ACN Barcelona.-Tres comandaments de la Policia Nacional han assegurat aquest divendres al jutjat que l’1-O no es van utilitzar les porres a l’escola Estel del barri del Guinardó de Barcelona, tot i que es van registrar 18 votants ferits. Segons ells, es va utilitzar la força mínima imprescindible i proporcional per arrossegar o apartar les persones que obstaculitzaven l’acció policial per parar el referèndum. A més, un d’ells va intentar convèncer els votants que s’apartessin abans d’intervenir. Un altre agent que va actuar a l’escola Mediterrània, al barri de la Barceloneta, també ha negat l’ús de porres per part de la seva unitat, tot i que hi ha vídeos on clarament es veuen cops a votants amb aquesta arma policial. Tots quatre policies han declarat com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona.

L’inspector Orca 0 era el cap de nucli i màxim comandament operatiu de la seva unitat sobre el terreny. Segons l’Associació de Juristes pels Drets Humans, aquest comandament ha declarat molt nerviós, i ha explicat que ell mateix va anar a l’Estel el dia abans per investigar sobre el terreny aquesta escola que li havien assignat i va parlar-ne amb el seu superior, un cap d’unitat, de qui no ha dit el nom. Aquesta unitat tenia dos centres més assignats, l’institut Joan Fuster del barri de Navas i la Fundació Trinitat Nova.Els dos subinspectors que l’acompanyaven, Orca 30 i Orca 40, han explicat que ells només van parlar amb el seu superior directe, l’inspector, i que ni tant sols sabien on eren les escoles que tenien assignades. Es tracta de tots els comandaments que van actuar en aquest centre, on la policia va fer una ràpida incursió que va dificultar que els votants poguessin prendre imatges, cosa que ha obstaculitzat la investigació.Tots tres han explicat, a preguntes del jutge, la fiscalia i les defenses, que les ordres que van rebre els dies anteriors eren molt genèriques i es referien sobretot a preservar la seva pròpia seguretat. Asseguren que van actuar de forma ràpida, no van utilitzar la porra i que en tot cas van fer servir la força mínima imprescindible per obrir-se pas i endur-se les urnes. En algun cas van haver d’arrossegar la gent per terra, han admès.Un dels subinspectors, d’origen valencià, ha explicat que ell mateix es va dirigir als votants durant més de 20 minuts per convèncer-los que s’apartessin de forma pacífica. Ha dit que se’l van escoltar perquè els parlava en català.Joaquim Pérez i Gemma Rodríguez, de l’Associació de Juristes pels Drets Humans, que fa d’acusació, s’han mostrat sorpresos pel posicionament del fiscal, que ha preguntat als tres agents si en altres circumstàncies similars haurien arrestat alguns dels votants per desobediència o resistència a l’autoritat. Tots tres han respost afirmativament.Fa uns dies l’Audiència de Barcelona va decidir reobrir aquesta part de la causa, després del recurs de l’Ajuntament de Barcelona, acusació popular, contra l’arxivament que havia fet anteriorment Instrucció 7. La resolució de l’Audiència apunta que és “de comú coneixement que en alguns centres els agents de l’autoritat van procedir a requisar urnes i paperetes sense cap incident, però que en altres, en canvi, es va utilitzar una desmesurada violència”. També sostenia que el fet que no hi hagi imatges de les càrregues no vol dir que s’hagi d’arxivar la investigació. “La inexistència de material gràfic no pot impedir una completa investigació per dilucidar si l’actuació policial es va limitar a complir estrictament allò ordenat pel TSJC utilitzant la mínima força indispensable o bé si va haver una utilització desproporcionada de la força”, argumentava l’Audiència.Així mateix, el tribunal també remarcava que cal investigar quines consignes concretes van donar als agents els responsables de l’operatiu, per veure si es poden imputar a aquests comandaments les lesions ocasionades a diversos votants. Els policies, continuava, tenien ordres d’impedir la votació, però això no els donava una “patent de cors per a qualsevol acció de violència quan és innecessària, desproporcionada o amb un clar abús de poder”.Escola MediterràniaL’agent que va intervenir a l’escola Mediterrània de la Barceloneta ha explicat que no va ser conscient que ningú del seu equip usés material antiavalots en aquell centre, tot i que posteriorment va veure vídeos fets públics on es veuen policies donant cops amb aquestes armes policials. Així, el policia ha explicat que van obrir un passadís perquè els votants que volguessin sortissin del centre però alguns votants van agafar i empènyer els agents. La declaració d’aquest agent s’ha fet des de Sevilla per videoconferència, només ha respost al jutge instructor, el fiscal, l’advocacia de l’estat i la defensa. Els altres tres agents, destinats a Canàries, han demanat declarar més endavant perquè no han tingut prou temps per preparar-se la causa.En un escrit presentat el 17 de gener, l’Ajuntament de Barcelona demanava que se cités a declarar com a investigats aquests quatre agents, que van ser “identificats amb claredat” per un denunciant representat pel consistori perquè va apuntar en una papereta de votació que tenia a la mà els números d’identificació dels policies. També remarquen que el denunciant “va descriure la seva agressió concreta i la seva posició en el moment dels fets”.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb