El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

ACN Barcelona.-La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) alerta de la “cronificació” de la pobresa, així com de la “feminització”, ja que són les dones qui en reben els “pitjors impactes”. També avisen dels greus problemes per accedir a l’habitatge; de l’impacte d’aquestes dificultats en la salut mental i física; de la inseguretat alimentària que pateixen les famílies i que posa en risc el present i el futur dels seus joves i infants i de la transmissió de la pobresa entre generacions. Són algunes de les realitats que recull la nova edició de l’informe ‘Indicadors socials a Catalunya en relació al context estatal i europeu’ (INSOCAT), titulat ‘Les veus de la pobresa des de dins’. Les entitats socials demanen a l’administració “agilitat” i “simplificació” per accedir a les ajudes de forma efectiva i “no allargar situacions insostenibles”. També veuen urgent incorporar una perspectiva de gènere en aquestes ajudes i reclamen polítiques socials preventives i transformadores. “El sistema de protecció no ha estat capaç d’adaptar-se a la nova realitat, és molt pal·liatiu i reactiu i molt poc preventiu”, ha criticat la vocal de pobresa d’ECAS, Teresa Crespo.

La nova edició de l’INSOCAT ha volgut donar un enfocament qualitatiu a la pobresa i ha entrevistat amb profunditat quinze persones que pateixen exclusió i desigualtats socials. “Les dades ens expliquen la realitat, però moltes vegades també l’amaguen; generalitzen, són anònimes, és la foto d’un moment, però la pobresa és un procés”, ha assenyalat la presidenta d’ECAS, Sonia Fuertes, en la presentació de l’informe aquest dimecres. Una de les principals conclusions de l’INSOCAT és que la pobresa minva les capacitats de les persones i les atrapa en una espiral difícil de trencar. “El tema econòmic t’absorbeix el temps. T’esgotes”, és un dels testimonis de l’informe que constata aquesta realitat. N’hi ha més: “És com el peix que es mossega la cua: estàs malalta i a sobre no tens recursos. T’ensorres, t’afecta l’autoestima… Entres en un bucle”. Roberto Martínez, un dels entrevistats en l’informe, ha denunciat a la roda de premsa que el sistema és “un desastre de dalt a baix”, per l'”avarícia dels bancs i les multinacionals”, i ha carregat contra l'”escombraria institucional”, que no sap donar resposta a aquesta realitat. “Ens estem morint de fam, de fred i de vergonya”, ha dit Martínez, que ha patit dos desnonaments, i ha afegit que si bé ho estan patint en silenci, no callaran. Feminització i cronificació de la pobresaLa directora de la Fundació Surt, Sira Vilardell, ha afirmat que la feminització de la pobresa ha augmentat i s’ha agreujat per l’impacte de la crisi econòmica si bé està molt lligada a la “desigualtat estructural de gènere”. L’informe recull les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar, així com la sobresaturació de tasques i la responsabilitat de tirar endavant la llar, que tenen una relació directa amb l’empitjorament de la salut mental. La feminització de la pobresa afecta totes les franges d’edat i aquestes dificultats d’accedir al mercat laboral tenen continuïtat en les pensions, on existeix una bretxa entre dones i homes. L’informe mostra que les llars monoparentals amb fills a càrrec, majoritàriament encapçalades per dones, són les que pateixen més pobresa, el risc es va disparar fins a un 35,3% el 2017, segons dades de l’IDESCAT. El risc de pobresa de les llars amb fills és del 24,2%, mentre que el 2013 era del 24,8%, dades que mostren un “estancament” i una “cronficació” de la pobresa, segons l’autor de l’informe, Eloi Ribé. Precarietat laboral, escassetat material, inseguretat alimentàriaUna altra realitat copsada en el document és la precarització del mercat laboral, que “posa fi al binomi treball-benestar” i augmenta el risc de pobresa i l’exclusió social. El 87% dels contractes realitzats el 2017 van ser temporals, recull l’informe. També, la parcialitat de les jornades i els salaris baixos limiten la recuperació econòmica, a part de la realitat invisible quan no s’accedeix al mercat de treball regulat, alerten les entitats socials. L’escassetat material agreuja les capacitats i les oportunitats i les estratègies per cobrir les necessitats bàsiques condueixen a un espiral viciós d’endeutament, adverteixen en l’informe. Una altra de les realitats en què posen l’accent és la inseguretat alimentària que pateixen algunes famílies i les entitats socials adverteixen que la protecció social en forma de beques menjador no és satisfactòria. La responsable dels programes Laris i Preinfant d’ABD, Nausica Castelló, ha alertat que “no cobrir les necessitats dels infants és una vulneració de drets que, a més, té un cost major a llarg termini, ja que acaba passant factura a nivell social i econòmic”.Problemes d’habitatge, impacte en la salut i transmissió de la pobresaL’ECAS també alerta que la cronifiació de la pobresa deriva en situacions d’habitatge irregulars i que les dificultats d’accedir a una llar digna i la pobresa energètica tenen efectes en la salut física i mental. De fet, l’informe incideix en l’associació entre la vulnerabilitat i el deteriorament de la salut, sobretot mental. Una altra realitat que ha constat l’autor de l’informe és la transmissió de la pobresa de pares i mare a fills. “A través de les entrevistes és molt més evident que no pas amb les dades. Per exemple, la inseguretat alimentària té unes implicacions en la salut física i mental, el rendiment escolar baixa”, ha afirmat Ribé, que ha continuat destacant “la falta d’oportunitats, com per exemple no poder pagar el material de l’escola”, que pot acabar afectant en l’accés al mercat laboral. Aquesta és la transmissió de la pobresa intergeneacional de què les entitats alerten. Despenalització de la pobresaLes entitats socials han demanat revisar el sistema de protecció perquè sigui més àgil i fàcil d’accedir-hi. “Aquesta magma de prestacions, en què no se sap quines són complementàries, no té cap sentit”, ha afirmat Fuertes. També demanen unes polítiques socials transformadores i preventives, que requereixen d’un pacte social a llarg termini i un canvi de model, així com una mirada diferent de la societat, que no penalitzi ni revictimitzi la pobresa. “Demanar ajudes perquè no pots alimentar els teus fills no deixa de veure’s com un fracàs per a una mare, i això causa molta por i molt estigma”, han alertat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.