El juny del 1917 Picasso va arribar a Barcelona acompanyant els Ballets Russos de Diàguilev. Seguia una de les ballarines, Olga Khokhlova, que havia conegut mentre treballava en el disseny dels decorats i el vestuari del ballet ‘Parade’. La parella es va estar a Barcelona fins a mitjan novembre, en l’estada més llarga que l’artista hi va fer d’ençà que se n’havia anat per instal·lar-se a París, el 1904.

Ara el Museu Picasso commemora el centenari d’aquesta última estada amb l’exposició ‘1917. Picasso a Barcelona‘. Amb setanta peces, entre pintures i dibuixos de diversos artistes, s’hi pot veure com durant mig any va fer turisme per la ciutat alhora que va treballar amb obres molt diferents que barrejaven estils i que van condicionar el seu tarannà. Per a fer possible l’exposició, el museu ha fet una exhaustiva recerca sobre les obres i sobre el dia a dia de Picasso.

La presència de Picasso a Barcelona va ser comentada i celebrada a la premsa i als cercles artístics i intel·lectuals de la ciutat. L’artista va rebre uns quants homenatges organitzats pels seus amics de joventut i va participar activament en els esdeveniments culturals de la ciutat. L’exposició vol mostrar com Picasso retroba una Barcelona amb un ambient cultural ric, molt diferent de la ciutat que va deixar, i com es relaciona amb els seus artistes; quines passejades turístiques hi fa i quines estones de lleure hi passa, i també la seva producció artística, especialment fecunda en aquest període.

Perquè durant aquest parèntesi barceloní, Picasso, lluny de l’ambient opressiu d’un París en guerra i lluny també dels cercles cubistes, va poder treballar lliurement en cerca de noves formes d’expressió. És un moment de transició estilística en l’obra de Picasso que s’estendrà durant els anys immediatament posteriors, en què les fonts clàssiques alternen en plena llibertat amb les fites del cubisme.

Paral·lelament, també es pot veure al museu la mostra ‘Arthur Caravan. Maintenant’, un recull de l’obra i els fets artístics i esportius més significatius de Caravan durant la Gran Guerra i els anys vint del segle passat. Arthur Caravan ha esdevingut una figura mítica dels moviments avantguardista i dadaista. Precisament va passar per Barcelona un any abans que Picasso, el 1916.

Una altra de les exposicions importants de la temporada al museu és ‘El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató i Xavier’. En aquesta proposta es pot veure com un dels gravadors més importants del segle XX es reinventa. La iniciativa reivindica la importància dels tallers de gravats al mateix moment que la història familiar de Picasso. Els treballs ressegueixen la transmissió de l’art compartit per l’artista amb els qui van treballar amb ell i els seus descendents.

D’una altra banda, ‘Lucien Clergue: Vint-i-set encontres amb Picasso’ presenta les instantànies que el fotògraf va fer de Picasso entre el 1953 i el 1971. Lucien Clergue va ser el primer fotògraf nomenat membre de l’Académie des Beaux Arts de l’Institut de France. Les quatre exposicions es podran visitar fins el 28 de gener de 2018.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]