El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

ACN Barcelona.-El novel·lista, poeta, guionista i director de cinema, Paul Auster, pare de llibres com ‘Trilogia de Nova York’ (1985), ‘Leviatan’ (1992) o ‘El llibre de les il·lusions’ (2002), ha presentat la seva primera novel·la en set anys: ‘4 3 2 1’ (Edicions 62) a la Casa del Llibre de Barcelona, ciutat on aquest dissabte participarà en un acte de la Setmana del Llibre en Català. Tot i l’aparent complexitat de l’esquema, Auster ha assegurat que és molt senzilla d’entendre: “La proposta és explicar la història d’una persona a partir de quatre variacions paral·leles” de la seva vida. I és que si una pregunta ronda al llarg del llibre és què hauria passat si en algun moment crucial de la vida un pren un camí diferent. De fet, Auster ofereix quatre cares diferents d’una mateixa història. El reconegut escriptor ha assegurat així mateix no hi ha un pla ni un esquema sobre la novel·la: “El llibre ha estat una improvisació, és com una obra de jazz, és pura música i pur ball i les frases ballen, giren i és la forma com l’he escrit i com s’ha de llegir”.

El 3 de març de 1947 neix l’Archie Ferguson, fill de l’Stanley i la Rose, en un hospital de Nova Jersey. A partir d’aquest moment, s’obren davant del protagonista de la novel·la ‘4 3 2 1′ diversos camins, que el duran a viure quatre vides paral·leles, simultànies i independents; a créixer i experimentar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, l’art, la política i fins i tot la mort. A través de les múltiples trames íntimes de cada Ferguson, capítol rere capítol, Auster endinsa també al lector en l’ampli fresc d’uns anys convulsos en la història dels Estats Units.’4321’ és un emotiu retrat d’una generació, un trànsit a la maduresa coral i universal, una saga familiar. Una novel·la que tracta sobre els límits de l’atzar i el destí. El mateix Auster ha reconegut que ell creu en què les coses inesperades passen contínuament. “El desig humà i la voluntat humana són forces que fan néixer les històries i donen peu a la nostra vida”, ha apuntat. Ha evitat respondre a la pregunta de per què va escollir l’esquema que ha utilitzat a ‘4 3 2 1’. “Cap artista pot respondre a la pregunta per què. Ho vaig fer perquè em va semblar ser una bona idea”, ha replicat. De fet, ha apuntat que a l’obra planegen preguntes com “per què em nascut rics i no pobres? Què hagués passat si haguéssim nascut en una ciutat en plena guerra? o si no haguéssim conegut la persona amb la que ens vam casar? Tot hauria estat diferent”. També ha llançat la pregunta: “Com es van conèixer els nostres pares? Perquè tots estem aquí perquè els nostres pares ens van fabricar i la manera en què ells es van conèixer potser va ser inesperada. Cada persona que hi ha en aquesta sala i que viu al món és el resultat d’una història”, ha declarat. Ha negat que l’estructura del llibre ‘4 3 2 1’ sigui confosa, “tot és molt clar”, ha assegurat. “La proposta és explicar la història d’una persona en quatre variacions paral·leles. No em sembla gaire complicat”. Auster sabia com aniria evolucionant el llibre en general, tot i que al principi pensava que aprofundiria més en l’edat adulta del personatge, però se’n va adonar que “essencialment” era la història d’un desenvolupament humà. “L’essència del llibre havien de ser els 20 primers anys d’edat, que és quan hi ha els grans canvis”. Preguntat sobre la seva presència a Barcelona i participació a la Setmana del Llibre en Català, ha indicat que el seu llarg viatge és una forma de donar les gràcies als seus editors. Auster però ja no s’imagina tornant a fer una gira a tants països. Ha reconegut que fins ahir no sabia que existia a la Setmana del Llibre en Català perquè ningú li va explicar res. “Simplement tinc un feix de papers que em diu a les 12 tens una conferència a Barcelona, però no sabia en quin marc era. I ara sí que ho sé i estic molt emocionat i encantat de participar-hi” aquest dissabte. “Tots els artistes i escriptors són persones ferides”Sobre per què es va dedicar a escriure, ha reconegut que no ho sabia, només és conscient que de ben petit li agradava molt llegir i que va començar a escriure als nous anys petits poemes, una activitat que el feia sentir connectat amb el món que l’envoltava. “Mai em vaig imaginar que seria escriptor”. En aquest context, ha indicat que “tots els artistes i escriptors són persones ferides, persones per a qui el món no és suficient”. Referèndum Preguntat per si coneixia la cultura i la literatura catalanes, ha reconegut que a la seva educació hi ha moltes llacunes i ha assenyalat que no coneix res de la literatura catalana. Tot i això, ha assenyalat que era coneixedor de la situació política a Catalunya. “Sé que hi ha un debat sobre el referèndum sobre si sí o no i si és legal o no”, però ha indicat que no en té una opinió formada perquè “no ho entén prou”. “Oh! Déu meu, quin embolic”A Auster se li ha preguntat també per la situació al món actual i en concret per la situació política Estats Units i ha manifestat que la resposta curta a la pregunta és “Oh! Déu meu, quin embolic”.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.