens preocupa. I això és la imatge, el resultat de tota la lluita. Hem de tenir en compte, per exemple, que tenim la variant anglesa que té més transmissió. Tot això els ho hem traslladat i, per tant, en són conscients i han acceptat de mantenir les mateixes restriccions. El sector ha estat molt comprensiu a l’hora d’establir les mesures. Ells són ciutadans i també ho viuen amb preocupació. I també els ha tocat de prop la malaltia.

Quan anunciem els plans de vaccinació és perquè tenim la confirmació del ministeri. Quan els hem de canviar, ens causa una certa frustració

Heu parlat de la perimetració del País Valencià. Les entrades i les eixides per ports i aeroports, es vigilen prou?
—Sí que es vigilen, però com que l’espai Schengen no està tancat poden entrar. Però sí que hi ha més control. Quan véns d’un altre estat depèn de Sanitat Exterior i hi ha més control sobre la prova que has de dur feta.

I entre territoris de l’estat?
—També hi ha controls. Sempre hi ha la picaresca que algú ho vulga saltar sabent que no ha de viatjar perquè no és dins les excepcions que preveu l’estat d’alarma. Es vigila molt, però segurament hi ha vies o moments o dies determinats que és més complicat de fer el control. Per això dic que no sols necessitem un policia que ens vigile sinó la responsabilitat de saber que no hem de fer allò que no podem fer.

No us canseu d’anunciar plans de vaccinació que al remat no s’acaben complint?
—No ens en cansem. Quan anunciem els plans i diem quants vaccins arribaran és perquè en tenim la confirmació del ministeri. En tot cas, a vegades hi ha una certa frustració quan aquesta planificació canvia perquè Europa no ha rebut les dosis necessàries i Espanya no les ha pogudes repartir tampoc. No me’n canse. Ací hem d’estar constantment al peu del canó, mirant de programar per a poder vaccinar com més prompte millor. Canviem la planificació d’acord amb les comunicacions que ens dóna el ministeri.

Manteniu el pla de començar la vaccinació en massa el mes d’abril tal com va anunciar el president Puig?
—Ho va anunciar el president i ho va anunciar el ministeri. Veurem quants vaccins arriben. En aquests moments, quan tot un pla no depèn només de nosaltres, que en som els receptors, sinó que depèn de tercers, evidentment estem sotmesos a les variacions que puga haver-hi. A nosaltres ens agradaria que a l’abril poguéssem tenir una planificació perquè comptàssem amb uns lliuraments més estables. Encara és incert.

Què li passa a Europa amb la política de repartiment de vaccins?
—No ho sé. Ho ignore. Crec que la idea que Europa fos qui negociàs era bona. A més va invertir en molts laboratoris per a poder tenir moltes portes obertes. És una gran fita tenir un vaccí el mateix any que es declara la pandèmia. Encara recorde les tertúlies en què els experts deien que tardaríem tres anys o quatre. Ja els tenim! Ignore quines són les condicions. Però és evident que falla alguna cosa quan Europa no aconsegueix que arriben als països els vaccins compromesos amb els laboratoris.

Com és que al País Valencià encara hi ha un percentatge tan alt de persones més grans de vuitanta anys que no ha estat vaccinat?
—Presentar el pla de vaccinació per a més grans de vuitanta anys, no volia dir que en un dia es vaccinassen totes. He dit moltes voltes que fins a la segona setmana d’abril no hauran estat totes vaccinades. I això és perquè, afortunadament, tenim moltes persones més grans de vuitanta anys. Més de tres-centes mil. Som una societat longeva. Però és cert que vaccinem al ritme que ens fan arribar les dosis.

És difícil d’entendre que en una família l’àvia de vuitanta-cinc encara no haja rebut cap dosi i el seu nét de trenta, que és bomber o policia, ja està immunitzat.
—Hem de traslladar als ciutadans que no hi ha d’haver cap inquietud perquè tothom serà vaccinat. Faig una crida a la tranquil·litat.

Va ser un error interrompre la vaccinació amb AstraZeneca la setmana passada?
—Quan es va interrompre es féu amb la informació que tenia el ministeri que, en aquest cas, va preferir ser prudent. La informació arribava d’Alemanya i de més països de la UE i havia de ser analitzada per l’Agència Europea de Medicaments. Per tant, va ser prudent. Quan l’EMA va donar tota la seguretat es va reprendre.

Aquesta frenada ha contribuït a llevar credibilitat al sistema de vaccinació?
—Al contrari. Els ciutadans han de pensar que totes les alertes han funcionat i, sobretot, el comitè de farmacovigilància. El ciutadà ha de tenir la seguretat que les autoritats sanitàries controlen constantment si hi ha reaccions adverses. Si de cas, ens hauria de preocupar que no tinguéssem controls ni seguiment. Tant els controls de l’agència espanyola com de l’agència europea han funcionat.

En aquest afer d’AstraZeneca feia més la sensació de ser enmig d’una guerra comercial entre farmacèutiques que no davant una alerta sanitària.
—Jo no entraré en aquest conflicte perquè no el conec. No és una cosa que m’haja preocupat. Allò que més em preocupa és saber quantes dosis rebré i quanta gent podré vaccinar i quant de temps tardaré. Les altres qüestions les deixe als qui han d’interpretar el contracte i als qui han d’exigir a les farmacèutiques que complesquen.

A l’estiu, el 70% de la població haurà estat vaccinada?
—Si hi ha vaccins, sí.


—Així com arriben les dosis, les posem totes. Jo no puc garantir un percentatge. El desig d’aquesta consellera és poder tenir el 70% de població vaccinada. Aquest és el meu desig. Estem preparats. Tenim tots els dispositius a punt per a fer vaccinació en massa. Tenim equips, tenim recursos, tenim espais. Ens falta la matèria primera. A mesura que arribe, nosaltres, a vaccinar, vaccinar, vaccinar…

Si el vostre partit no fos el mateix que governa a Espanya, com a consellera, com a govern, hauríeu pres algunes decisions diferents de les que vénen marcades des de Madrid?
—Al Consell Interterritorial hi ha comunitats de signe polític divers i durant pràcticament tota la pandèmia hem aprovat totes les mesures que s’han pres. Sabem que el virus no coneix territoris ni qui governa. Sempre hem posat per damunt l’interès general i la protecció de la salut de tots els ciutadans visquen on visquen. Hem vist que les mesures coordinades, implantades a totes les comunitats eren el millor front comú que podíem fer.

Adoptar mesures coordinades amb el govern espanyol ha evitat situacions més complicades que les que hem viscut

El govern espanyol escolta les opinions de les comunitats autònomes?
—Sí, sí. La ministra de Sanitat escolta totes les conselleries. Parlem, participem, opinem. I no tan sols en el consell sinó en més espais de presa de decisió com la comissió de salut pública, on hi ha representants territorials o a la ponència d’alerta. Hi som tots presents.

S’hauria gestionat millor la pandèmia des del mateix territori sense dependre de Madrid?
—No. Absolutament. El govern de Madrid té les competències de coordinació. Pren les decisions sabent que la mobilitat és una font important de transmissió. Adoptar mesures coordinadament ens ha evitat situacions més complicades que les que hem viscut. La prova és que governs diferents del govern central s’han sumat també a aquesta coordinació. Hi ha una cosa que s’ha de reconèixer: els consellers hem tingut tots els mateixos problemes. No són diferents. Potser les nostres cultures són diferents i tenim costums distints, i la ciutadania es mou d’una manera o una altra, però tots hem coincidit. Hem sabut que anar units ens ha fet molt més forts.

També la comunitat de Madrid?
—També la comunitat de Madrid durant molt de temps. És cert que potser aquests darrers mesos ha tingut una posició diferent, però hi ha més comunitats del mateix signe polític que Madrid que s’han sumat a la mateixa posició que la resta. O que nosaltres… Crec que hi ha hagut menys política que la que es trasllada a l’opinió pública.

La gestió de la pandèmia a les residències ha enverinat les relacions entre la consellera Barceló i la vice-presidenta Oltra?
—No hem tingut mai cap desacord ni cap divergència. Jo sé que això ha pogut donar peu a alguna literatura, però ja us dic que no. Hem estat connectades. Hem parlat per videoconferència, presencialment, telefònicament, durant tota la pandèmia. Per tant, he de dir-vos que no hi ha hagut cap divergència, ni res a resoldre. Hem mantingut sempre la comunicació. Entre la vice-presidenta i jo i entre els secretaris autonòmics, amb els equips directius de totes dues conselleries…

Un divendres, a la conferència de premsa del Consell, la vice-presidenta va dir que no tenia dades sobre la vaccinació a les residències i va forçar una reunió amb vós.
—Sí. Això era normal i lògic. Hem de tenir en compte que l’univers de les residències és molt gran. S’han de recollir moltes dades. Hi ha residències públiques, però també residències privades, d’administracions locals, d’ordes religiosos… Quan vam tenir tot aquest univers ordenat, no vam tenir cap problema a facilitar la informació en aquella reunió.

S’haurien pogut evitar moltes morts a les residències?
—És clar que les persones que viuen a les residències tenen un perfil que ha canviat molt amb els anys. Abans hi havia persones que no eren molt grans, que no tenien una gran dependència. Ara les persones que hi ha a les residències tenen una vulnerabilitat molt més elevada. El perfil ha canviat. Ara hi viuen persones molt grans, amb moltes patologies, amb moltes malalties cròniques, algunes amb malalties mentals o amb demències, que fan molt difícil el compliment d’algunes mesures. Potser es lleven les màscares, les distàncies no es compleixen… Potser no entenen l’aïllament. És molt complex. Hi ha moltes variables que afecten la gestió de les residències.

El síndic de comptes ha fet un informe sobre els exercicis 2016-2019, quan vós ja éreu consellera, i parla de dèficit de personal en l’atenció primària i més mancances que s’han deixat sentir aquests mesos.
—El síndic reflecteix la situació que arrosseguem des de la crisi del 2008. La crisi va ser molt llarga. Els governs del PP van amortitzar moltíssimes places i es van perdre molts recursos humans. Tampoc no ens permetia, en l’època de Mariano Rajoy, la reposició de determinades places. Arrossegàvem una situació que nosaltres intentàvem de corregir creant noves places. El gener del 2019, havíem creat més de tres-centes places d’atenció primària. Primària era el punt assistencial on teníem més dèficit, i això incloïa pediatria i infermeria. Durant la pandèmia ja teníem més recursos. L’informe del síndic reflecteix una realitat. El dèficit que arrosseguem precisament d’èpoques anteriors. Hem crescut en la mesura que el pressupost i el Ministeri d’Hisenda ens ha permès de jugar amb el capítol 1 de personal.

És previst d’ampliar plantilles aviat?
—Anem estudiant-ho. Per a donar resposta a la covid, les plantilles han augmentat i ara som en procés de veure les necessitats per a poder anar enfortint el sistema.

Durant la pandèmia hi ha hagut desavinences i controvèrsies entre la conselleria i alguns col·lectius del personal sanitari. Per exemple, us acusaven de falta d’interlocució.
—Amb la conselleria sempre hi ha hagut interlocució. La mesa sectorial de sanitat, en què participen tots els sectors mitjançant sindicats i col·legis professionals, sempre hem escoltat. Havíem de presentar el projecte de canvi de model d’atenció primària quan va començar la pandèmia. Ja l’havíem començat a treballar amb el ministeri i totes les comunitats autònomes, perquè ha de ser un canvi general per no provocar iniquitats. Ara ho hem reprès amb la nostra comissionada. Parla amb tots. És un món divers. Hi ha professionals de moltes categories. Tenim les associacions de pacients, hi ha els sindicats. És un món molt ample. Ara mantenim el ritme d’interlocució per a  poder recollir les aportacions.

Com heu percebut el paper de l’oposició aquests mesos de pandèmia?
—Si em demaneu per allò que he pogut sentir als mitjans o a les sessions de control a les Corts, no els conec cap aportació més enllà d’exigir que es fessen moltes proves PCR. Més enllà d’això, i ho dic amb tristor, enfilats a l’onada de les mentides, he sentit que l’oposició és molt lluny de la realitat. No s’han posat al costat del govern per a afrontar una crisi com aquesta. Ha faltat una oposició responsable.

Com a consellera, sentiu el suport del Partit Socialista i del president Puig?
—Sempre. Des del minut u, quan el president va dipositar en mi la confiança. Això ens ha servit per a gestionar la crisi. El president es va posar a liderar la crisi, que també és econòmica i social. M’he sentit respectada en les decisions i alineada amb el president, amb el govern i amb el partit.

El suport dels socis de govern, l’heu tingut?
—Sí. En les relacions que hem tingut, en les informacions que he anat traslladant, en les comunicacions que hem mantingut, sempre hi ha hagut un suport a les decisions que hem adoptat.

Fa poques setmanes es parlava de la vostra destitució i que la bonança que ara hi ha seria aprofitada pel president per a destituir-vos.
—[Riu.] És una cosa que no m’ha preocupat mai. Sempre estic a disposició del president. És qui em nomena i qui pot prendre una decisió diferent. Tampoc no he estat immersa en aquestes lectures. Tinc una altra lectura que és saber cada dia quants casos tenim, com va l’epidèmia, quina és la incidència i com va el ritme de vaccinació.

Hi ha cap autocrítica que vulgueu compartir amb els lectors de VilaWeb?
—Arribarà un moment que reflexionarem. Puc pensar que hem pogut cometre errors. Seria molt pretensiós pensar que ho he fet tot perfecte. Em sent responsable de totes les decisions que he adoptat perquè totes han tingut conseqüències. Amb calma, quan vegem l’evolució, podrem veure amb més claredat aquelles qüestions en què el temps m’ha donat la raó o me l’ha llevada. Evidentment, partesc de la idea que m’he pogut equivocar, segur.

En què?
—A vegades es cometen errors perquè no es té tota la informació o perquè les conseqüències d’alguna decisió no eren les que desitjava. No puc dir cap fet en concret. En general, qui gestiona pren decisions i a vegades espera uns resultats que van més enllà del que ha previst o fan curt.

On us veieu d’ací a un any?
—Jo procure viure el present. Sempre. Em preocupe per les coses que he de fer avui, que encara me’n queden moltes.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.