ACN Tortosa.-Durant la campanya de cítrics al Baix Ebre i el Montsià es poden reunir més de 6.000 temporers. Tot i que no hi ha dades oficials perquè els afectats tenen por a denunciar la seva situació laboral precària, les informacions extraoficials apunten que la majoria treballen en condicions de sobreexplotació “severa” i fins i tot en situacions que freguen “l’esclavitud”. La majoria fan jornades de més de 10 hores cobrant entre 2,5 i 3 euros l’hora, lluny dels 6 euros mínims garantits per convenim, i alguns es veuen obligats a pagar per arribar al lloc de treball a una espècie de capatassos. Com ha denunciat Ghassan Saliva, responsable del projecte AGREE, cal posar solucions a aquest “tràfic de mà d’obra”. Aquest serà l’objectiu de la jornada, amb tots els agents implicats, del 26 de novembre.

L’estudi s’ha centrat en valorar la situació laboral dels treballadors en el sector agrícola del Montsià i, sobretot, del Baix Ebre, en concret en el cultiu de cítrics i fruita dolça. Una de les particularitats de la zona és la temporalitat de la feina. A diferència del Maresme, on també s’ha fet la investigació, i on l’horticultura afavoreix contractacions més regulars, a l’Ebre es reclama mà d’obra temporal que arriba de molts punts diferents de Catalunya i les comunitats veïnes. Són majoritàriament homes marroquins, paquistanesos i hindús. En la investigació ha estat impossible entrevistar cap d’aquests treballadors i les informacions provenen d’altres entitats, com Unió de Pagesos o la Federació Agroalimentària, entre altres, que perceben, sobre el terreny, aquesta situació “d’explotació més que severa” al Baix Ebre. “Hem detectat una situació de retrocés important en drets laborals i també relacions que pensàvem que ja estaven superades, i que són més pròpies del segle XIX que del segle XXI”, ha denunciat Ghassan Saliva, responsable del projecte. Després de parlar “clandestinament” amb alguns d’aquests temporers, Saliva ha detallat que són molts els que cobren 3 euros o menys per hora treballada, en llarguíssimes jornades laborals. Alguns, fins i tot, han de pagar 5 euros d’aquest mínim salari a la persona que els transporta fins al lloc de treball, que tant pot ser una persona de la seva comunitat com algú relacionat amb l’empresa que els contracta o alguna altra que fa de mitjancera. Això suposaria la reaparició de la figura d’una espècie de capatàs. “Aquesta és una situació destructora del mercat de treball i les condicions laborals”, ha lamentat Saliva. Tot i la crueltat de la situació de molts temporers, no hi denúncies ni es troben individus que en vulguin parlar obertament perquè tenen por. Tenen por que no els tornin a contractar, a perdre el seu permís de residència i de treball i sobretot tenen molta necessitat perquè han de mantenir les seves famílies i no es poden permetre perdre aquests ingressos. L’origen de la situacióLes causes d’aquesta situació s’emmarquen, tant en la descompensació de la cadena de producció, en què els preus venen marcats des de dalt per les grans distribuïdores europees, reduint el preu del producte i deixant un marge de benefici molt escàs al petit productor, però també per l’aprofitament de la situació econòmica per part d’alguns productors que prioritzen enriquir-se a costa de l’explotació dels treballadors. En aquest sentit, Josep Casadó, secretari general de CCOO a les Terres de l’Ebre, ha remarcat que hi ha empreses al territori que compleixen amb els convenis i respecten la legalitat en la contractació dels seus temporers sense deixar de tenir beneficis. Ho fan, sobretot, aquelles que els mercats als quals els venen els cítrics i la fruita, els exigeixen uns paràmetres de certificació del producte que inclouen el compliment de les normatives laborals. Per aquest motiu, “el canvi del model de producció” ha de ser una de les solucions a aquesta precarització laboral que Ghassan Saliva ha qualificat fins i tot de “tràfic de mà d’obra”. Impulsar la intervenció de les institucions i agents socialsLa investigació s’ha elaborat en el marc del projecte AGREE (Agricoltoral job rights to end foreing workers explotation). Es tracta d’un estudi cofinançat per a la Comissió Europea mitjançant el programa de prevenció i lluita en contra del crim, que ha permès realitzar un diagnòstic de la situació de sobreexplotació dels treballadors i les treballadores migrants ocupats en el sector agrícola. Amb l’estudi conclòs, es pretén establir una xarxa de treball, amb la presència dels diferents actors de les Terres de l’Ebre, com la inspecció de treball, les institucions públiques, la policia, les entitats no governamentals, entre altres, que serveixi per fer front a aquesta situació. L’anàlisi i les actuacions es debatran en una jornada prevista, el proper dia 26 de novembre.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb