Costa Roses

Un estudi cartogràfic del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca ha permès descobrir el bosc marí més gran de la costa catalana. La troballa té una extensió de més de vuit-centes hectàrees i actua com un hàbitat de protecció per a moltes de les espècies que hi viuen.

El cap de projectes marins de la consultora Tecnoambiente -encarregada de l’estudi -, Joan Ramon Vidal, explica que es tracta d’un ‘sistema molt important’ que manté el ‘territori ferm’. Des del Departament assenyalen que els resultats de la troballa han estat sorprenents, i recorden que es tracta d’ecosistemes ‘molt importants i essencials’ per a peixos joves. El director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, explica que la descoberta d’aquesta praderia obliga a ‘anar cap a un sistema de fondejos ecològics’ per part de les embarcacions.

La cartografia que fan servir les embarcacions que fondegen la costa de Roses canviarà els propers mesos. I és que un estudi impulsat per la Generalitat, realitzat el 2018, ha permès descobrir una superfície de 801 hectàrees de praderia marina, o el que és el mateix, el bosc d’algues més gran que s’ha trobat a sota les aigües del litoral català. La descoberta es troba repartida en uns quinze quilòmetres al llarg de la badia i inclou a més de les 800 hectàrees de fimodofea i un centenar més de posidònia oceànica.

El director de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, explica que es tracta d’una notícia espectacular perquè l’hàbitat és de gran qualitat, malgrat que està a tocar de la costa i que hi ha una intensa activitat pesquera.

Per això, Tudela ha explicat que caldrà canviar el model a l’hora de fondejar aquesta zona, i s’haurà d’anar cap a una forma ecològica. Això significa que les embarcacions hauran de ser més curoses i es crearan uns “camps de boies” a sobre de zones sorrenques, per evitar afectar el bosc marí.

Tot plegat, però, haurà d’anar acompanyat de fons europeus que Tudela dona per fet que la Generalitat hi tindrà accés. L’objectiu d’aquests diners, explica el director, és poder incloure aquestes restriccions a les cartes cartogràfiques que tenen els patrons de les embarcacions.

Una sorpresa

Tant per Tudela com per al responsable de l’estudi, Joan Ramon Vidal, la troballa ha suposat una “sorpresa”, ja que s’ha permès fixar unes fronteres de la praderia. ‘No ens pensàvem que pogués ser tant extensa, ja que normalment no són tant grans ni de tanta qualitat’, assenyala Vidal.

Amb tot, el responsable de l’estudi constata que cal mantenir les accions que s’estan fent per evitar la contaminació i la degradació del fons marí. ‘El mar està malament, però s’estan prenent mesures per anar-ho parant en el tema dels plàstics, de la pesca o bé fent una cartografia per descobrir praderies com aquesta’, diu Vidal.

S’ha trobat de tot

La prospecció s’ha fet sobre una superfície de 3.350 hectàrees. En concret de la Punta de la Falconera de Roses fins a la Punta de Trencabraços de l’Escala (Alt Empordà). En tot aquest espai s’ha pogut trobar diferents objectes com vaixells enfonsats, restes humanes, àncores i altres elements.

Vidal destaca que l’alçada de les fulles de la planta són de prop de mig metre i d’una ‘gran qualitat’. ‘Les praderies són denses i formen un enteranyinat per a la cria que els hi permet tenir un lloc on amagar-se’, ha conclòs.

L’estudi s’ha presentat a la seu de la Generalitat de Girona davant de tècnics de Medi Ambient i batlles de la zona.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb